dimarts, de maig 31, 2022

DIUMENGE DE L'ASCENSIÓ


1a. Lectura:  Ac1,1-11

1.    L’alegria del cristià.

Si algú té motius per estar content és el cristià; ningú no en té més que un cristià. “Plens d’una immensa alegria, eren al temple contínuament donant gràcies a Déu”. Tant de bo que l’alegria dels apòstols es perpetuï en la nostra església, més aviat tristoia. Som tan seriosos i tan complidors dels preceptes que a vegades no ens recordem de riure i d’estar contents. L’ofrena de Jesús, el lliurament de la seva vida i, sobretot, el lliurament de la seva resurrecció, ens permet l’accés a la casa de Déu, on ell vetlla i prega el Pare per nosaltres. Tenim tanta sort que ens ha tocat el millor intercessor.

2.- Testimonis alegres del Senyor ressuscitat, pel do de l’Esperit.

L’alegria és imprescindible per fer creïble el testimoni. Vet aquí la nostra missió: "Calia predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats". Si pensem que la missió ens ultrapassa, tinguem present que no estem sols, que l’Esperit Sant ens ha estat donat per a això. Però cal el nostre esforç: portar un estil de vida digne i propi de les persones i saber donar raó de la nostra esperança. Jesús, doncs, tot i haver retornat al Pare, no ens ha deixat sols, però sí que ha deixat a les nostres mans la corresponsabilitat de dur a terme la seva mateixa missió..

            3.- Restablir la reialesa d’Israel.

La missió no és dominar el món, sinó establir un nou mode de relació interpersonal desada no pas en el domini, sinó en el servei. Hi ha hagut períodes de la història, alguns no gaire llunyans, en què hem buscat de restablir la reialesa d’Israel, això és de dominar directament o indirecta la societat política… i hi ha corrents en l’Església que ho enyoren i busquen retorns o, si més no, succedanis No podem tornar al passat, hem d’inventar nous futurs. El revisionisme que estem patint és fruit de l’enyorança del poder o, potser escapisme sentimental. La temptació de dir ja s’ho faran, nosaltres mirem el cel, és forta. Si Jesús hagués dimitit, si haguessin dimitit els apòstols, on seríem? La mirada del cristià ha d’estar dirigida a la terra, tot i que no hem d’estar-nos d’aixecar el cap confiadament al mateix temps cap a l’horitzó escatològic: la casa de Déu. No podem prescindir de l’esperança.

Josep Esplugas i Capdet, prevere.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMNICAL 29/05/2022

 

dilluns, de maig 30, 2022

FESTA FINAL DE CURS - CAEQUESI INFANTIL

Imatges del berenar amb les famílies, el passi de les imatges de les diferents activitats que s'ha anat fent durant el curs i la celebraciófinal de l'Esucaristia.

Fotos: Magda Segarra

dimarts, de maig 24, 2022

DIUMENGE VI DE PASQUA


1.    La novetat de Jesucrist i les resistències que provoca.

La predicació de Jesucrist suposa una novetat tan radical que va fer que difícil la comprensió del missatge sobretot pel que fa a les relacions interpersonals entre els éssers humans i d’aquests amb Déu. L’ésser de Déu és amor absolut i la seva omnipotència i la seva omnisciència estan al servei de l’amor. De l’amor a tothom sense cap discriminació: jueus i grecs, esclaus i lliures, homes i dones .... (Ga 3)

Els primers receptors del missatge, els jueus, inclosos els jueus que havien acceptat la messianitat de Jesús, no van entendre el capgirament total que significava l’Evangeli. L’obertura de la revelació i l’oferiment de la salvació a tots els pobles era massa innovador. La superació de la llei per la fe era massa innovador... La pressió dels judaïtzants va ser forta fins ben a finals dels segle I. Simultàniament i posteriorment l’Església va anar vivint altres controvèrsies i discrepàncies, a vegades fins arribar a les garrotades, o sia l’antievangeli.

2.    La història està plena de conflictes.

Al llar de la història l’Església no és una bassa d’oli i avui dia tampoc i potser tampoc no ho pot ser. Les batusses del primer mil·lenni i la unitat i els grans cismes del segon mil·lenni en son l’expressió més dura i la sang vessada al llarg dels darrers disset segles per discrepàncies político-religioses la realitat més bèstia i anticristiana. Quanta manipulació política del fet religiós! A l’àmbit universal, al nostre bisbat, a la parròquia no tothom pensa igual i no és cap mal.

3.    Resoldre el conflicte.

Hem d’assumir el conflicte amb humilitat, respecte als altres i voluntat de resolució, a tots els nivells de l’Església. No podem dissimular i passar per alt el malestar que produeix la discrepància, sinó treballar per anar resolent-la, sabent, però, que allà on hi hagi homes i dones que pensin lliurement sempre hi haurà discussió. La clau de volta és fer el que ens mana Jesús: estimar-lo i acollir l’Esperit Sant; i no es pot estimar Déu si no estimem els germans, inseparablement. El que cal és conduir la discrepància amb amor i voluntat de comunió. El moviment ecumènic, per exemple, només tindrà sortida quan ens estimem com Jesús, com s’estimaven Pere i Pau malgrat els conflictes.

Les lectures d’avui ens conviden a la serenitat i a l’esperança, ens afermen en el convenciment que Déu habita en el nostre cor, que som temples de Déu, malgrat el nostre pecat; ens ensenyen que el do de la pau està al nostre abast malgrat la violència ambiental, però la pau de Jesucrist, no pas la pax romana i que per l’Esperit Sant, en la pregària, ens farà entendre el missatge de la revelació.

Donem-ne gràcies i demanem llum per poder col·laborar eficaçment a l’expansió de la bona notícia.
Josep Esplugas i Capdet, prevere.

MEMORIAL JOSEP FREIXAS

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

FULL DOMINICAL 22/05/2022

 

dissabte, de maig 21, 2022

PETE SEEGER, CANTAUTOR

Imatges de l'acte d'homenatge al cantautor Pete Seeger en memòria del concert que l'any 1971 va fer al Pavelló de la Sagrada Família, Sferic actual, amb la col·locació d'una placa commemorativa.

Fotos: Magda Segarra

dimecres, de maig 18, 2022

DIUMENGE V DE PASQUA



1.  Introducció. La clau de comprensió de tot el misteri pasqual i, per extensió, del misteri de Déu i de l’home és l’amor, però no qualsevol amor, sinó l’amor a l’estil de Jesucrist. Jesús, en acomiadar-se dels seus deixebles, els lliura el seu llegat testamentari: “Estimeu-vos tal com jo us he estimat”.

2. Jesús estima amb un amor incondicional. Bons i dolents, justos i injustos, diu l’Evangeli. La qüestió no és si Déu ens estima, sinó com acollim nosaltres aquest amor de Déu i el vivim. Notarem que estem salvats en la mesura que la nostra vida sigui una oblació, una ofrena lliure i joiosa, incondicional, pel benestar dels altres perquè rebreu el 100 per 1 ja en aquesta vida, i d’escreix, la vida eterna”.

3. Jesús estima amb un amor fecund. L’amor de Déu crea Vida, no només la vida d’ara, que, essent molt important, no és res comparat amb la Vida del ressuscitat, que estem cridats a compartir. El nostre amor ha de ser fecund, no només de paraules, sinó d’obra i de veritat. Quan estimem amb l’amor de Jesús, donem fruit abundós encara que pugui no semblar-nos-ho. L’experiència missionera de Pau i Bernabé és una realitat d’amor vivificant. Com es fiquen en aquell sarau? Tan bé que s’està a casa, sense complicar-se la vida. Anunciar la Bona Notícia és animar a la relació comunional en els llocs en què és anunciada, però només es pot dur a terme si al darrera hi ha una comunitat en comunió.

4. Jesús estima amb un amor renovador i innovador. El Cel nou i la Terra nova són el fruit de l’amor absolut i universal de Déu i només d’Ell, però el procés de renovació ja ha començat, s’està coent, i està a les nostres mans. La nova Jerusalem, abillada com una núvia ja s’està abillant en la mesura que rebem i donem l’amor de Déu. La glòria de Jesucrist és saber-se estimat gratuïtament per Déu, la nostra glòria també i la glòria de Déu és que l’ésser humà se salvi. Tot casa i no ens n’adonem.

5. Conclusió. Visquem amb senzillesa i bon humor perquè estem contents de viure en Crist. Allò que distingeix una comunitat cristiana no és la confessió d’una doctrina, ni l’observança de ritus, sinó l’amor viscut en l’Esperit de Jesús.

Josep Esplugas i Capdet, prevere.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 15/05/2022

 

divendres, de maig 13, 2022

DIUMENGE IV DE PASQUA

 

L’Anyell que està en el tron els guiarà i els conduirà a les fonts de l’aigua viva”. Aquest és l’objectiu el pasturatge de Jesús. L’objectiu del pasturatge de Pere, encarregat per Jesús (la setmana passada) ha de ser també el mateix, no pot ser cap altre. I, si els pastors instituïts en tenen el deure d’una manera més significativa, és tota l’Església, cada un dels membres, que tenen el deure de conduir-se els uns als altres per ajudar-se mútuament a arribar al destí a què Déu ens crida.

Però hi ha més, el pasturatge també s’ha d’exercir, de manera diferent, és clar, però inexcusablement, envers aquells que no són de la nostra colla. El dret a conèixer la salvació és universal perquè tothom hi està cridat. Podrà acollir-lo o refusar-lo d’acord amb la pròpia consciència. Nosaltres, que l’hem acollit per do de la gràcia, hem de viure contents i agraïts i esforçar-nos a fer conèixer als altres allò que ens omple de joia i de sentit, fins i tot si en ocasions ens apartem del camí de Jesús. És la tasca de Pau i Bernabé a Antioquia de Pisídia i a Iconi. És la tasca dels animadors de joves i dels monitors d’infants. És la tasca missionera de l’Església. El que és clar és que les formes canvien segons els temps i els llocs.

Sabem que hem encertat si reconeixem la veu de Jesús i acollim la seva crida i ens sentim units a Déu per la força unitiva de l’Esperit Sant. “El Pare i jo som U” i vull que “tots siguin u”. No és gens fàcil de trobar el punt del salt entre la unitat necessària i la uniformitat absolutament abominable. El procés sempre obert a una major comunió demana esforç i tenacitat, renúncies i afirmacions, respecte i diàleg; fins i tot confrontació respectuosa. I una gran dosi d’humilitat. I tot això tant si parlem en termes polítics, com socials o religiosos. Si l’amor presideix les relacions humanes a l’interior de l’església i a tot arreu, anem bé. Si ens guiem per altres motivacions no anem bé.

Josep Esplugas i Capdet, prevere.

dilluns, de maig 02, 2022

Ball de la Coca

Vídeo: Jordi Borràs

Festa de la Santa Creu i l’Arbre de Maig - Benedeicció de la Creu i Missa


Fotos: Rosa Vera
Foto: Josep Casanovas
Foto: Rosa Vera
Fotos: Marisa Bayo
Vídeo: Jordi Borràs