Benvolguts gns/nes:
Avui, que celebrem la
solemnitat del Cos i la Sang de Crist, en la que fem memòria de l'àpat més
excels i que millor sacia aquella fam i
set més interiors: l'Eucaristia; alhora, recordem que el Cos de Crist també és
l'Església, cos format per molts membres amb Crist com a cap, mogut per la
Caritat, l'amor, especialment envers els germans necessitats.
Jesús ens hi convida a tots, l'únic que ens demana és que tinguem fe en que Ell és veritablement
el pa
viu baixat del cel, aliment de vida eterna, gràcies a la seva mort i resurrecció, i en fem memòria en cada
Eucaristia, com a penyora de la nostra salvació. Però això sovint ens costa d’entendre-ho,
com a la comunitat de Corint a la qual Sant Pau adreça aquesta carta. Malgrat
que Ell els havia explicat el sentit autèntic de l’àpat de l’Eucaristia, a la
pràctica resultava que a la mateixa taula, lloc d’encontre fratern, els rics s’exhibien
davant dels pobres amb altres menjars més opulents. No hi havia ni comunió de
béns ni de cors. Per això, Pau, els diu: Germans, el calze de la benedicció que
nosaltres beneïm, ¿no és, potser, comunió amb la sang de Crist? El pa que
nosaltres partim, ¿no és, potser, comunió amb el cos de Crist?...Per això
nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del
mateix pa.
Tenim poca memòria. Déu, ja en l’aliança amb
el poble d’Israel, a través de Moisés ha de recordar als israelites tot el que ha fet per ells, per salvar-los,
per alliberar-los de l’esclavatge d’Egipte i conduir-los a la terra promesa. Les
proves que han tingut de passar, han servit perquè aprenguessin que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca
de Déu. Jesús és aquesta
paraula de Déu que s’encarna, fent-se un dels nostres. Els jueus del seu temps,
lluny d’acollir-lo com el pa de vida, com aliment espiritual amb el que caminar
cap a la vida eterna; el rebutgen i el maten. Els fa nosa. Però aquells que li
són fidels, els primers cristians, faran l’àpat de comunió i d’amor, i plens del seu Esperit
Sant, convidaran a tothom a prendre el cos i la sang de Crist: celebrar
l’Eucaristia. És l’Església naixent, de la que nosaltres formem part i en som
continuadors.
Avui ens
hem de tornar a preguntar quina
importància donem a l’Eucaristia? Som conscients que si volem seguir Crist, ens cal participar-hi activament i acollir
amb fe la seva Paraula, el seu Cos i la seva Sang? I que també ens cal compartir-hi el que som i el que tenim, per
ajudar sobretot als més desvalguts, als que estan atrapats en la precarietat, fent
creïble l’evangeli de Jesús amb la nostra vida?. Avui celebrem el dia de la Caritat i
l' Eucaristia n'és la font, anticipa el banquet del Regne de Déu i el seu plat
fort és l'amor. Jesús ens surt a l’encontre i ens
convida a trobar-nos amb Ell a seure i
menjar a la seva taula i espera de nosaltres que ens convertim en testimonis de
fe, forjadors d’Esperança, promotors de fraternitat i constructors de
solidaritat.
Benvolguts germans/nes, en aquesta
solemnitat del Corpus Christi, donem gràcies a Déu pel gest d’amor que ens fa
amb Jesús mort i ressuscitat per a salvar-nos, deixant-nos com a penyora de la vida
eterna, el seu cos i la seva sang, que som convidats a rebre en cada Eucaristia,
i demanem-li que com Ell, siguem solidaris amb aquells que pateixen, i que
sovint estan a “Només a dos metres de nosaltres”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge