Benvolguda família de
famílies, germans i germanes! Amb quina força ressonen les paraules del llibre
de la Saviesa: ”Déu no va
fer la mort, ni li agrada que l’home perdi la vida”. El nostre
Déu, no és un Déu de morts, sinó de vius. Per tot això, la mort no pot tenir l’última
paraula, perquè Déu l’ha vençuda amb l’amor vessat a desdir amb el seu Fill
Jesucrist, nostre Senyor. Sant Pau ens ho recorda en la seva carta als
cristians de Corint, quan els explica el sentit de la col·lecta en favor de
l’església de Jerusalem: Jesucrist,
que era “ric, es va fer pobre per nosaltres, per enriquir-nos amb la seva
pobresa”.
Amb paraules i fets ens ha ensenyat el significat de la veritable igualtat i de
l’amor fratern”: “allò
que us sobra a vosaltres compensi el que els falta a ells, i si un dia els
sobra a ells que supleixi el que us farà falta a vosaltres”.
Fixem-nos com en l’Evangeli d’avui,
se’ns presenta Jaire, un dels caps de la
Sinagoga, imatge de l’antic Israel, que s’apropa amb humilitat a Jesús, amb qui
arriba la renovació, la vida nova pel poble de Déu. Se li llença als peus i
suplica que imposi les mans a la seva filleta que s’està morint. Jaire confia que amb aquest gest, signe del do
de l’Esperit, d’alè de vida, que ja trobem al començament de la història del
poble de Déu, la seva filla es curarà. Jesús
acompanya a Jaire fins a casa seva: Déu
no abandona mai al seu poble. Però
al mateix temps, hi ha una dona, impura segons la Llei per les hemorràgies que
pateix, que no pot apropar-se a ningú, ni a Déu, i que com Jaire, s’adona que
la Llei no cura, no dona vida. Aquesta dona ha sentit parlar de Jesús, d’algú
que porta una bona notícia de salvació. Ell sí pot curar-la, donar-li nova
vida. I s’apropa a ell, amb fe, reconeixent la seva indigència. La dona toca Jesús, però al mateix temps la
seva vida és tocada per Jesús, que sent com el mal desapareix. També la filla de Jaire és tocada
per Jesús: li dóna la mà i li diu: “Talita, cum” que vol dir: Noia, aixeca’t. I a
l’instant s’aixeca i es posa a caminar. La nena havia mort, però Déu té el
domini sobre la mort i pot fer que sigui només una situació temporal, com la
d’aquell que dorm i després es desperta. Jesús,
una vegada més ens mostra que és l’únic que pot aixecar, ressuscitar el poble
que està morint, representat en la dona malalta i en la filla de Jaire.
Benvolguts/des! La conclusió és que per poder rebre la seva salvació ens cal tenir fe: “Tingues fe i no tinguis por”, li diu Jesús al cap de la Sinagoga. Hi ha moltes persones colpejades per la vida, que no tenen ningú que els faci costat, que pateixen en carn pròpia, o en la d’un familiar o amic proper la duresa d’una malaltia, que provoquen rebuig i solitud. Demanem-li al Senyor, que davant aquestes situacions, obrem amb saviesa de cor, servint el germà malalt, acompanyant-lo, anant al seu encontre, solidàriament i sense jutjar-lo. L’Església defensa la vida, tota vida i enfront l’aplicació deliberada de l’eutanàsia, defensa la promoció de les cures pal·liatives. No siguem com els fariseus de l’evangeli, que fins i tot se n'enriuen, ans al contrari, fem nostres, amb tota humilitat, tant per rebre-les com per compartir-les, les paraules de Jesús, adreçades a la dona malalta: “Filla, la teva fe t’ha salvat”; i a la filla de Jaire: “Noia, aixeca’t”. Que aquesta Eucaristia ens hi ajudi!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge