Benvolguts gns/nes: Cada
matí, quan obrim els ulls i ens disposem a encetar un nou dia, ¿què pensem?
¿Que ens ajuda a dir que val la pena viure?
Déu ho sap. Però segur que si no estem en pau amb nosaltres, amb les
persones que ens envolten i amb Déu mateix, el nostre despertar serà més
feixuc, i el pes de la consciència farà que ens costi arrencar, fins que trobarem l'excusa o l'autojustificació a mida per a afrontar una jornada més com si
no passés res.
Si això és així i ens
adonem que cal fer alguna cosa per canviar-ho, donem-ne gràcies a Déu, i posem en pràctica les paraules que
St.Pau adreça als cristians d'Efes: no visqueu més com viuen els pagans. Es guien per
criteris que no valen. ¿No us han ensenyat la veritat sobre Jesús?Despulleu-vos
d'aquesta naturalesa envellida...Que es renovi el vostre esperit i tota la
vostra manera de pensar! Revestiu-vos d'aquesta nova naturalesa que Déu ha
creat a imatge seva: porteu una vida justa i santa de veritat.
Necessitem viure en pau i trobar un sentit a tot allò que fem.
Sovint oblidem d'on venim i com la mà de Déu s'ha fet present en la nostra
història personal i comunitària. Això
no és nou, ja li va passar al poble escollit d'Israel. Déu l'alliberà de
l'esclavatge d'Egipte de la mà de Moisès i Aharon. Els israelites veieren com
els Egipcis perseguidors morien ofegats al Mar Roig mentre a ells se'ls obrien
les aigües i podien travessar-lo sense
por. Però ja en el desert, de camí cap a la terra promesa, se n'oblidaren i
començaren a murmurar. Prefereixen la seguretat d'un plat a taula, encara que hi
perdin la dignitat, que la recerca esforçada i incerta de la llibertat, tot i
que sigui avalada pel Senyor. Tenen set i gana i aquesta situació, aleshores com ara,
desanima. Potser
per això, Déu accedeix a donar-los el
blat celestial, però en la mida justa de cada dia. Els
israelites, en veure-ho, es deien l'un a l'altre:"Manhu"... "Què és això? Moisès els
digué: "Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment". Moisès
ha intercedit per ells davant Déu i n'ha obtingut el Mannà del cel. I Déu no
se'n desentén, malgrat que continuarà sent un poble desagraït i desmemoriat i la seva aliança culmina amb Jesús. Diumenge
passat no vam poder escoltar el començament del capítol 6 de Sant Joan, perquè
era Sant Jaume, en què Jesús alimentà a més de 5000 persones amb els cinc pans
d'ordi i dos peixos que aquell noi li oferí, perquè els multipliqués i tothom
en quedà saciat. I quan aquest diumenge
el van a buscar a Cafarnaüm, Jesús els ha de recordar que l'home no viu només
de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. En
qualsevol cas, podem concloure que com Jesús, pastoralment, no hem de descuidar
mai la caritat material, donar pa i aigua al qui té fam i set, ni tampoc
desatendre la seva fam i set més interiors. I Jesús, és qui sacia ambdues, especialment en cada
celebració de l'Eucaristia, perquè ha
donat la vida vencent la mort , ressuscitant, perquè nosaltres tinguem vida a
desdir. Ell mateix ens diu: Jo soc el pa que dona vida: els qui venen a mi no
passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.
Benvolguts/des,aprofitem aquest temps d'estiu per a descansar, i també per a revisar la nostra vida: quin valor donem a l'Eucaristia? Jesús és per nosaltres l' aliment que ens omple? Com responem a la seva crida a estimar-nos i a compartir el que som i el que tenim, per a fer present arreu el seu Regne d'amor, de pau i justícia, començant pel nostre entorn més immediat?. Que la força del seu Esperit Sant ens ajudi a fer-ho de la millor manera!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge