dimarts, de novembre 26, 2024

MISSA SOLEMNE:JESUCRIST REI DEL MÓN 23-24/11/2024

 


Benvolguda família de famílies, germans i germanes!   

*Avui,  en la festa de Jesucrist, Rei de tot el món, últim diumenge de l'Any Litúrgic, se’ns convida a contemplar globalment el misteri de nostre Senyor Jesucrist, Fill de Déu i Salvador nostre. És una mena de resum de tot l’any litúrgic que acabem. 

*Ja el profeta Daniel anuncia la  seva vinguda amb un llenguatge apocalíptic, descrivint-lo com el “Fill de l’home”, algú que s’assembla a un ésser humà en contrast amb la visió de les quatre bèsties que poc abans havia esmentat referint-se als Imperis de Babilònia, Mèdia, Pèrsia i Grècia. Aquest Fill de l’home, que baixa dels núvols del cel, on només hi viu Déu, és algú “qui tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva reialesa no decaurà”.

*Jesús és el testimoni fidel, el primer ressuscitat d’entre els morts, el sobirà dels  reis de la terra, ens diu el llibre de l’Apocalipsi de Sant Joan. És l’Alfa  i l’Omega, és a dir, el començament i la fi de tot. Perquè ens estima entranyablement,  ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang, morint a la creu i ressuscitant. I ens estima tant, que, gràcies al baptisme, fa de nosaltres una casa reial i uns sacerdots dedicats a Déu. En cada Eucaristia entrem en comunió amb Ell i amb els germans i li demanem que vingui a nosaltres el seu Regne! A cada Eucaristia donem gràcies a Déu, perquè ens ha enviat el seu Fill per portar-nos la Pau, per fer-nos participar de la seva filiació divina, per donar-nos el seu Esperit Sant, per poder esdevenir membres del seu regnat.

*Un regnat, que com hem escoltat a l’Evangeli, no és d’aquest món. Hi trobem Jesús, que ha estat condemnat pels jueus i portat davant del governador romà, perquè dicti la sentència de mort, sent interrogat per Pilat: -Ets tu el Rei dels jueus? Li ho pregunta estranyat que  Jesús no oposi resistència, ni que cap exèrcit hagi sortit en defensa seva i que siguin els seus mateixos conciutadans jueus qui l’entreguen per a que el condemni. Quina mena de Rei és aquest Jesús? Certament, la seva reialesa no és d’aquest món, no té res a veure amb els valors que hi dominen: riquesa, poder, honor, aparença, luxe..., per aquest motiu Jesús és un “rei” no reconegut humanament: “era present al món, que per ell ha vingut a l’existència, i el món no l’ha reconegut”(Jn 1,10).

I quina és la missió de Jesús com a Rei de tot el món, de l’univers? Ell mateix ens respon: SER TESTIMONI DE LA VERITAT; per això he nascut i per això he vingut al món: TOTS ELS QUI SÓN DE LA VERITAT ESCOLTEN LA MEVA VEU.

Jesús és testimoni del que ha vist i continua veient, perquè ve del Pare i està sempre amb el Pare. La veritat és Déu mateix que s’ha fet home i que estima totes i cada una de les persones. Així, en llavis de Jesús, la veritat no és una teoria; és pràctica, és acció, és vida, és amor encarnat. 

Benvolguts, Jesús és el nostre Rei. A ell que no ha vingut a fer-se servir sinó a servir-nos; demanem-li perdó per les nostres fallades; escoltem-lo atentament , perquè com ens diu TOTS ELS QUI SÓN DE LA VERITAT ESCOLTEN LA MEVA VEU. No tinguem por, Jesús és al nostre costat per ajudar-nos, DEIXEM QUE REGNI EN ELS NOSTRES CORS, conseqüents amb la petició que fem al Pare nostre: "Vingui a nosaltres el vostre Regne", esforcem-nos per a fer-lo present en cada acció i decisió que prenguem, cercant l’amor, la pau i la justícia. 

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 24/11/2024

 

dimarts, de novembre 19, 2024

Diumenge XXXIII de durant l’any (B) – 17/11/2024

 


La humanitat sempre ha tingut la necessitat de buscar punts de referència, punts ferms, incommovibles. Si ara els punts ferms podrien ser constants físiques de l’univers: la durada d’un segon, la velocitat de la llum, la constant de gravitació universal, en l’antiguitat, el sol, la lluna i els estels eren punts ferms, no tenien canvi: cada dia surt el sol i puc preveure la sortida i la posta, puc preveure les fases de la lluna, la posició dels estels i a més, aquests m’ajuden a orientar-me en la nit.

No és només una imatge d’un cataclisme còsmic, la que presenta Jesús, sinó la caiguda de tot punt de referència, de tota cosa segura. Això succeirà a la fi dels temps, però en el dia a dia, podem fer-ne experiència en algunes ocasions: situacions molt, molt difícils que ens fan pensar que el sol no surt a la nostra vida, o que tots els punts de referència han desaparegut, vivim molts cops situacions límit on veiem que res és segur, tot és canviable. I la pregunta és: i on construeixo la vida? Quin és el meu punt de referència? Quina és la meva esperança?

L’esperança serà la promesa del Senyor: el dia que s’enfosqueixi el sol i la lluna de la teva vida, vindrà el Fill de l’Home, el Senyor no et deixarà, vindrà amb poder, amb glòria. Ell és la teva esperança. Ara que estem a punt de començar l’any jubilar 2025, centrat en l’esperança, cal fonamentar-la bé.

Desgràcies, incerteses, guerres n’hi ha hagut sempre i n’hi haurà sempre. Però el Senyor roman: Crist és ahir, avui i pels segles. La gent viu amb molta por i incertesa el futur, i no els falten motius: podré pagar la hipoteca el mes que ve? Seguiré treballant o em faran fora? La guerra d’Ucraïna s’estendrà cap a nosaltres? Què serà del nostre món d’aquí 50 o 100 anys? Però els falta una cosa: la certesa que passi el que passi, Déu hi és present i el puc trobar en els goigs i en les penes. Res ens pot separar de l’amor que Crist ens té. Res em pot separar perquè l’únic que em podia separar que és el pecat i la mort han estat vençuts un cop per sempre a la Creu.

Quines proves hi ha que l’amor de Déu és incommovible? Mira l’Escriptura, repassa-la, és la seva Paraula que ens ha deixat per estar amb nosaltres, per fer-se conèixer i estimar. Mira l’Eucaristia: és el sacrifici renovat de Crist, cada dia torna a dir que sí a l’entrega total al Pare per nosaltres. Mira la resta dels sagraments: són signe del seu amor. Mira l’Església i els germans: són presència de Crist en el món, al teu voltant. Ell és esperant-te en el seu cor.

Potser estem molt acostumats a viure així, tenint Déu com a la nostra esperança i potser no ens fa por el futur ni vivim en la incertesa o ens deixem portar per ella, però hi ha molta gent que necessita aquest missatge de salvació, aquesta Bona Nova. I aquí és tasca de tots, com a batejats, de ser missioners al nostre voltant: amb paraules si cal, però sobretot amb la vida. Que puguin preguntar-nos quina és la raó de viure amb alegria i esperança en un món en què molts cops tot sembla enfonsar-se.

Alegrem-nos de tenir un Déu que sempre és al nostre costat i que el podem trobar en tota ocasió. Fem nostre el salm: «el meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo. […] joia i festa a desdir a la vostra presència; al vostre costat delícies per sempre». Preguntem-nos cada dia: qui és la meva alegria? Qui és la meva esperança? En què poso la seguretat i on puc edificar la meva vida?

Joan Hernàndez, prevere i vicari.

dijous, de novembre 14, 2024

DIUMENGE XXXII DURANT L’ANY

 


1.    Redempció i santificació.

La carta als hebreus interpreta la mort de Crist amb les categories sacrificials de l’Antiga Aliança. La mort de Crist al Gòlgota és el sacrifici definitiu d’expiació; ja no caldrà fer-ne cap més. Entenguem què vol dir això per a la gent del segle XXI. L’encarnació de Déu en Jesús de Natzaret significa la divinització del món. Ja no cal res més perquè res més no pot ni de lluny assemblar-se a aquesta acció divina sobre el món. El món ha estat redimit, això és divinitzat, cosa tan gran i innovadora que encara avui provoca refús de diverses maneres. El cristià és aquell que acull l’acció santificadora de Déu amb agraïment i hi compromet la seva vida. Ho fem?

2.    La vídua pobra i el fariseisme

L’evangeli ens diu que la generositat solidària no depèn de la quantitat sinó de l’actitud de la persona. La vídua de Sarepta i la vídua de l’Evangeli donen allò que tenen  per viure amb senzillesa i privacitat. Els fariseus, d’aleshores i d’ara, que també n’hi ha, són exhibicionistes i fatus. Quan de temps ha de passar perquè la nostra església abandoni tots els tics fariseus, que la desfiguren? Si més no, nosaltres fem compromís d’abandonar tot fariseisme. Serem més feliços.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

dilluns, de novembre 04, 2024

DIUMENGE XXXI DURANT L’ANY

 


1.     L’evangeli i la primera lectura i el salm.

Jesús ja és a Jerusalem. Marc en els capítols 11 i 12 narra l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem i les seves controvèrsies i desencontres amb els fariseus, els herodians i els saduceus, que no eren massa amics entre ells però tots ells enemics de Jesús, encara que per raons diferents. En l’episodi d’avui un mestre de la llei, fariseu, examina Jesús per veure si el pot atrapar en alguna heretgia. Quin és el primer dels manaments?

Jesús respon amb un text cabdal de la llei (Dt 6, 4-5) que hem escoltat i que els jueus reciten cada dia, al matí i al vespre (Xemà Israel), i hi afegeix el manament de l’amor al proïsme (Lv 19,18b). en pla d’igualtat . El mestre de la llei és un home bo i assenyat i accepta el que diu Jesús. Per tant el qui estima Déu i els altres “no és lluny del Regne de Déu”. I el que només estima els altres ben segur que  també (Mt 25, 31-46). Apliquem-nos-ho.

2.     La carta als hebreus,

Segueix insistint en el tema del sacerdoci. El sacerdot de l’antiga aliança i de tots els cultes pagans era el celebrant del culte i el mediador entre el poble i la divinitat. Naturalment, com que els sacerdots es morien, havien de transmetre les seves funcions a altres homes i, en algun cas de cultes pagans, a dones, perquè seguís existint el sacerdoci.

Jesús és tota una altra cosa. Ell viu eternament i, per tant, no ha de transmetre res; el que sí fa és associar-se els batejats perquè tots amb el Ell, res sense ell, exercim el sacerdoci comú, que obliga a la solidaritat i a la intercessió dels uns pels altres.

I perquè el culte sigui possible estableix el ministeri ordenat: bisbes i preveres, que actuem in persona Christi per fer possible el culte i administrar els sagraments propis dels sacerdots: confirmació, eucaristia, reconciliació, unció dels malalts i orde sagrat. El bisbe és l’únic ministre de l’orde i el ministre ordinari de la confirmació. El ministre ordinari del baptisme és un clergue, sacerdot o diaca, i de manera extraordinària qualsevol persona, àdhuc un no batejat. Els ministres del matrimoni són els mateixos contraents.

Recordem, però, que l’únic sacerdot de la nova aliança és Jesucrist, tots els altres participem del seu sacerdoci. Donem-ne gràcies a Déu.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 


PEREGRINACIÓ DIOCESANA A ROMA

 

FULL DOMINICAL 03/11/2024