1. Iniciem un
nou cicle litúrgic.
La història de la
salvació va endavant linealment, però en espiral; cada any celebrem la
salvació, però al final no tornem enrere, sinó que avancem amb una nova volta
de l’espiral, perquè la salvació ja l’hem rebuda però encara no se’ns ha
consolidat.
El primer diumenge de l’any litúrgic ens
convida a mantenir-nos expectants davant la vinguda (les vingudes) del Senyor. Davant de les vingudes de Déu, l’actitud cristiana és vetllar amb un
comportament digne dels béns que esperem. La història amb la seva dinàmica és
el lloc de les vingudes del Senyor. Hem de saber llegir els temps passats,
guaitar críticament els temps presents i procurar d’endevinar els temps futurs
per teledirigir-hi la nostra activitat present.
2. Tothom és cridat a la salvació.
És el missatge
d’Isaïes. Déu no exclou ningú, essent amor absolut no pot discriminar; tothom
és fill de Déu. Una altra qüestió és que la persona ho sàpiga, fins i tot que
refusi la paternitat divina, però Déu és sempre fidel.
Jesucrist ha donat la
vida per tothom, no per molts, per tothom. Una altra cosa és que la persona ho
aculli amb agraïment o ho refusi. Acull la salvació tot aquell que dona pa al
qui té fam, la refusa tot aquell que no dona pa a qui té fam, independentment
de l’adscripció religiosa, fins i tot de la irreligiositat.
3. Alerta!
Acollim la salvació
en la mesura que fem el bé. Si no estem alerta en actitud de vetlla, no
captarem la situació d’injustícia i no tindrem ocasió de fer el bé. Si no estem
alerta, el Senyor passarà de llarg. Déu vol “venir a nosaltres” i nosaltres no hem
de perdre’ns l’ocasió de parar-li una bona rebuda.
- Déu pren la iniciativa.
Hem de viure agraïts, perquè hem estat objecte de l’amor de Déu. És la millor actitud d’acollida del seu designi salvador. De tots els mals que amenacen el món cap no ens pot afectar, ni la mort! Jesús ha vençut la mort, la seva i la nostra.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
.jpg)
.jpg)
