divendres, de juny 30, 2023
PRIMERES COMUNIONS 2023
dilluns, de juny 26, 2023
Diumenge XII de durant l’Any (A) – 25/06/2023
Les lectures d’avui se’ns presenten sota dos
pols temàtics: la providència i la sobreabundància del do de Déu. Les dues són
un antídot contra la por.
Nosaltres tenim por perquè és un mecanisme
evolutiu de defensa contra agressions per la pròpia vida i això ens ha fet
sobreviure durant molt de temps.
Ara bé, això que en algun moment era
instintiu, ara l’hem passat pel filtre de la racionalitat, que per això som
humans. La por que acostumem ara a tenir ja no és per defensar la pròpia vida
sinó, moltes vegades per assegurar la nostra posició actual. I també tenim la
por a allò desconegut.
En tot cas, avui el Senyor ens diu que no hem
de tenir por de qui mata el cos però no pot fer res a l’ànima. En altres
paraules: no tingueu por de perdre allò que és contingent, allò que un dia o
altre ho perdrem, sinó preocupem-nos d’allò que perdurarà per sempre.
Això no és oposar una realitat amb l’altre. No
estem dient aquí cap tipus de dualisme on el cos és dolent i l’ànima bona, on
el cos fa pecar i en l’ànima resideixen les virtuts. Traiem-nos aquest esquema
del cap. Les dues realitats són bones, perquè són creades per Déu. Ara bé, una
té data de caducitat i és normal que prestem més atenció a allò que dura més.
Cadascú que s’examini, quant de temps dediquem
a coses que alimenten el nostre cos i quant de temps dediquem a coses que
alimenten la nostra ànima?
Així doncs, davant la por que podem
experimentar en la vida, tenim aquests dos antídots. El primer, la providència brolla
de la fe en Déu: si tenim fe, confiarem en Ell, i si confiem i sabem que és
totpoderós, sabrem també que tot allò que passa està en el pla de Déu. Fins i
tot el mal, ja que Ell l’integra en el seu pla per poder-ne treure quelcom de
bo. Podríem dir que en fa l’abraçada de l’ós.
I alerta! Això no ens ha de portar a un
passotisme de dir: com que Déu ho pot tot i té el seu pla, jo no cal que faci
res. O encara pitjor: Com que Déu ho fa tot, jo quedo anul·lat i no serveixo de
res ni tinc res a dir. Som responsables de la pròpia vida, Déu no actua en
contra de la nostra voluntat. En el misteri de la providència es posen en joc
la nostra part i la de Déu i les dues parts col·laboren al 100%, no és un 50 i
50, sinó 100 i 100.
I la sobreabundància de la qual avui també en
parla sant Pau, i surt en altres llocs de les seves cartes, ens assegura que
Déu sempre és més generós del que nosaltres podem ser-ho. Si nosaltres posem
una mica de la nostra part, Ell mai es deixa guanyar en generositat.
Per tant, dediquem esforços a tenir cura de la
nostra ànima, dediquem temps a la pregària, a l’amor a Déu i als germans,
dediquem temps a contemplar realitats belles, a llegir sobre Déu per
conèixer-lo més i estimar-lo més.
I evidentment, molts cops, la por hi seguirà
sent, però ens pot controlar ella a nosaltres o bé, posar-nos-la sota el braç i
conviure amb ella, sabent que el camí, la decisió que estem escollint és bona i
està sota l’ajuda provident de Déu.
Donem gràcies a Déu, per la seva gran bondat,
pel seu amor. Donem gràcies perquè vetlla per nosaltres en tot moment. Cadascú
es coneix les pors: oferim-les al Senyor, que les integri en el seu pla, en la
seva providència, que Ell les transformi.
I recordem-ho sempre: «Déu us té comptats cada
un dels cabells. No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats»
MISSA VESPERTINA DE BENEDICCIÓ
dimarts, de juny 20, 2023
TEATRE A LA SAGRADA FAMÍLIA
El grup Fem Teatre estrenen la primera part de l'obra Mary Poppins, a la sala Mn. Josep Moncau i Farrés de la Parròquia.
dilluns, de juny 19, 2023
72 ANIVERSARI DEDICACIÓ DEL TEMPLE DE LA SAGRADA FAMÍLIA, DIUMENGE 18/06/2023
- Primera lectura: Is 56, 1.6-7
- Salm 83
- Segona Lectura: 1Co3,9b-11.16-17
- Evangeli: Jn 10,22-30 - Amb Sagrment de la Unció
Benvolguda família de famílies,
germans i germanes, una salutació especial a les persones que avui rebran el
sagrament de la unció dels malalts: Celebrem avui el
72è aniversari de la dedicació d’aquest
temple al culte diví, a la celebració dels sagraments que nodreixen la vida
dels cristians, esdevenint un espai sagrat de trobada de la família de
famílies, Església, convocats per Crist
i sota el patronatge de la Sagrada Família.
Els deixaré entrar a la muntanya sagrada i celebrar les seves festes en
la meva casa d’oració:
Són paraules que el Senyor
posa en boca del profeta Isaïes per a fer-nos saber que ningú no serà exclòs
del temple. Que Déu ens hi
convida a entrar, a participar del seu espai sagrat, per parlar-hi, per a fer
oració, per a celebrar la vida que ens regala i per oferir-li el millor de
nosaltres mateixos, perquè, com diu el salmista, aquest és el tabernacle on Déu es trobarà amb els homes.
Vosaltres sou un edifici construït per Déu, ens ha dit Sant Pau a la primera carta als cristians de Corint. Perquè
allò que dona força i vitalitat a l’espai sagrat és la presència del Senyor en
el seu interior, Jesucrist com la pedra que rebutjaven els constructors i que
ara corona l’edifici, del qual n’és alhora el fonament. D’un edifici de pedres
vives, que som tots i cadascú
de nosaltres, els homes i dones batejats o amb desig de ser-ho, que hem rebut
la torxa de la fe, que som cridats a
celebrar-la, a viure-la i a testimoniar-la, dins i fora d’aquest espai dedicat,
en paraules del papa Francesc, com a Hospital
de campanya, a on tota persona pugui trobar consol, ajut i cura i com a Església en sortida, “cridada a ser sempre la casa oberta del
Pare, no pas malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies
seguretats”. Les meves ovelles reconeixen la meva veu.
També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna. Jo i el
Pare som u. Així respon Jesús
als jueus, a Jerusalem, en la festa de la Dedicació, en el temple, sota el
pòrtic de Salomó, quan li diuen: “Si ets el Messies, digueu-ho clar”. Jesús parla
clar, no només de Paraula, sinó també amb les obres. Si ell no hagués mort i
ressuscitat per amor envers nosaltres, i si això no ens ho creguéssim, res del
que avui celebrem tindria sentit, i seríem els que faríem més llàstima de tots.
Jesús és el Messies, el nostre salvador, que pujant al cel per a seure a la
dreta del Pare, ens fa arribar l’Esperit Sant, que hem rebut en el baptisme i
que ens engendra dins l’Església com a fills i filles de Déu, pedres vives,
constituint-la en sagrament de la salvació de la humanitat i del món.
Avui, dins aquesta Eucaristia, un bon grup de persones rebreu el
sagrament de la unció dels malalts, un sagrament guaridor que ajuda a viure en
cristià la malaltia, que vol donar a qui el rep confiança en Déu, pau i
serenitat, força i gràcia. Un sagrament que per mediacio dels ministres de l’Església, vol mostrar
l’amor que Déu té d’una manera especial per als qui pateixen. Visquem-lo amb
molt fe i agraïment al Senyor.
Benvolguts/des,
celebrem agraïts, aquest aniversari, units entre nosaltres i amb el Senyor,
compartint aquest temple, disposats a
fer-ne sempre un espai d’acollida, de celebració, de comunió i de missió cap
enfora.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dijous, de juny 15, 2023
dilluns, de juny 12, 2023
DIUMENGE DEL COS I LA SANG DE CRIST 10-11/06/2023
Benvolguda família de
famílies, gns/nes:
Avui, que celebrem la
solemnitat del Cos i la Sang de Crist, en la que fem memòria de l'àpat excels i
que millor sacia aquella fam i set més
interiors: l'Eucaristia; alhora, recordem que el Cos de Crist també és
l'Església, cos format per molts membres amb Crist com a cap, mogut per la
Caritat, l'amor, especialment envers els germans necessitats.
Jesús ens hi convida a tots, l'únic que ens demana és que tinguem fe en que Ell és veritablement
el pa
viu baixat del cel, aliment de vida eterna, gràcies a la seva mort i resurrecció, i en fem memòria en cada
Eucaristia, com a penyora de la nostra salvació. Però això sovint ens costa d’entendre-ho,
com a la comunitat de Corint a la qual Sant Pau adreça aquesta carta. Malgrat
que Ell els havia explicat el sentit autèntic de l’àpat de l’Eucaristia, a la
pràctica resultava que a la mateixa taula, lloc d’encontre fratern, els rics s’exhibien
davant dels pobres amb altres menjars més opulents. No hi havia ni comunió de
béns ni de cors. Per això, Pau, els diu: Germans...El pa que nosaltres partim,
¿no és, potser, comunió amb el cos de Crist?...Per això nosaltres, ni que
siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa.
Tenim poca memòria. Déu, ja en l’aliança
amb el poble d’Israel, a través de Moisés ha de
recordar als israelites tot el que
ha fet per ells, per salvar-los, per alliberar-los de l’esclavatge d’Egipte i
conduir-los a la terra promesa. Les proves que han tingut de passar, han servit
perquè aprenguessin que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula
que surt de la boca de Déu. Jesús és
aquesta paraula de Déu que s’encarna, fent-se un dels nostres. Els jueus del
seu temps, lluny d’acollir-lo com el pa de vida, com aliment espiritual amb el que
caminar cap a la vida eterna; el rebutgen i el maten. Els fa nosa. Però aquells
que li són fidels, els primers cristians, faran l’àpat de comunió i d’amor, i plens del seu Esperit
Sant, convidaran a tothom a prendre el cos i la sang de Crist: celebrar
l’Eucaristia. És l’Església naixent, de la que nosaltres formem part i en som
continuadors.
Avui
ens hem de tornar a preguntar quina
importància donem a l’Eucaristia? Som conscients que si volem seguir Crist, ens cal participar-hi activament i acollir
amb fe la seva Paraula, el seu Cos i la seva Sang? I
que també ens cal compartir-hi el que
som i el que tenim, per ajudar sobretot als més desvalguts, als que estan
atrapats en la precarietat, fent creïble l’evangeli de Jesús amb la nostra vida?. Avui celebrem
el dia de la Caritat i l' Eucaristia n'és la font, anticipa el banquet del
Regne de Déu i el seu plat fort és l'amor. Jesús
ens surt a l’encontre i ens convida a trobar-nos amb Ell a seure i menjar a la seva taula i espera de
nosaltres que ens convertim en testimonis de fe, forjadors d’Esperança,
promotors de fraternitat i constructors de solidaritat.
Benvolguts germans/nes, en aquesta solemnitat del Corpus Christi, donem gràcies a Déu pel gest d’amor que ens fa amb Jesús mort i ressuscitat per a salvar-nos, deixant-nos com a penyora de la vida eterna, el seu cos i la seva sang, que som convidats a rebre en cada Eucaristia, i demanem-li que com Ell, siguem solidaris amb aquells que pateixen, perquè, com diu el lema d’enguany: “Tu hi tens molt a veure. Ets oportunitat. Ets esperança”.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dilluns, de juny 05, 2023
DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT.
- L’ésser
trinitari de Déu.
“El Déu de l’amor i
de la pau serà amb vosaltres (...) la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de
Déu i el do de l’Esperit sant siguin amb tots vosaltres”. El final de 2C, que hem proclamat fa una estona, ens
dona tres missatges fonamentals. Primer: ens enuncia l’ésser trinitari de Déu.
Segon: ens revela que l’amor de Déu ens afecta. Tercer: ens exigeix l’harmonia
de la comunitat humana “viviu en pau i
ben avinguts”. El misteri de l'amor de Déu se'ns manifesta en Déu mateix, a
l'interior de la Trinitat. Però hi ha més: l'amor de les tres persones no queda
a l'interior de la trinitat, sinó que sobreïx en l'amor a la humanitat. L'ésser
trinitari de Déu esdevé model d'amor i avinença per a la comunitat creient i
model d'obertura cap enfora de la mateixa comunitat.
- Traiem-ne conseqüències:
La comunitat cristiana en general, i cada petita comunitat,
com ara és la parròquia o el moviment, han de tenir com a objectiu primer la
comunió interior i des de la comunió interior obrir-se amb sinceritat als
altres i buscar la comunió amb ells. No és fàcil; de fet ningú no ho ha dit
mai, si no, mireu que li va passar a Jesús. Per fer realitat aquest objectiu
cal, primer, superar les barreres que posa el nostre pecat i, després, superar
la malfiança i les resistències dels altres. Les nostres comunitats catòliques
hauríem de revisar les relacions interiors i l’obertura als altres i el
compromís per transformar les estructures socials deshumanitzadores.
Estem immersos en el procés de revisió de la sinodalitat
a l’Església Catòlica, que acabarà en el Sínode dels bisbes de finals d’any. La
sinodalitat en el conjunt de l’Església Catòlica és molt feble i, per això,
exigeix un canvi de mentalitat. La Santíssima Trinitat, interpretada en clau
d’amor i no pas en clau de poder, hauria de ser el model de la nostra
sinidalitat.
3.
Agraïment i contemplació.
Davant la realitat
de l'amor de Déu, a nosaltres ens pertoca la contemplació agraïda i l'acció
agosarada per donar davant dels éssers humans raó de la nostra esperança en el
fet que aquest amor és ja una realitat que es consolidarà plenament el dia del
retorn gloriós de Jesús. Mentrestant tenim la confiança que l'Esperit Sant vagi
fent de les seves.
Josep Esplugas Capdet, prevere.