Sfamília

dimecres, de juliol 02, 2025

SANT PERE I SANT PAU (missa del dia).

1. La festa de la evangelització.

La festa dels apòstols Sant Pere i Sant Pau és la festa gran de l'evangelització. La vida d'aquells dos homes, pel relat que ens en fa el llibre dels fets, pel testimoni escrit per sant Pau mateix i per altres informacions procedents d'escrits dels primers autors cristians, sabem que va ser una vida plenament entregada al servei de l'evangeli, seguint el mandat que havien rebut de Jesús.

2. Diferents maneres de vincular-se a Jesús.

Pere és l’amic entranyable i fidel de Jesús, a qui Ell confia la direcció del grup perquè Pere l’estima, no pas perquè sigui savi o ric, i continua essent-li fidel malgrat les tres negacions de la nit del procés, fruit de la pròpia presumpció.

Pau és l’home íntegríssim vinculat plenament a les seves conviccions, encara que aquestes no es corresponguin amb la veritat objectiva. Per això, quan Jesús se li manifesta i li dona el seu Esperit és plenament fidel a la veritat que li ha estat revelada tot i les penúries que aquesta fidelitat li comporta.

Aquestes actituds, amistat i veracitat, són essencials per a la nostra relació amb el Crist i per a la praxi normal de la nostra vida: l’amor a Jesús i a les imatges de Jesús, que són tots els éssers humans, i el coneixement de la veritat revelada i l’adhesió a aquesta mateixa veritat.

3. El primat de Pere.

Pere fou el cap de l'Església de Jerusalem, fins que va haver-ne de fugir per la persecució d'Herodes. Després ho fou de l'Església de Roma. Jesús mateix li va encomanar la missió de ser el cap del col·legi apostòlic. Els catòlics i, a la seva manera, altres comunitats cristianes, pensem que aquella missió de Pere la té ara el bisbe de Roma. La manera d'entendre el fet no és, com ja sabeu, igual per a les diverses esglésies cristianes. Avui és un dia, doncs, molt indicat perquè preguem per la unitat, seguint l'exemple de Pere i Pau, tan diferents i tan combatius, però tan preocupats per la comunió en la diversitat. Preguem perquè totes les esglésies reconeguem els nostres pecats, la nostra part de culpa en la divisió i ens aproximem els uns als altres, com van saber fer Pere i Pau.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

FULL GROC PARROQUIAL

FULL DOMINICAL 30/06/2025

dijous, de juny 26, 2025

MISSA DEL COS I LA SANG DE CRIST 21-22/6/2025

Benvolguda família de famílies, que és la comunitat, benvolguts/des germans i germanes: Avui, en la festa del Cos i la Sang de Crist, contemplem el sagrament l’Eucaristia: “ font i cimal de tota la vida cristiana” i de la vida de l’Església. Alhora és la prova més gran del seu amor i de la seva amistat que ens porta a l’esperança d’un món nou, en que Déu ocupa el centre de la vida.

A la 1a. Lectura se’ns parla de Melquisedec, rei de salem (rei de pau), anomenat sacerdot del Déu altíssim, que va beneir Abram i li va portar pa i vi, després d’haver vençut cinc reis orientals que tenien esclavitzat al seu poble. És figura del mateix Jesús, Sacerdot, que s’ofereix ell mateix a Déu per amor a nosaltres i per la nostra salvació, en el pa i el vi del darrer sopar, que un cop beneïts, parteix i reparteix, dient-nos, en paraules de Sant Pau, que és: “el meu cos... i la meva sang. Cada vegada que en mangeu i en beveu, feu-ho per celebrar el meu memorial”. Així,anunciarem la mort del Senyor fins que torni.

Déu ens acompanya sempre i d’una manera especial en la senzillesa dels signes de l’Eucaristia. Allà hi ha Crist, el seu Fill, el rostre de la seva misericòrdia, de manera que sent Déu omnipotent i etern s’abaixa i s’acosta a nosaltres, ens ofereix la seva amistat que traspassa l’espai i el temps i ens anima a ser bon pa i bon vi per al món, bona notícia, Evangeli. Evangeli que avui ens evoca el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos de Jesús davant una multitud. Jesús, que volia fer un recés amb els apòstols, canvia de plans i acull la gentada que el busca, els parla i guareix als qui en tenen necessitat. Es fa tard, la gent té gana i els dotze, tot i que tenen Jesús, no veuen la manera de poder-los atendre. El millor és aviar-los. Però Jesús, els sorprèn dient-los: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos” Només amb 5 pans i 2 peixos? Ell pren la iniciativa, els fa seure a tots en grups de cinquanta, inclosos els apòstols. Aleshores, un cop asseguts, beneeix aquells aliments, els parteix i els dona als deixebles perquè siguin ells els qui els reparteixin. “Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves de sobres”. Aquest miracle anticipa el Sant Sopar i la Pasqua de Jesús, en què institueix l’Eucaristia: una vida donada a tota la humanitat, perquè aquesta era la seva missió, servir i donar la vida en rescat de la multitud. Nosaltres vivim i revivim en l’Eucaristia l’amistat que Déu té amb nosaltres, que expressa un amor desbordant que ens relliga amb Ell i amb tots els qui ens posa al costat. L’amor veritable és sempre expansiu. Qui estima creix, surt dels seus egoismes, dels seus mons i s’ofereix com algú que es fa amic, que es fa servidor, que es fa últim per l’altre, com Jesús ha fet per nosaltres

Benvolguts/des, cada vegada que combreguem se’ns convida a participar de la mateixa dinàmica de lliurament de Jesús envers nosaltres. Ens impulsa a sentir-nos comunitat, família de famílies, església, que s’esforça a acollir tothom, compartint des de l’amor de Crist, el que som i el que tenim, especialment amb els més desvalguts, a caminar junts com a pelegrins d’esperança, “Perquè mentre hi hagi persones, hi ha esperança”, com ens recorda avui Càritas. Que aquesta Eucaristía de Corpus, dia de l’amor, de la caritat, ens ajudi a donar-nos amb generositat.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.