- Primera Lectura: Is 61, 1-2a.10-11
- Salm: Is. 61, 10b
- Segona Lectura: 1Te 5, 16-24
- Evangeli: Jo 1, 6-8.20-28
1. L’alegria és un element imprescindible en la vida del
creient.
Ho tenim tot a favor per viure contents perquè el Senyor
ens fa objecte del seu amor, l’amor que allibera, un amor que esclavitza no és
amor, és una presa de pèl. Dificultats, les que vulgueu; ja hem escoltat
Isaïes. Precisament l’objectiu de la Bona Notícia és alliberar de totes les
esclavitud, inclosa la mort. L’esperança de la realització total del designi de
Déu en el cel nou i la terra nova, quan el Senyor tornarà, arrodoneix els
motius per estar contents.
2. La missió.
El do de ser feliços comporta el compromís d’encomanar la
nostra joia a tothom que la vulgui acollir. La nostra missió, que és la mateixa
missió de Joan Baptista, consisteix a facilitar l’accés de les persones a la
trobada amb el Crist. No ens prediquem a nosaltres mateixos ni l’Església
tampoc no es predica a ella mateixa. No som la llum, només en som testimonis, i
encara entacats per les nostres infidelitats, però llum al cap i a la fi.
3. La joia del Nadal.
La proximitat de la celebració del Nadal és un motiu
afegit de joia. I un perill: el perill de deixar-nos atrapar per l’alegria
buida i per les xaronades poca-soltes del Nadal de consum. No hi ha receptes;
cada un ha de rumiar i discernir què cal fer, què es pot fer i què s’ha
d’evitar per no convertir l’alegria en poca-soltada.
4. Conclusió.
Ens toca d’agrair la confiança de què Déu ens fa objecte i demanar-li gràcia per poder correspondre dignament al do de Déu, i és que Ell i només Ell és digne de tota confiança.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge