dimarts, de febrer 02, 2021

MISSA DEL DIUMENGE IV DE DURANT L’ANY 30-31/1/2021

 


Benvolguts germans i germanes:

La gent del nostre segle més que mestres necessita testimonis, que amb la seva vida ensenyin allò que prediquen.

Les paraules se les emporta el  vent si no van avalades per les obres. Nosaltres mateixos fem més confiança a aquelles persones que parlen el just i necessari i sobretot fan allò que diuen, que no pas a aquelles altres, que potser parlen, però fan poc o  res.

Això mateix els passa a la gent de Cafarnaüm, acostumats a escoltar els fariseus i mestres de la llei, que ensenyaven les escriptures sense posar-hi el cor, d'una manera formal i desangelada, sense viure-ho; s'adonen que Jesús  ensenya d'una manera diferent, amb AUTORITAT, l'autoritat que dóna parlar des del cor, des del testimoni, des de la vivència, des de  la íntima comunió amb Déu Pare, que és de qui prové aquella autoritat.

Jesús és el MESTRE amb majúscules.  I els qui l'escolten se n'adonen de seguida, fins el punt que els sembla que els explica una doctrina nova, però en realitat, és la mateixa Paraula de Déu viscuda. I encara rebran un ensenyament més gran en veure com Jesús reacciona davant aquell home posseït per un esperit maligne. Sap que Jesús és el Sant de Déu, l'únic que pot vence'l i alliberar del mal aquella persona, i per això crida: Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret?..Ja sé qui ets: ets el Sant de Déu". La resposta de Jesús és immediata: *"Calla i surt d'aquest home". Llavors l'esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir”. Jesús ensenya, actua i guareix, allibera del mal el cor de les persones.

Hauríem  de preguntar-nos, fins a quin punt escoltem Jesús, fins a quin deixem que la seva Paraula i la seva vida, penetrin en el nostre cor i ens ensenyin  a viure com Ell ho va fer: estimant, compadint-se dels altres, cercant el bé i la pau de les persones; fins a quin punt ens deixem guarir per Ell, amb l'abraçada del seu perdó? Som capaços de silenciar tant de soroll que ens envolta, per escoltar atentament la seva Paraula. És el que demana el salmista, davant la duresa de cor del poble d'Israel i també davant la nostra: *Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor: "No enduriu els vostres cors".

El poble jueu esperava la vinguda d'un nou profeta, com Moisès, un nou Elies, un nou Jeremies, i per això li  preguntaran a Jesús: Ets el profeta que esperem? Efectivament és Jesús de qui Déu ens diu a la primera lectura: li posaré als llavis les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. I jo demanaré comptes als qui no escoltin les paraules que ell els dirà en nom meu".

Benvolguts: Tenim la sort de ser deixebles de Jesús, acollim la seva Paraula i la seva vida en el nostre cor, deixem que ens continuï ensenyant i guarint , que aquesta Eucaristia enforteixi la nostra fe i ens ajudi a donar un testimoni joiós  de la seva Bona Nova arreu, i com ens diu Sant Pau a la 2a lectura: "que cadascú continuï davant Déu en la mateixa condició en què es trobava quan va ser cridat" , perquè el més important és que donem el millor de nosaltres mateixos en bé del Regne de Déu i de tots els germans,  perquè en paraules del Papa Francesc, TOTS SOM GERMANS-FRATELLI TUTTI.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

Cap comentari:

Publica un comentari

Publica un missatge