diumenge, de juliol 31, 2022

Diumenge XVIII Temps de durant l’any (C) – 31/07/2022


Moltes vegades, el llibre de l’Eclesiastès o Cohèlet, que hem llegit el seu inici en la primera lectura, se l’ha titllat d’experiència d’un home que està de tornada de tot, i que per això diu que tot és en va. Però, preguntem-nos, realment això és així? Podem dir que la Paraula de Déu pot dir que tot és en va? En realitat una lectura més aturada del llibre ens mostra com sí que hi ha una cosa que és important: Déu. I és evident, que davant Déu, la resta queda totalment relativitzat, en un segon ordre de prioritats.

Quantes vegades som com l’home de la paràbola de l’Evangeli que ens preocupem per acumular coses: béns, anys, experiències, viatges… i no ens adonem que molts cops ens enganxen. En el fons, és el que relata el Gènesi amb la caiguda d’Adam i Eva: allargar la mà cap al fruit, per tenir-lo, per assegurar-nos que no ens faltarà res. Marko Ivan Rupnik, artista famós pels seus mosaics repartits per tot el món, va fer a la Cova de Manresa un mosaic de la Creació i de la caiguda d’Adam i Eva. Es veu com en el primer mosaic, hi ha unió, cosa que en el segon, hi ha un trencament: l’afany per tenir, representat en Adam intentant agafar la màxima quantitat de fruita i verdura trenca la relació amb l’altre.

Això ho veiem molt clarament en moltes famílies, que s’han trencat per temes d’herències. Han preferit els béns que la relació amb els familiars. Jesús es troba amb un cas similar i per això avisa: vigileu amb els béns de la terra. És un reflex del nostre instint de supervivència, però un instint no passat per la raó i l’espiritualitat, es pot desordenar i que ens aferrem als béns. Si acumulem riqueses, seguretats, ens asseguraran alguna cosa? «Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te, de qui serà?».

Si entrem en joc la segona lectura veurem com Sant Pau ens contraposa els dos homes: l’home vell i l’home nou. L’home vell, és el qui posa la confiança en les coses, en les experiències, en un mateix; l’home nou, és el que està traspassat per l’Esperit Sant, i que posa la confiança en Déu. Viu totalment traspassat per l’Esperit. Això fa que siguem plenament humans, perquè serem més semblants a Crist. Quan parlem que l’home nou és espiritual, no vol dir una espiritualitat desencarnada, sense tocar de peus a terra. Vol dir, assumir plenament la nostra humanitat, tocant de peus a terra, igual com Jesús assumeix plenament la nostra humanitat.

Per això, hem de fer morir allò que ens lliga a la terra. El perill hi és: els béns ens poden lligar: diners, temps, la nostra autonomia posada per sobre de tot… El perill de ser esclaus de tot això és real, per això el Senyor ens avisa: vigileu! Cal revestir-nos de l’home nou, l’home que pensa com Crist, que mira el món com Crist, que estima com Crist, que té l’Esperit de Crist.

I la crida a ser «home nou» és per tots. Per això, ja és igual ser esclau o lliure, bàrbar o escita, grec o jueu: tothom té accés a entrar en la vida de Déu. I si reconeixem aquesta crida universal, reconeixerem també la dignitat de tota persona i el que comporta obrar per respectar aquesta dignitat.

I aquí entren en joc els béns que tenim. La Doctrina Social de l’Església ens ensenya que els béns amb els quals el Senyor ens beneeix és lícit que tinguin algun amo, que pugui  haver una propietat “privada”, si és que se’n pot dir així, però que en realitat, és una administració.  Els pares de l’Església parlaven precisament d’això: quan tu fas almoina, quan dones als altres, no estàs donant del que és teu, sinó que estàs restituint allò que als pobres de justícia els pertany. Com canviarien les coses si tots tinguéssim present que som administradors dels béns amb què el Senyor ens beneeix. Administradors perquè després nosaltres puguem exercir la caritat.

La litúrgia, i en concret l’Eucaristia són una escola de vida. Si els béns que tenim no els posem a l’altar i ens els quedem, Crist no es fa present amb el seu Cos i la seva Sang. Però quan els posem sobre l’altar, els oferim, llavors passa el miracle: Crist es fa present. Això que passa sobre l’altar, passa també en el dia a dia: cada cop que dono dels meus béns (diners, temps, talent, autonomia…) a qui ho necessita, Crist mateix s’està fent present també allà. No deslliguem Eucaristia i vida: sempre van juntes!

Que el Senyor ens concedeixi de viure de manera despresa, pensant que som administradors de tot el que ens ha donat, que ens transformi cada dia més, traspassant-nos del seu Esperit.

Joan Hernàndez, Vicari.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 31/07/2022

 

dilluns, de juliol 25, 2022

FULL DOMINICAL 24/07/2022

 

FINAL COLÒNIES 2022 - FOTOS

 

Fotos: Rosa Vera

FINAL DE LES COLÒNIES 2022 - VÍDEO

 


DIUMENGE XVII DURANT L'ANY


  1. Introducció

Fa dos diumenges la litúrgia ens donava l’oportunitat de considerar la prioritat de la caritat (el bon samarità), el diumenge passat ens parlava de la l’excel·lència de l’escolta de la paraula de Jesús (Marta i Maria), avui ens parla de la pregària de petició. Primer a Gn, amb el divertit estira i arronsa entre Déu i Abraham, i després a l’evangeli

  1. Què hem de demanar?

El Pare donarà l’Esperit Sant als que l’hi demanin, perquè és això el que li hem demanar: l’Esperit Sant, que ens orienti en les decisions que lliurement hem de prendre.

  1. El poder de Déu està al servei del bé de l’ésser hjumà

No pot ser altrament perquè Ell és amor fidel. Tant l’episodi de Gn com el discurs de Jesús ens manifesten la predisposició de Déu a actuar a favor nostre. A Déu, Pare bo, li agrada que els seus fills li demanem allò que ens convé i que Ell està disposat a donar-nos. La sorpresa és que està disposat a donar-nos en plenitud allò que gosem de demanar-li: El seu Esperit Sant, el perdó i la vida eterna. I no només a distància, sinó implicant-se i comprometent-se en la història de la humanitat, que és el que ens adverteix la carta als colossencs: “Vosaltres éreu morts i Déu ara us ha donat la vida”.

  1. Providència i llibertat.

Dèu no violenta mai la llibertat de l’ésser humà. Vol que demanem amb confiança perquè som seriosament lliures, perquè Ell ens ha creat seriosament lliures. Demanar no és només bla bla bla, demanar exigeix una coherència de vida en la fe i en el compromís en la transformació de la realitat. No podem dir “Que vingui el vostre Regne” si no estem disposats a fer-lo venir, o “Doneu-nos el pa”, si no estem disposats a produir-lo, o que es faci la seva voluntat, si no estem disposats a descobrir-la i a treballar pel Regne de Déu, amb el mateix grau de compromís que Jesús.

Josep Esplugas i Capdet, Prevere.

dimecres, de juliol 20, 2022

Diumenge XVI Temps de durant l’any (C) – 17/07/2022

L’experiència humans de tots els temps és que Déu passa per la vida de totes les persones, igual com hem llegit que va passar per la vida d'Abraham i Sara. És un fet universal: Ell passa com un foraster, com algú a qui hem de reconèixer-lo. Déu passa en multituds d'ocasions per la vostra vida i la nostra tasca és acollir-lo, obrir-li la porta de la nostra tenda.

Quina imatge tan bella, la de la nostra vida com una tenda! Els qui viuen dia del seu país de naixement prou saben que tot és provisional i que anem plantant i aixecant la nostra tenda. Però Déu sempre sap on l'hem plantada i on trobar-nos. Des de la porta de la nostra tenda escoltem la veu de Crist que diu, com diu a l'Església de Laodicea a l’Apocalipsi: «Mira, soc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obté la porta, entraré i soparé amb ell i ell amb mi». És la veu que va escoltar Abraham en el seu cor animada pels costums semítics, on la hospitalitat del foraster està tan arrelada que va saber escollir Deu mateix que passava.

Aquí hem de preguntar-nos: obro la porta de la meva tenda perquè Déu hi entri? I una altra cosa: sé reconèixer el pas de Déu per la meva vida? Molts cops serà més manifest, patent, com els israelites al Sinaí o serà un pas més discret, com el vent que va sentir Elies a l’Horeb o Abraham veient Déu en els forasters. El fet innegable és que la crida de Déu és que li obrin la porta de la nostra tenda, de la mateixa manera que Ell ha plantat entre nosaltres la seva tenda i ara tenim accés a la seva intimitat gràcies a la humanitat de Jesucrist i la seva obra de redempció obrada en la seva Pasqua. És allò que Sant Pau ens vol dir quan parla del misteri amagat des del principi: «que Crist, l’esperança de la glòria que ha de venir, estigui en vosaltres». És a dir, la voluntat d’apropament de Déu a la humanitat que s’havia separat d’Ell, que arriba a nivells mai vistos en Jesucrist, allò que trobem en la primera carta als Coríntia: «cap ull ha vist mai i cap orella ha sentit ni el cor de l'home somiava allò que Déu té preparat per als qui l’estimen». Deu és fa un de nosaltres per tal que nosaltres, units en la mateixa humanitat puguen compartir la seva divinitat, la seva vida plena: que siguem una mateixa via, com els qui viuen dins la mateixa tenda.

I, què passa quan deixen entrar Déu en la nostra tenda? Que són fecunds. Abraham i Sara eren infeccions, no podien tenir fills. Deu els visita i poden tenir un fill. Deu els visita i donen fruit. Déu, en la nostra vida també donarà fruit si li obrim la porta. Tants cops vivim en les nostres tendes infecundes, que només provoquen desesperança, desil·lusió. Abraham i Sara vivien així: era el final del seu llinatge: qui heretaria la seva terra? Aplicat a la nostra vida seria que si obrim la porta de la tenda a Déu ens traurà de les tristeses i desesperances.

Ara podem entendre per què Maria ha escollit la part millor: Ha entrat dins la dinàmica d'apropament a Déu, l’ha deixat entrar dins la seva tenda. La part millor, no únicament perquè era més a prop de Jesús sinó perquè tenia tota l'atenció passa en la relació de comunió i amor íntim amb Crist. Escoltava amb tots els sentits, amb tota la seva ànima fixa en l’Amat. Marta, podem pensar que estava neguitosa perquè volia servir bé el Senyor i en aquesta preocupació havia oblidat el més important: la relació de cor a cor amb Jesús. Tan neguitosa i preocupada estava que no escoltava i al no escoltar no entrava en la dinàmica comunional, l’única necessària.

Marta no havia entès encara que Jesús formava part ja de la seva família i que quan un és de la i que quan és de la família no es tracta igual que un hoste, no tenim la necessitat d’obsequiar-lo tant. Marta havia perdut pel camí allò essencial. No som nosaltres tants cops, Marta?

Allò que el Senyor vol de nosaltres no és tant les bones obres, que hem de seguir fent-les, com el nostre cor. Tants cops estem obsequiant-lo amb les nostres bones obres i Crist espera de nosaltres allò més preciat que tenim: el cor. I amb ell, la voluntat, la memòria i la llibertat, tal com deia Sant Ignasi en els Exercicis Espirituals. Deixem-nos seduir per l'amor de Déu Trinitat, Deu comunió de persones que vol habitar en la nostra tenda.

Joan Hernàndez, vicari.


AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 17/07/2022

 

dilluns, de juliol 11, 2022

MISSA DEL XV DIUMENGE DE DURANT L’ANY.9-10/07/2022

 Vitrall de la catedral de Chartres s.XII


Benvolguda família de famílies, benvolguts germans/es:     

Si ens pregunten com és el nostre Déu, podem descriure’l a partir de com ens el rebel·la el seu fill Jesucrist. Ens ho diu Sant Pau: Jesucrist és imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació. Ha creat tot l’univers per ell i l’ha destinat a ell”.

Abans però, Déu ja havia fet una aliança amb la humanitat, a través del poble escollit d’Israel, i li havia confiat la Llei, els deu manaments, que calia escoltar, guardar i complir per convertir-se al Senyor, amb tot el cor i amb tota l’ànima. Jesús fa seus aquests manaments, però els hi dóna un sentit més profund. Aquell mestre de la Llei, vol provar a Jesús i fer-lo quedar malament davant dels altres, preguntant-li:  Mestre, què he de fer per tenir la vida eterna?” I Jesús li respon amb dues preguntes: Què hi ha escrit a la Llei? Que hi llegeixes?”. El mestre respon bé: Estima el Senyor el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix”.  Per això li diu: Fes-ho així i viuràs. Però el mestre, com potser nosaltres, vol saber qui són els altres, qui és el proïsme? Jesús aleshores, li proposa una paràbola preciosa, que tots coneixem, la del bon samarità: vol treure’l de la teoria i portar-lo a la pràctica, en la vida de cada dia, encarnar aquella llei que tan bé se sap de memòria, però que tan poc viu en el seu cor. I el mateix mestre de la Llei, sense adonar-se’n es respon a si mateix, quan Jesús, acaba la paràbola, preguntant-li: Quin d’aquests tres et sembla que va veure l’altre que hem d’estimar, que havia caigut en mans dels lladres? El qui es va compadir d’Ell”. I Jesús li torna a dir, com abans: Doncs tu fes igual”.

I avui ens ho diu a nosaltres: Coneixem Déu a través de Jesús, i ell mateix ens diu que és el camí, la veritat i la vida, i la seva manera de ser i de viure és, justament com la d’aquell bon samarità. Més que saber que ha d’estimar a Déu i al proïsme, estima i ho concreta en cada circumstancia de la seva vida. L’altre, és cada persona amb la que ens trobem, sigui quina sigui la seva condició, raça, origen, pensament o creença. És una criatura de Déu, un germà/na a qui hem d’estimar com Déu ens estima a cadascú de nosaltres, amb qui ens hem de sentir propers i de qui ens hem de compadir, no passar de llarg. Per això, clama al cel el que continua passant amb la gran quantitat de persones que encara busquen refugi i no el troben, busquen un treball decent, i no el troben; una llar digne on viure, i no la troben; perquè tots plegats no som prou agosarats com aquell bon samarità.  Jesús ens convida a superar barreres i murs, a estendre ponts d’amistat i de pau, començant pels qui tenim més a prop, però sense excloure a ningú. Aquesta és la prova del cotó de tota persona, però d’una manera especial del nostre ser deixebles de Crist. El seu Esperit ens reuneix com a família, com a Església, de portes obertes i en sortida. Jesús n’és el cap, la pedra angular, que a través de la creu ha segellat amb nosaltres l’aliança definitiva, perquè tots, seguint els seus passos, puguem assolir la vida eterna. I compte amb nosaltres per continuar la seva missió: Vés i tu fes igual!

Que aquesta Eucaristia ens ajudi a sentir-nos enviats a compartir amb els altres, la pau, l’amor i la misericòrdia que Déu ens mostra amb escreix, a través del seu Fill Jesucrist, Senyor nostre. 

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 


FULL DOMINICAL 10/07/2022

 

dilluns, de juliol 04, 2022

DIUMENGE XIV DURANT L'ANY




1.     La nostra glòria.

La nostra glòria es troba en la creu de Jesucrist. Pel baptisme hem estat creats de nou i això és el que val de debò la pena. Acollir aquest nou engendrament per l’aigua i l’Esperit consisteix a fer nostra la creu de Jesús, a assumir d’una manera solidària, com ell va fer, la creu del món i no d’una manera victimista, sinó d’una manera esperançada.

2.      Fem festa.

La creu és dura, però l’horitzó de la resurrecció li dona sortida i sentit. “Alegreu-vos amb Jerusalem, estigueu contents els qui portàveu dol per ella”. El Senyor, només el Senyor, canviarà el dol en festa; Ell és el protagonista però vol que nosaltres també en siguem actors, necessàriament, actors; ens vol necessitar.

3.      La missió dels deixebles.

Anunciar el regne del cel no és només enraonar, és sobretot viure solidàriament el dolor del món amb l’alegria de saber que els nostres noms i molts altres noms estan escrits al cel. No som vencedors de res, l’únic vencedor és Jesucrist. Els “esperits” s’han sotmès a Jesucrist, tot se li sotmetrà, però no gratuïtament, sinó per la nostra lluita que fa front a les grans injustícies i, potser encara més, a les petites injustícies, sobretot les que causem i/o consentim nosaltres mateixos.

4.      Epíleg.

Demanem a l’amo dels sembrats que enviï moltes persones al món; demanem-li força perquè sapiguem assumir la nostra responsabilitat missionera personal. Tots som candidats però tot depèn de la nostra resposta.

Josep Esplugas i Capdet, prevere.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 03/07/2022