Benvolguda família de
famílies, germans/nes:
Hem dit moltes vegades que
Déu escriu recte en ratlles tortes. Per molt que ho intentem, mai podrem copsar
fins a quin punt ens estima i ni què
està disposat a fer perquè ningú de nosaltres ens perdem ni ens separem d’Ell. Així de clar ens ho diu el llibre de la saviesa: Perquè ho podeu tot us apiadeu de
tothom, i dissimuleu els pecats dels homes perquè puguin penedir-se.
A Déu res li passa desapercebut, i de
tota circumstància, fins i tot de les negatives, dels moments de tribulació i
de pecat, en fa ocasió per a que,
reconeguem el nostre error i ens aixequem per a
continuar el camí amb més fe.
Per si no quedava clar que Déu és amor i
misericòrdia, el salmista el lloa amb aquestes paraules: El
Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor, és bo per a
tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat.
Però és el seu Fill unigènit, Jesús, en
la seva trobada amb Zaqueu, nom que curiosament significa “pur”, qui ens revela d’una manera més clara la
voluntat de Déu: salvar el que estava perdut. Aquesta serà la seva missió
primordial i la manera de mostrar la seva misericòrdia.
Jesús passa per la vida de
Zaqueu, com també ho fa per la nostra. Però ens costa veure’l. També com
Zaqueu, sovint ens mirem el melic i traïm els que ens envolten, per satisfer el
nostre interès. Però en això no hi trobem ni la felicitat ni la “salvació”.
Zaqueu, home influent i ric, però
infeliç, intueix que en Jesús pot trobar la pau perduda. Comença un procés de
recerca. I, no dubte a fer el ridícul, si convé per poder veure i trobar-se amb
Jesús, enfilant-se a un arbre. La resposta de Jesús no es fa esperar: “Zaqueu,
baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva.”
Mentre Zaqueu baixa de seguida i el rep
tot content, els altres que contemplen l’escena, se n’escandalitzen. Com pot
ser que Jesús mengi amb un pecador?. Ja l’havien jutjat i condemnat. Per Ells
Zaqueu no era digne de ser salvat. Però Jesús, Déu que salva, entra a la casa de Zaqueu,
com vol entrar també a la nostra. I un cop entra, res torna a ser igual. Tot canvia.
La vida de Zaqueu i de la seva família pren un nou sentit: els diners, els bens
materials, esdevenen mitjans per ajudar als necessitats. Les persones ja no són “contribuents” a qui puc explotar,
sinó germans que he d’estimar i ajudar: ”Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels
meus béns, i a tots els qui he defraudat, els restitueixo quatre vegades més”.
Amb Jesús, Zaqueu troba la felicitat. Ja
no serà el corrupte i lladre menyspreat i temut, sinó el germà estimat i
admirat:“Avui
s’ha salvat aquesta casa...
Benvolguts/des,
estiguem atents per acollir Jesús que “passa per la nostra vida” i es fa present
en el camí quotidià, reconeguem amb
alegria com ens estima i deixem-nos corregir i reprendre per Ell, a fi que
siguem capaços de compartir la nostra fe, el nostre temps, les nostres
qualitats i els nostres recursos, i que com a Zaqueu, també ens pugui dir: “Avui s’ha salvat aquesta casa”.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
