Benvolguts
germans i germanes!
En aquests
dies entranyables de Nadal, en els que procurem retrobar-nos en família, i més
després de totes les restriccions que hem sofert arrel de la pandèmia que
arrosseguem, pren un especial relleu la festa que avui celebrem.
Contemplem amb tendresa
la Sagrada Família de Natzaret. És una família senzilla, normal, la de Josep,
el fuster; María, la filla de Joaquim i Anna, mestressa de casa; i Jesús, l'infantó. Déu ha volgut encarnar-se
en el si d'aquest família, en la càlida quotidianitat de dues persones
que s'han fiat de Déu, com ho va fer Abraham, que s'estimen i que estan disposades a compartir per sempre un projecte de vida
i d' amor en comú.
Hem escoltat como l'Evangeli
de Sant Lluc ens narra que Jesús creixia
i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor en el si d'aquella
família senzilla de Natzaret. També les nostres famílies,
han de ser un lloc de creixement
continuat de tots els seus membres; on els petits trobin un ambient d'amor; on els
joves trobin camins oberts, de diàleg i comprensió; on els grans vagin superant
la rutina i el cansament, el mal humor…; on els més grans se sentin acollits i
estimats per tots. Les famílies, associades a la família de Jesús, són
dipositàries d'una Bona Notícia i funció fonamental: ajudar a fer créixer el
Regne de Déu, que Ell, Jesús, anunciarà i voldrà establir. Ho confirma l'ancià Simeó, quan es troba amb María
i Josep, presentant a Jesús en el temple i els diu: “Aquest noi serà
motiu que molts caiguin a Israel i molts altres s'alcin; serà una senyera
combatuda,i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima; així es revelaran
els sentiments amagats als cors de molts" . També la vella profetessa
Anna, quan s'apropa a ells, donarà gràcies
a Déu i parlarà de Jesús a tots els que esperaven l'alliberament de Jerusalem. Així la família té la missió d'esdevenir suport de les
persones que intenten expandir el Regne de
Déu, i per això ha d'estar oberta a les realitats del món, als signes
dels temps i implicada en la seva transformació, en les que el diàleg i el
perdó siguin com el pa nostre de cada dia, com a punt de partida de la gran família
universal, del Pare del Cel, que escolta, celebra i viu la Paraula de Déu. Però
la família avui en dia no ho té gens fàcil, per això “«l'Església ha d'acompanyar amb atenció i cura als seus
fills més fràgils, marcats per l'amor ferit i extraviat, donant-los de nou
confiança i esperança, com la llum del far d'un port o d'una torxa portada al
mig de la gent per il·luminar els qui han perdut el rumb o es troben enmig de
la tempesta». No oblidem que, sovint, la tasca de l'Església s'assembla a la
d'un hospital de campanya”(AL.Nº 291).
Benvolguts,
les nostres famílies, que no són perfectes, són cridades a ser Església domèstica, on es
pugui compartir i transmetre el do de la fe, de Paraula i d'obra, de manera que
els fills puguin descobrir la seva vocació al servei dels altres, sentint-se
germans i fills i fills de Déu, capaços d'escoltar-se, de perdonar-se i
demanar-se perdó, i d'alliberar-se així de rancúnies i comptes pendents
paral.litzadors.
Que aquesta Eucaristia, celebrada entorn d'aquesta taula, sigui penyora de l'encontre en pau de tots els fills i filles a l'entorn de la taula del Regne. Que així sigui.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
