dilluns, de juliol 15, 2024

MISSA DEL DIUMENGE XV DURANT L’ANY 13-14/07/2024

 


Benvolguda família de famílies, gns/nes:

Déu sempre té la iniciativa. Ell és qui ens elegeix, qui ens crida, qui ens envia. Ho ha fet fins i tot abans de crear el món.

Amós, a la primera lectura, quan Amasies, el sacerdot de Bet-El, el vol fer marxar, li respon amb tota sinceritat: *Jo no sóc profeta, ni he estat mai de cap comunitat de profetes. Jo sóc pastor, .. però el mateix Senyor m'ha pres de darrera els ramats i m'ha dit: "Vés a profetitzar a Israel, el meu poble". Ha rebut una crida i una missió, i això passa per davant fins i tot de la seva seguretat personal. Obeir Déu, que tant ens estima abans que obeir els homes. Perquè com canta el salmista, Déu és amor i bondat, ens estima i ens vol salvar, amb Ell i per Ell.

Aquesta crida que Déu fa al profeta, la renova plenament encarnant-se en Jesús, a través del qual vol el nostre bé i ens ha beneït, com hem escoltat en la carta de Sant Pau  als cristians d'Efes:

-ens elegí en ell  abans de crear el món

-per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist 

-en ell hem estat rescatats amb el preu de la seva sang.      

-les nostres culpes han estat perdonades.   

-Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim

-ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra.

Davant aquesta generositat nosaltres no podem fer altra cosa que beneir-lo, donar-li gràcies i correspondre a la seva confiança, acollint la seva crida i sentint-nos també nosaltres enviats a continuar la seva missió, a ser llevat dins la massa. Hem escoltat l'anunci de la veritat, de la bona nova de la nostra salvació idesprés d'escoltar-la i de creure-hi, també nosaltres, en el Crist, hem estat marcats amb l'Esperit Sant promès. Aquesta és la penyora que ens té reservada, quan ens rescatarà plenament com a possessió seva.

I que espera el Senyor de nosaltres? El mateix que Jesús esperava dels dotze apòstols, quan els cridà i començà d'enviar-los de dos en dos, com Església, amb la missió d'apropar el poble a Déu. Vol que ens sentim units a ell com a poble seu, com Església, que renovem la nostra fe, que ens amarem encara més de la seva Persona i de la seva Paraula i que també ens sentim apòstols, enviats a la missió de donar-ne testimoni, de fer arribar la Bona Notícia, l'Evangeli, arreu: que Déu ens estima i ens ha salvat amb la mort i resurrecció del seu Fill Jesucrist, l'únic que ens pot donar la veritable alegria i felicitat, en qui arrela la nostra esperança que, malgrat la nostra petitesa, hem de fer arribar a tantes persones que ho necessiten.  

Benvolguts germans/nes: Donem gràcies a Déu per haver rebut el do de l'Esperit Sant, gràcies al baptisme; i moguts per Ell   ben disposem-nos per la missió que se'ns encomana, prenguem  el bastó i les sandàlies, i fem camí de manera que les nostres obres parlin; i que  els nostres gestos humils i solidaris al servei dels germans i germanes, especialment dels que més pateixen, esdevinguin  mitjans a través dels quals el Senyor dugui a terme el seu pla de Salvació per a tota la humanitat. Així beneirem el Senyor, que ens ha beneït primer!. No deixem de fer-ho mai! Que així sigui!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Publica un missatge