dimecres, de juny 17, 2020

DIUMENGE DEL COS I LA SANG DE CRIST 13-14/06/2020



Benvolguts gns/nes:
Avui, que celebrem la solemnitat del Cos i la Sang de Crist, en la que fem memòria de l'àpat més excels i que millor  sacia aquella fam i set més interiors: l'Eucaristia; alhora, recordem que el Cos de Crist també és l'Església, cos format per molts membres amb Crist com a cap, mogut per la Caritat, l'amor, especialment envers els germans necessitats.
Jesús ens hi  convida a tots, l'únic que ens demana  és que tinguem fe en que Ell és veritablement el  pa  viu baixat del cel, aliment de vida eterna, gràcies a la seva  mort i resurrecció, i en fem memòria en cada Eucaristia, com a penyora de la nostra salvació. Però això sovint ens costa d’entendre-ho, com a la comunitat de Corint a la qual Sant Pau adreça aquesta carta. Malgrat que Ell els havia explicat el sentit autèntic de l’àpat de l’Eucaristia, a la pràctica resultava que a la mateixa taula, lloc d’encontre fratern, els rics   s’exhibien davant dels pobres amb altres menjars més opulents. No hi havia ni comunió de béns ni de cors. Per això, Pau, els diu: Germans, el calze de la benedicció que nosaltres beneïm, ¿no és, potser, comunió amb la sang de Crist? El pa que nosaltres partim, ¿no és, potser, comunió amb el cos de Crist?...Per això nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa.
Tenim poca memòria. Déu, ja en l’aliança amb el poble d’Israel, a través de Moisés  ha de recordar als israelites  tot el que ha fet per ells, per salvar-los, per alliberar-los de l’esclavatge d’Egipte i conduir-los a la terra promesa. Les proves que han tingut de passar, han servit    perquè aprenguessin que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.  Jesús és aquesta paraula de Déu que s’encarna, fent-se un dels nostres. Els jueus del seu temps, lluny d’acollir-lo com el pa de vida, com aliment espiritual amb el que caminar cap a la vida eterna; el rebutgen i el maten. Els fa nosa. Però aquells que li són fidels, els primers cristians, faran l’àpat de  comunió i d’amor, i plens del seu Esperit Sant, convidaran a tothom a prendre el cos i la sang de Crist: celebrar l’Eucaristia. És l’Església naixent, de la que nosaltres formem part i en som continuadors.
Avui ens hem de tornar a  preguntar quina importància donem a l’Eucaristia?   Som conscients que si volem seguir  Crist, ens cal participar-hi activament i acollir amb fe la seva Paraula, el seu Cos i la seva Sang? I que també ens cal  compartir-hi el que som i el que tenim, per ajudar sobretot als més desvalguts, als que estan atrapats en la precarietat, fent creïble l’evangeli de Jesús amb la nostra vida?. Avui celebrem el dia de la Caritat i l' Eucaristia n'és la font, anticipa el banquet del Regne de Déu i el seu plat fort és l'amor. Jesús ens surt a l’encontre i ens convida a trobar-nos amb Ell  a seure i menjar a la seva taula i espera de nosaltres que ens convertim en testimonis de fe, forjadors d’Esperança, promotors de fraternitat i constructors de solidaritat.
 Benvolguts germans/nes, en aquesta solemnitat del Corpus Christi, donem gràcies a Déu pel gest d’amor que ens fa amb Jesús mort i ressuscitat per a salvar-nos, deixant-nos com a penyora de la vida eterna, el seu cos i la seva sang, que som convidats a rebre en cada Eucaristia, i demanem-li que com Ell, siguem  solidaris amb aquells que pateixen, i que sovint estan a “Només a dos metres de nosaltres”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Publica un missatge