Benvolguts germans/nes:
Endinsats ja en aquest estiu després
d’aquest llarg període de confinament i avançant cap a un paulatina nova normalitat, quan d’una manera o
altra la majoria de les activitats, quedaran aturades i se n'encetaran unes
altres, quan tindrem l'oportunitat potser de conèixer noves persones i nous
indrets, la paraula de Déu ens remarca una actitud que hem de mantenir ben viva
allà on siguem i fem el que fem: L'ACOLLIMENT.
Acollir és rebre, algú que es presenta i admetre'l en la nostra companyia. A la primera
lectura podem veure com ho fa la dona benestant sunamita, que no té fills i amb
un marit ancià, amb el profeta Eliseu,
home de Déu. Com en el cas del patriarca Abraham, que acull a tres caminants a
la seva tenda vora Mambré, acollint el Senyor mateix i li és promès un fill,
nascut de Sara, Isaac; el profeta li fa saber
a aquella dona que l'any vinent tindrà un fill. El poble a l'exili,
Abraham, la dona sunamita, es veuen ja morts, sense un futur, sense un fill que
succeeixi i rebi les promeses, però a Déu no se'l guanya en generositat, se'n
compadeix, no vol la mort del poble, i els dona els fills anhelats.
Jesús practica l'acolliment, l'hospitalitat
com una actitud fonamental i continuada. Acull especialment els marginats. En
aquesta acollida hi trobem el sentit veritable de l'acolliment cristià, a
imatge del de Jesús: acollir aquells que ningú no acull. Aquesta és la novetat:
Jesús acull tothom perquè el Déu de Jesús és Pare de tots, sobretot i
especialment d'aquells que "no tenen pare". I
nosaltres? Acollir és atendre una demanda, una opinió, una doctrina, un
consell. Pels cristians es tracta d'acollir el que Jesús ens proposa. I avui,
adreçant-se als apòstols i també a nosaltres, ens parla de com podem seguir les
seves petjades:
1r)Posant-lo a Ell com a centre
de tota la nostra vida, conscients que la missió que ens encomana ho abasta tot. Qui estima el pare o la mare més que a mi, no
és bo per venir amb mi
2n)Prenent la pròpia creu,
personal i la que vingui fruit del nostre compromís amb Ell, disposats a
ajudar-nos els uns als altres, sabent que Jesús ha carregat la creu més gran,
donant la vida per nosaltres i ens ajuda a portar amb dignitat la de cadascú. Qui no pren la seva creu i m'acompanya, no és
bo per venir amb mi.
3r) Bandejant l'esclavitud del
nostre Jo, per a trobar-nos generosament en el Nosaltres, especialment amb qui
està al marge del camí i necessita ser acollit, escoltat, estimat. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu,
la perdran, però els que per causa meva l'hauran perduda, la retrobaran.
Som cridats com a deixebles del
Crist a continuar la seva missió. Pel baptisme participem de la seva mort i també
de la seva resurrecció i hem rebut el
seu Esperit Sant que ens impulsa a obrar com Ell ho feu, sobretot, estimant. De
vegades podrem notar la solitud i la incomprensió,
però també trobarem qui ens acull i podrà
experimentar el que ens diu Jesús: -Qui us acull a vosaltres, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull
el qui m'ha enviat.
Benvolguts/des no tinguem por, sentim-nos enviats a donar
testimoni del Crist, sobretot amb les obres, per a que tota persona, sigui quina sigui la
seva condició o procedència, se senti acollida, estimada i convidada a formar part d'aquesta gran
família de famílies que és l'Església.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge