dilluns, de maig 24, 2021
ESCOLA DE PREGÀRIA A SANT CUGAT
Imatges de l'Escola de Pregària a Sant Cugat, presidida per última vegada per al bisbe Mns. Josep Àngel Saiz Meneses, en la qual es va acomiadar dels joves de la diòcesi. Hi van assistir 29 persones de la nostra parròquia.
DIUMENGE DE PENTECOSTA 22-23/05/2021
Benvolguts germans i
germanes!
En aquesta festa de la
Pentecosta, tal i com hem expressat en
l’oració inicial: celebrem un misteri, a través del qual Déu santifica l’Església,
enmig de tots els pobles i nacions. I l’Església, sense confondre’s amb cap
poble ni nació en concret, es compromet amb tota la comunitat humana, perquè
tothom pugui gaudir i conèixer Jesucrist i tingui la possibilitat
d’incorporar-se al seu projecte: el
Regne.
L’Església podem dir que va néixer en la
festa de la Pentecosta. Aquell dia, els dotze, acompanyats per Maria, plens de
l’Esperit Sant, pogueren comunicar-se amb tots els presents, malgrat la
diversitat de procedències i proclamar a tots les grandeses de Déu, començant
així el seu testimoniatge apostòlic. Fixem-nos,
l’Esperit fa possible que l’evangeli sigui comunicat a tothom i a cadascú en la
seva llengua i des de la seva realitat. L’Esperit no passa per damunt de
llengües i cultures, sinó que les aprofita. Per
tant, ningú no ha de renunciar a la seva identitat per a rebre l’Evangeli. Ans
el contrari, només des de la pròpia identitat es pot rebre, això si, posant-la en
comunió amb les altres, sense negar la diversitat, per formar un sol cos. Tal i com ens diu
Sant Pau, a la carta dels corintis, l’Esperit Sant és el que ens fa el do de la
fe, de poder confessar que Jesús és el Senyor. L’Esperit és alhora creador de diversitat:“Els dons que rebem són diversos, però
l’Esperit que els distribueix és un de sol”;
i
d’unitat, “El Crist és
com el cos humà: és un, encara que
tingui molts membres. Tots... hem estat batejats en un sol Esperit per formar
un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit”.
L’Esperit Sant és el mateix
dinamisme de Jesús, expressat amb el seu viure i amb el seu actuar. Primer el reberen
els apòstols i nasqué l’Església, cos de Crist. Nosaltres en som membres perquè
també l’hem rebut a través del sagrament del baptisme. De vegades, diem que una
persona té molt d’esperit, justament referint-nos a la seva força vital, al seu
dinamisme, al seu bon ànim. Així l’esperit de cada persona reflecteix els seus trets principals, la seva manera de
relacionar-se i de ser. Aleshores, els cristians, que hem rebut
l’Esperit Sant, hauríem de deixar que aquest amarés progressivament el nostre
esperit perquè la nostra manera de ser i de fer s’assemblés cada vegada
més a la de Jesús, esdevenint fidels
testimonis seus, apòstols del segle XXI,
que procuren viure l'Evangeli, estimant, perdonant, buscant la pau i el bé comú,
la justícia social, compartint el que són i el que tenen, en el dia a dia, en
favor dels altres i no només per a si mateix.
Benvolguts/benvolgudes en
aquesta solemnitat de la Pentecosta, dia també de l’Apostolat Seglar, acollim
la invitació del Papar Francesc a FT de SOMNIAR i CONSTRUIR JUNTS UN MÓN MILLOR”,
demanem a Déu Pare, que amb l'aliment del seu Fill Jesucrist i la força del seu
Esperit Sant, esdevinguem humils i sincers testimonis de l’Evangeli, portadors del seu amor misericordiós allà on siguem,
i que alhora sapiguem agrair el treball de tantes persones batejades que d’una
manera senzilla i quotidiana donen el millor de si mateixes en bé de tots.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dilluns, de maig 17, 2021
DIUMENGE DE l’ASCENSIÓ 15-16/05/2021
Benvolguts germans i
germanes!
Celebrem la Festa de
l’Ascensió del Senyor al cel, la confirmació que l’home Jesús, el crucificat
ressuscitat és u amb el Pare: és Déu mateix que ha compartit la nostra vida i
la duu a plenitud. És, doncs, una festa que ens anima en l’esperança de ser
allò que Déu vol que siguem: Com Ell, que visquem amb Ell, íntimament units a
Ell. Seguint els seus passos també nosaltres gaudirem de la vida de Jesucrist:
en Ell s’uneixen la humanitat i la divinitat.
Hem escoltat l’acabament de l’evangeli
segons Sant Marc, en què Jesús ens diu: “Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l’Evangeli”. En altres
paraules, que donem a conèixer la vida i l'obra de Jesús, la més gran
notícia que podíem rebre, atès que és la que dona un sentit nou i ple a la
nostra vida. Fem-nos aquesta pregunta: Sense Jesús i el
seu Evangeli, seria el mateix, obraria de la mateixa manera, estimaria com ho
intento fer ara...?.
La missió que Jesús encomana als seus
deixebles, és a dir, a nosaltres, és molt clara, i ho fa confiant plenament en
que serem capaços de dur-la a terme. Entre d’altres coses, perquè no ens deixa
sols, ell coopera amb nosaltres, i sobretot perquès ens dona el defensor, el
seu Esperit Sant. Vol que allò que Ell ha començat ho continuem nosaltres,
com a Església. La seva Ascensió, lluny d'evadir-nos:homes de Galilea, per què us esteu
mirant al cel?, ens convida a treballar per canviar el món, des de dins de nosaltres
cap als altres i cap l'horitzó de vida i d'esperança marcats per la vida de
Jesús, que va passar pel nostre món fent el bé. Vol que renovem la nostra escala de valors, que ens apropem als
altres, que ens ajudem a curar les
ferides, a donar esperança, a denunciar la hipocresia i la injustícia, a
entomar les dificultats, sent fidels a allò que creiem.
Per això
ens cal aprofundir en la nostra fe i com Sant Pau demanar al Déu de nostre
Senyor Jesucrist que ens concedeixi “els
dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació” perquè coneguem
de veritat qui és Ell i que il·lumini la mirada interior del nostre cor, de manera
descobrim com actua en nosaltres, i sentim més el seu amor per a poder-lo donar
a conèixer, compartir amb la nostra manera de ser i de fer, de viure.
Benvolguts germans i germanes: La festa de l’Ascensió ens convida a enlairar la nostra mirada, amb la joia dels qui se senten estimats pel Pare del cel i volen estimar “els germans de la terra”. Atents a Crist, que fa camí amb nosaltres i ens demana que no tinguem por sinó esperança, que confiem en el seu amor i en la força del seu Esperit, per a fer fructificar els dons que d'Ell hem rebut. I cada vegada que celebrem l'Eucaristia es fa present, ens alimenta i ens envia. Que així sigui!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dimarts, de maig 11, 2021
dilluns, de maig 10, 2021
DIUMENGE VI DE PASQUA 08-09/05/2021
Benvolguts germans i
germanes!
“Ara
veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull
tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui”. Pere
diu aquestes significatives paraules adreçant-se a Corneli, un
gentil, per tant no jueu, temorós de Déu i als seus convidats. Enceta així la
missió adreçada als que no són jueus, als gentils. Ens confirma que Déu per
sobre de l’observança mecànica de la
Llei de Moisès, demana creure en Ell i fer el bé.
Pere, el primer apòstol, ha sigut testimoni de primera mà de la vida
pública de Jesús, el mestre, el messies, el Fill de Déu. Ha vist com acollia a
tothom, com s’apropava a tota persona necessitada, amb paràlisis físiques i
espirituals, com curava el cos i l’ànima de qui, amb fe li obria el cor
demanant-li ajut. En Jesús paraula i obra quedaven estretament unides.
Per tant, benvolguts, ja tenim un primer
punt de meditació per avui: fins a quin punt la
nostra fe en Déu i les nostres obres es corresponen?
Jesús ens estima a tots i a cadascú de
nosaltres, personalment. I ens ho diu en present: ens estima ara i aquí, allà
on som i en allò que fem. No es cansa mai d’estimar-nos. Però el més
significatiu és que ens estima fins a donar la seva vida per nosaltres: “ningú no té un amor més gran que el
qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo
us mano”. I què ens
mana? “que us
estimeu els uns als altres”, abans ha dit
“com jo us he estimat”. Així romandrem al seu costat, ens
mantindrem en l’amor que ens té. Podem pensar de
quina manera ho podem portar a la pràctica perquè no quedi només en boniques
paraules o amb intencions molt sanes però que no passen de ser això boniques
paraules i sanes intencions. Estimar passa
sovint pels gestos senzills i concrets
de cada dia: aquella trucada que has de
fer, però que trobes mil excuses per no fer-la; el diàleg franc i sincer amb
persones properes que aprecies; el temps regalat en l’escolta de qui et demana que
estiguis per ell; la paraula amable i el somriure apunt en tota circumstància,
a qui et resulta simpàtic i encara més a qui et cau fatal...
Així
doncs, “hem d’estimar-nos
els uns als altres perquè l’amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu:
ha nascut d’ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu
és amor”
Jesús, sempre té la iniciativa, ens
estima primer i ens escull com a amics, no com a servents, per a donar-nos la
missió d’anar per tot arreu i donar fruit , per estimar com ell ens estima, a
tothom, sense distincions, fins i tot aquells que ens amarguen la vida! Viure
els manaments formarà part de la nostra identitat cristiana i serà la manera de
mantenir-nos en el seu amor, amb una alegria plena, perquè estimar ens fa
alegres i oberts, mentre que odiar ens tanca a Déu i als altres.
Benvolguts, com ens diu el
papa Francesc a FT, l’amor ens posa finalment en tensió vers la
comunió universal. Ningú no madura ni assoleix la seva plenitud aïllant-se. Per
la seva pròpia dinàmica, l’amor reclama una creixent obertura, major capacitat
d’acollir els altres, en una aventura mai acabada que integra totes les
perifèries cap a un sentit de pertinença mútua. Jesús ens diu: “Tots vosaltres
sou germans” (Mt 23,8). FRATELLI TUTTI. Tota una invitació
envers l’AMISTAT SOCIAL que no exclou ningú I LA FRATERNITAT UNIVERSAL, oberta
a tothom.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
divendres, de maig 07, 2021
- 1a. Lectura: Ac 9,26-31
- Salm: Sl 21
- 2a. Lectura:1Jn 3,18-24
- Evangeli: Jn 15,1-8
- Benvolguts germans i germanes!
A Jesús li agrada agafar
imatges de la vida quotidiana per presentar el seu missatge i la seva missió.
Diumenge passat ens deia: “Jo sóc el Bon Pastor”, que coneix,
que estima la seves ovelles, nosaltres, i que dóna la vida per elles, guiant-les
per camins segurs. Avui, diumenge V de Pasqua, ens diu: “Jo
sóc el cep veritable”. Fixem-nos: el cep és fort, ben
arrelat a terra, d’on creix el tronc, arrugat i aspre, però alhora ple de
bellesa...
Jesús és el cep de la
nostra existència, l’eix i el tronc del nostre viure, on trobem l’encaix i la vida,
com les sarments.
Units a ell, trobem sentit a allò que vivim. Units a ell som capaços de donar
fruit abundant. Separats d’Ell, com les sarments, ens assequem, defallim. La Paraula que rebem de Jesús i el seu Esperit són la
saba que penetra en el nostre interior que fa sortir de nosaltres mateixos bons
fruits, capaços de fer el bé als qui els reben, però això és així nomes si
estem ben empeltats al Senyor: “Qui
està en mi i jo en ell dóna molt de fruit, perquè sense mi, no podríeu fer res.”. Perquè els fruits dels quals ens parla
Jesús es manifesten en actituds de servei, d’estima i encoratjament, d’acompanyament
pacient i compromís solidari amb els altres
Ens cal ser humils i adonar-nos que no
ens podem refiar només de les nostres forces i capacitats, dels nostres
coneixements i voluntats. Ens necessitem els uns als altres, ens és bo
sentir-nos membres de la gran família dels deixebles de Crist, l’Església i
sobretot, units a Jesús Ressuscitat, l’únic que, amb la força del seu Esperit,
fa plenament rendible el fruit que puguem donar. Per a ser bons sarments,
donadors de fruit bo, hem de reconèixer al Pare com el vinyater, que amb
paciència vetlla per a que el procés de creixement de la vinya sigui correcte. Per
això, si fa falta l’esporga i la neteja. És un vinyater excel·lent, que es
desviu per la seva vinya, que ple d’amor fa tot el que calgui perquè les
sarments fruitin abundantment.
Déu ho dóna tot per la vinya, ho fa tot
per nosaltres i alhora n’espera molt. Ben units al cep, Jesucrist, que no ens
sàpiga greu deixar-nos esporgar tot allò
que ens separa d’Ell i dels germans, que ens fa mal i fa mal: el pecat. Això
permetrà que donem fruit abundant, especialment el fruit de l'amor, que com ens
diu Sant Joan a la seva primera carta, "no ha de ser només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat". També el papa
Francesc a FT ens diu: “Tots els creients necessitem
reconèixer, la primera cosa és l’amor, allò que mai ha d’estar en risc és l’amor.
El perill més gran és no estimar...l’amor implica llavors alguna cosa més que
una sèrie d’accions benèfiques. Les accions brollen d’una unió que inclina més
i més cap a l’altre considerant-lo valuós, digne, grat i bell, més enllà de les
aparences físiques i morals. L’amor a l’altre per ser qui és ens mou a buscar el
millor per a la seva vida. Només en el conrei d’àquesta manera de
relacionar-nos farem possible l’amistat social que no exclou ningú i la
fraternitat oberta a tothom” (nº 92 i 94).
Benvolguts germans i germanes,
que la nostra pregària i el nostre obrar personal i comunitari estigui ben empeltat
en Crist, el cep; i ben treballats pel Pare vinyater, per a donar bon fruit, de
manera que l’amor que ens dóna a vessar en Crist el sapiguem anunciar i compartir
abastament, plens del seu Esperit, amb llibertat i valentia, com va fer Sant Pau, amb els germans i germanes de tot arreu.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dijous, de maig 06, 2021
Subscriure's a:
Missatges (Atom)