- Primera Lectura: Ez 2, 2-5
- Salm: 122
- Segona lectura: 2Co 12, 7-10
- Evangeli: Mc 6, 1-6
- (clicant sobre la imatge s'accedeix on és publicada)
1.
Força i feblesa. Els
paràmetres de Déu no són els nostres.
No sabem a què es refereix Pau quan parla d’una espina clavada a la
carn. Potser es refereix a la malaltia que explica en la carta als Gàlates? En
tot cas el progrés del món cap al Regne no depèn del poder de l’apòstol sinó de
la gràcia i de la recepció d’aquesta gràcia per part del creient que, pel
baptisme, és apòstol. L’apòstol no es predica ell mateix sinó Jesucrist. Si
l’actuació de l’apòstol provoca una admiració que es queda en ell mateix i no
passa cap a Jesucrist no anem bé. Si l’església es presenta com absolut no anem
bé. L’únic absolut és Déu.
2. Jesús també ha
d’assumir la seva feblesa.
Jesús no pot vèncer les resistències de tothom a la novetat del Regne de
Déu, on tot va al l’inrevés del món. Ja en el capítol 3 l’evangelista presenta
la primera topada de Jesús amb els fariseus i els herodians (3,1-6), i la
topada amb la seva família (3,21-23), avui l’evangeli ens diu que els seus
compatricis que no poden acceptar que el fill del fuster els pugui donar
lliçons. Això el disgusta més que l’enemistat dels adversaris
politico-religiosos. Jesús se sorprèn i comença a assumir que aquest refús o
incomprensió s’anirà accentuant en cercles cada cop més propers, també en els
deixebles, Pere inclòs; recordem l’episodi del rentament dels peus.
3. Aproximació a la
nostra realitat.
Ho tenim cru per anunciar l’evangeli. La concepció bancària de la
realitat ho fa molt difícil; encara més que els nostres propis pecats. Una nova
evangelització no ha d’anar pel camí d’ensenyar dogmes i preceptes morals, sinó
pel camí de la vivència de la caritat amb tothom, assumint les contradiccions
entre l’evangeli i la realitat i donant la raó a l’evangeli. Al mateix temps
cal, i molt, un renovat interès per la
pròpia formació, sobretot en sagrada escriptura. Finalment una pregària
constant i poc rutinària.
4. Les virtuts de
l’evangelització.
Paciència, fermesa, humilitat i constància. Paciència per no crear cap
frontisme religiosopolític. Fermesa per no deixar-nos endur de manera acrítica
per l’ambient i la moda. Humilitat suficient per acollir i valorar en positiu
tot allò que en el món i en les altres religions hi ha de llavors del Regne.
Constància per seguir oferint Jesucrist, viscut i celebrat en l’església, com
única alternativa humanitzadora, sense polemitzar ni desqualificar qualsevol
altra alternativa.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge