1. Pecat i destrucció.
La destrucció de Jerusalem és la
conseqüència la idolatria, de l’abandó del camí proposat per Déu; no només per
haver adorat ídols sinó per haver practicat la injustícia. No oblidem que el
diner és l’ídol més perillós. Déu, però, no es mira la injustícia amb
desinterès; al contrari, fa arribar constantment el seu missatge alliberador,
però l’ésser humà és tan beneit...
2. La iniciativa sempre és de Déu.
La intervenció de Déu
en la història és salvadora, perquè Déu és El-que-estima. El perdó és
possible; més encara el perdó és l’expressió més sublim de l’amor de Déu. Ell
té la iniciativa, en enviar el seu fill al món perquè no es perdi ningú, com la
va tenir fent intervenir el rei Cir.
3. El perdó és pura gràcia.
No mereixem res, el
do de Déu és massa gran perquè el puguem abastar. De fet, si no ens l’hagués
revelat no podríem ni sospitar-lo. La gràcia, però, no es limita al perdó, la
gràcia ens obre horitzons de servei abnegat en l’amor que ens assegura el
creixement personal i la plenitud del sentit. Tot és gràcia. Déu fa tot això
perquè "ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist”,
per gràcia, purament per gràcia, “perquè no es perdi ningú dels qui creuen en
ell, sinó que tinguin vida eterna".
4.
El procés
d’acolliment del perdó.
a)
Reconeixement del
pecat: Els caldeus van arrasar Jerusalem i els jueus van llegir la gran desfeta
del 597-587 com la conseqüència de la injustícia i de la desconfiança en Déu i
en els seus profetes. Per a ells era un càstig; avui hem de dir que no és que
Déu castigui sinó que el pecat destrueix. La injustícia comporta la dissolució
de qualsevol societat, la conversió comporta la reconstrucció. És el missatge
de la primera lectura. El mateix passa amb les persones.
b)
Enyorança del bé. En
situació de pecat enyorem la joia serena de la situació de perdó i de justícia,
gràcies a la nostra capacitat de reflexió. Exiliats de la situació de Regne de
Déu no podem estar contents i desitgem el retorn a Jerusalem. Enyorar el bé és
el primer pas cap a la conversió.
c)
Consentiment: Només
consentint lliurement a l’acció de Déu podrem gaudir del perdó. Demanem al
Senyor aquell seny necessari per respondre a la seva iniciativa. Deixem-nos
estimar per Déu. La conversió quaresmal consisteix a orientar la voluntat cap a
Déu, a reconèixer que Ell ens ha creat perquè visquem practicant la caritat,
fins que la mateixa caritat de Déu ens atregui definitivament cap a Ell.
5. Epíleg.
No és això el procés quaresmal? La inèrcia del pecat ens allunya de Déu, la quaresma és un procés de purificació que ens disposa a la reconstitució que Déu mateix obra en nosaltres. Donem-li gràcies.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge