Benvolguda família de
famílies, germans i germanes!
Avui més que cap altre
dia, pren relleu aquesta salutació que us faig habitualment, considerant
l’Església, la nostra comunitat, com una “família de famílies”.
La família, tractada amb
molt d’interès socialment i des del Magisteri de l’Església, és la cèl·lula
bàsica on ressonen els grans problemes de la societat: la qüestió del gènere,
la sexualitat, la relació intergeneracional, la infància, la joventut, la
vellesa, la malaltia, l’atur...
La Sagrada Família té un paper molt
rellevant, si bé el centre del temps de Nadal i de la nostra fe és Jesús, el
Fill de Déu, Salvador i germà nostre. Aquest
diumenge encetarem diocesanament el Jubileu de l’any 2025, amb el lema “Pelegrins
d’esperança” convocat pel papa Francesc amb la butlla: “l’esperança no
defrauda” (que trobareu a l’entrada de l’Església), paraules preses de la carta
de Sant Pau als Romans, amb el desig que aquest any sant pugui ser per a tothom un moment d’encontre
viu i personal amb Jesús, “porta” de salvació; amb Ell, a qui l’Església
té la missió d’anunciar sempre, a tot arreu i a tothom com “la nostra
esperança”. Una esperança que hem de trobar en els signes dels temps.
La família és un d’aquests
signes. És el punt de referència del nostre itinerari vital: hi naixem,
creixem i quan en sortim esdevé l’horitzó on sovint es recolza les nostres relacions
socials, i a on es manifesten els goigs i les esperances, les tristeses i
angoixes del nostre dia a dia. En els temps que vivim, en què la família
travessa moltes incomprensions i dificultats, amb canvis vertiginosos en pocs anys com el lloc de la dona i de
l’home, l’actitud dels fills en les diverses edats, el paper dels avis i de la
gent gran, la mobilitat, els trencaments..., la visió cristina de la família
ens convida a viure aquesta complexa realitat segons els valors evangèlics. I
en el centre, l’amor cristià, amb tota la seva grandesa, delicadesa i
exigència, tenint present el que ens diu Joan a la 2ª lectura, que creguem
en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres. Cal molta
atenció a cada membre familiar per buscar el millor bé possible a cadascun, cal
alimentar un clima d’obertura generosa al bé social, a l’ajuda als més pobres,
a la construcció d’una societat justa i en pau. I tot en un àmbit de pregària,
de lectura de l’Evangeli, de confiança en Déu.
Quan Jesús, assegut al temple entre els
mestres de la Llei, respon els seus pares que el busquen amb ànsia: “Per
què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?” prepara la
resposta cristiana a la pregunta de tots els temps: ¿Qui és aquest?, que
d’alguna manera ja s’intueix en l’escena entranyable de la 1ª lectura de l’infant
Samuel que és ofert a Déu per la seva mare Anna. Però acte seguit l’evangeli
d’avui ens convida a acollir la llum d’esperança que prové de la casa de
Natzaret, on es desenvoluparà la infància de Jesús, on anava creixent en
saviesa, estatura i gràcia davant Déu i davant els homes:“Després baixà
amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells”.
Benvolguda família de famílies, cridades a viure com a germanes, en l’Esperit d’un mateix Pare, demanem a Déu que com la Sagrada Família de Natzaret, esdevinguem lloc de comunió, hospital de campanya, cenacle de pregària, escola d’Evangeli i de Pau, compartint la taula, l’Eucaristia, on Crist es fa present per impulsar-ne l’amor viu i transformador.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
