dimarts, de febrer 09, 2021

MISSA DEL DIUMENGE V DE DURANT L’ANY 06-07/02/2021


Benvolguts germans i germanes!  

Diumenge passat vam escoltar a l’Evangeli com Jesús,  a la Sinagoga, ensenyava amb autoritat i alliberava a un home del mal que el posseïa. Avui,  continuem  la narració de l’evangeli, i trobem a Jesús, el mateix dissabte, sortint de la sinagoga. Va a dinar a casa de Pere. I allà es troba que la  sogra de Pere, està malalta i enfebrada. Jesús, agafant-la de la mà, la fa llevar i li retorna la salut. Podem veure aquí un símbol de l’Església, la humanitat víctima de la febre del poder, de l’enveja, del diner, de l’egoisme, que Jesús allibera, fent-la una Església de l’amor, la fidelitat i el servei: “la feble desaparegué i els serví a taula”. Ens posa davant d’un aspecte fonamental de l’Església: el servei als membres de la comunitat i a tothom.

Jesús ha passat un dia intens i de gran activitat. No ha parat de donar-se en favor  dels altres. La seva presència ha portat alegria interior, entusiasme, alliberament: una nova esperança. Ha estat un dia inoblidable. I en acabar la jornada, toca descansar. És el raonable. Però Jesús, de bon matí, quan encara era fosc, se n’anà en un lloc solitari i s’hi quedà pregant”. Jesús dona molta importància a la pregària. Sovint el trobem pregant. És un moment per compartir amb Déu Pare tot el que ha viscut, el moment del silenci contemplatiu, de retrobar-se amb ell mateix. És també el moment de donar gràcies i de discernir quina és la voluntat del Pare.

L’exemple de Jesús ens ha d’interpel·lar perquè també nosaltres sapiguem trobar moments de silenci i de pregària, d’intimitat amb Ell i amb Déu. Sense la pregària no faríem res d’útil en el servei de la fe. Ens cremaríem. Necessitem carregar piles en el Senyor, trobar moments per a revisar els nostres sentiments, per a comprendre que tot allò que és bo ve de Déu. Cal obrir-nos a Jesús, el nostre amic, perquè la seva llum il·lumini el nostre interior, i guiats pel seu Esperit ens deixem transformar per  la seva gràcia. [Aquest dimarts, 9 de febrer, a les 20:30 h, Mn.Àlex Serra ens hi pot ajudar amb la reflexió que ens compartirà via Zoom, organitzada per la Delejove del Bisbat de Terrassa, amb el títol: “I tu, com parles amb el teu amic?”]

Fixem-nos que Simó i el seus companys cerquen a Jesús i quan el troben li fan saber que “tothom l’està buscant”. Per a ells, el millor seria instal·lar-se a Cafarnaüm, atès l’èxit i la popularitat que ha assolit  Jesús. Són les mires humanes. Però Jesús, després de pregar-ho, és conscient que allà ja ha fet tot el que havia de fer i ara toca anar “a d’altres llocs, als pobles veïns, a predicar-hi”. Ens ensenya que hem de ser capaços de sortir de nosaltres mateixos, de les nostres zones de confort, per, sense descuidar les necessitats més properes, estar atents als  crits de tots els nostres germans; tal i com ens recorda Mans unides en la seva campanya permanent contra la fam.

Benvolguts, Jesús, avui també ve al nostre encontre. Obrim-li el cor! Rebem-lo amb joia! Deixem-nos atrapar pel seu amor! I, com Sant Pau, que sent lliure: s’ha fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui; donem testimoni de l’Evangeli, joiosament, dedicant temps a la pregària per anar  prenent compromisos que ens portin a donar el millor de nosaltres mateixos en bé de tots, especialment d’aquells que més ho necessitin.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Publica un missatge