Benvolguda família de
famílies, germans i germanes:
La gent del nostre segle
més que mestres necessita testimonis, que amb la seva vida ensenyin allò que prediquen.
Les paraules se les
emporta el vent si no van avalades per
les obres. Nosaltres mateixos fem més confiança a aquelles persones que fan
allò que diuen, que no pas a aquelles altres, que potser parlen i no fan.
Això mateix els passa a la gent de
Cafarnaüm, acostumats a escoltar els fariseus i mestres de la llei, que
ensenyaven les escriptures sense posar-hi el cor, d'una manera formal i
desangelada, sense viure-ho; s'adonen que Jesús
ensenya d'una manera diferent, amb AUTORITAT, l'autoritat que dona
parlar des del cor, des del testimoni, des de la vivència, des de la íntima comunió amb Déu Pare, que és de qui
prové aquella autoritat.
Jesús és el MESTRE amb
majúscules. I els qui l'escolten se
n'adonen de seguida, fins el punt que els sembla que els explica una doctrina
nova, però en realitat, és la mateixa Paraula de Déu viscuda. I encara rebran
un ensenyament més gran en veure com Jesús reacciona davant aquell home posseït
per un esperit maligne. L’exorcisme que té lloc en la mateixa sinagoga apareix
precisament com una demostració d’aquesta autoritat de Jesús que ens allibera
de tot allò que destrueix o altera la persona humana. La Paraula de Jesús és
viva i eficaç. Jesús ensenya, actua i guareix, allibera
del mal el cor de les persones.
Hauríem de preguntar-nos, fins a quin punt escoltem
Jesús, fins a quin deixem que la seva Paraula i la seva vida, penetrin en el
nostre cor i ens ensenyin a viure com
Ell ho va fer:
estimant, compadint-se dels altres, cercant el bé i
la pau de les persones; fins a quin punt ens deixem guarir per Ell, amb
l'abraçada del seu perdó? Som capaços de silenciar tant de soroll que ens
envolta, per escoltar atentament la seva Paraula. És el que demana el salmista, davant la duresa
de cor del poble d'Israel i també davant la nostra: *Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor: "No
enduriu els vostres cors".
El poble jueu esperava la vinguda d'un
nou profeta, com Moisès, un nou Elies, un nou Jeremies, i per això li preguntaran a Jesús: Ets el profeta que
esperem? Efectivament és Jesús de qui Déu ens diu a la primera lectura: li posaré als llavis les meves
paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. I jo demanaré comptes als
qui no escoltin les paraules que ell els dirà en nom meu".
Benvolguts: Tenim la sort de ser deixebles de Jesús, acollim la seva Paraula i la seva vida en el nostre cor, deixem que ens continuï ensenyant i guarint , que aquesta Eucaristia enforteixi la nostra fe i ens ajudi a donar un testimoni joiós de la seva Bona Nova arreu, i com ens diu Sant Pau a la 2a lectura: "que cadascú continuï davant Déu en la mateixa condició en què es trobava quan va ser cridat" , perquè el més important és que donem el millor de nosaltres mateixos en bé del Regne de Déu i de tots els germans.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge