Benvolguts/des
germans/nes:
La vida és una gran
aventura que podem viure de moltes maneres, segons siguin la nostra actitud i les
circumstàncies que l'envolten. Hi ha moments en que les coses ens van tant
bé que ens menjaríem el món i n'hi ha
d'altres que, al contrari, no en donem una de bona, encadenem un entrebanc rere
l'altra, fins el punt que ens sentim temptats de tirar la tovallola. Tan per
excés com per defecte, pot ser que ens refiem massa de nosaltres mateixos i
de les nostres capacitats, i ens costi
creure que Déu fa camí amb nosaltres i ens vol ajudar a afrontar tant els bons
com els mals moments.
El profeta Elies ho viu en carn pròpia.
Després de reptar i vèncer de la mà de
Déu als profetes de Baal a la muntanya
del Carmel, per demostrar que ell era l'únic profeta del Senyor que havia
quedat; fugí cap a la muntanya de l'Horeb, a causa de l'amenaça de mort que li proferí Jezabel,
l'esposa del rei Acab, i exhaust, després d'un dia de camí al desert, s'assegué a l'ombra d'una ginestera i
demanà la mort, pregant així: "Ja n'hi ha prou, Senyor. Preneu-me la vida;
no he de ser més afortunat que els meus pares". La seva humanitat i la
seva manca de fe en el Senyor, el fan dimitir de la seva missió. Però Déu li
renova les forces amb el seu aliment.
Som fràgils i com Elies hem de reconèixer que també necessitem tastar l'aliment del Senyor, per veure que n'és de bo, alçar la mirada perquè ens ompli de llum i invocar-lo, perquè ens escolta i ens salva del perill.
Déu mateix se'ns dona com aliment amb Jesús, el seu Fill estimat, Déu encarnat, però també fill adoptiu de Josep, el fuster, i de Maria, la filla de Joaquim i Anna. És el pa baixat del cel, l'aliment de vida eterna. Això els jueus no ho poden pair i murmuren.
Avui, en ple segle XXI, continuen les murmuracions, negant
que Jesús sigui el nostre salvador, el pa que dona la vida, el pa que baixa del
cel perquè no mori ningú dels qui en mengen. Molts rebutgen l'aliment de la
seva Paraula, del seu Cos i de la seva Sang, de la seva persona, i en fan mofa
o resten indiferents. Però, en aquests
moments de dificultat a molts nivells on
trobarà la humanitat la font d'esperança i de sentit? Hem rebut l'Esperit Sant, amb el que Déu ens
ha marcat, i com ens diu Sant Pau a la carta als efesis, no podem deixar-nos
arrossegar per la corrent del desencís i el pessimisme. Quin és el secret per
aconseguir-ho? Ens respon el mateix Sant Pau: Sou fills estimats de Déu: imiteu el
vostre Pare. Viviu estimant, com el Crist ens estima.
Benvolguts
gns/nes: alimentem-nos amb fe de Jesús, el pa viu baixat del cel, de la seva
Paraula, del seu cos i de la seva sang, participant de l'Eucaristia, perquè puguem
estimar com Crist ens estima, i plens d'Ell visquem el seu Evangeli,
compromesos en favor del bé comú i la
justícia, compartint, donant i donant-nos.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge