El dijous 9 de juny , en el marc de la programació
organitzada i promoguda pel programa solidari AETM (Ajut a Estudiants del
Tercer Món) de la Fundació Torre del Palau i l’ONG Vida i Pau, es va projectar
el documental de la Fundació Periodisme Plural, dirigit per la periodista Llúcia Oliva titulat Els
Santuaris de l’antifranquisme, amb la participació de mossèn Joan Soler i Soler que va ser rector de la Sagrada família de
Terrassa durant vint anys implicat en la lluita antifranquista mentre era rector de
Santa Maria del Taulat al Poble Nou de Barcelona.
La directora ens va explicar que es tracta
del treball de tot un equip de professionals
de la comunicació, molt preparats, que amb
pocs mitjans però amb molt entusiasme i molt d’ofici es van proposar
investigar, contrastar i elaborar un document dels fets històrics més
rellevants de la lluita contra la privació dels drets humans socials i
nacionals més elementals (associació, reunió i expressió) prohibits per la dictadura
franquista, que censurava, perseguia i castigava amb la tortura i la presó qualsevol intent de reivindicar i
reclamar aquests drets.
El documental mostra com capellans, monges i
laics dels anys 60 i principis dels 70 es van comprometre a defensar aquests
drets i es van posar al costat dels oprimits i els perdedors. A les barriades
obreres (1), obrint l’església i la casa a totes les reivindicacions socials
més necessàries: escoles, desaigües, autobusos; als convents i també a
determinades parròquies de la perifèria o de Barcelona cedint espais per
reunions polítiques, sindicals, d’estudiants. La Caputxinada, la constitució de
Comissions Obreres, la manifestació de
150 capellans contra la tortura als
estudiants detinguts als caputxins; la
tancada d’intel·lectuals a Montserrat per protestar contra les penes de mort,
les reunions de l’Assemblea de Catalunya que va aplegar tots els partits
polítics, sense el paraigua de parròquies i convents tot això no hauria estat
possible.
El documental combina amb gràcia i agilitat
filmacions dels anys seixanta, per exemple, de Ca n’Oriach de Sabadell; del
barri de les Oliveres de Santa Coloma, que contrasten amb les imatges actuals
on es veu les millores aconseguides per tants anys de lluites; on es veu també
la unitat del barri, joves i grans, homes i dones, tots junts i tots compromesos en un mateix
objectiu: dignificar la vida de les persones que hi vivien. Impressiona veure i
escoltar les dificultats de tots tipus que van haver d’enfrontar, (incomprensió
i crítica de la jerarquia eclesiàstica i dels mitjans de comunicació i de part
dels feligresos; persecució policial,
assetjament, amenaces, insults, mentides, detencions...). I també l’esperança, la força i la il·lusió de treballar amb el
poble i pel poble, fidels al compromís del Vaticà II, que teòlegs dels anys
cinquanta ja anaven fomentant i que el
Papa Joan XXIII va oferir com a reflexió i renovació per a tota l’església, convocant
el Concili.
En les converses amb els supervivents de la lluita, t’adones que van actuar a consciència, convençuts que van fer el que tocava, que el compromís
social i polític a favor dels més necessitats i oprimits té les arrels més profundes, pels creients, en l’Evangeli; que aquesta és la missió de
l’església, llavors i ara.
És un documental que s’hauria de passar a
totes les trobades de cristians i a totes els instituts i escoles –especialment
les religioses- per donar testimoni i
fer pública una veritat històrica que
no ensenya cap manual d’Història; perquè no s’oblidi com va viure l’Església catalana sota el
franquisme i no tolerar que es perdi la nostra identitat pròpia ni la tasca de
reivindicar-la; per estimular-nos a no
defugir responsabilitats polítiques i socials d’alliberament, com d’altra
banda, ens recorda cada dia el papa Francesc.
Cal difondre
sobretot les causes a favor de la justícia necessària per a l’estabilitat al
món, finalitat que ha de ser de totes les ONG i programes de cooperació. En
aquesta ocasió, la Fundació Torre del Palau vol difondre també l’abast del
compromís d’un català al Brasil, que ens prestigia, Pere Casaldàliga; us recomanem l’exposició de fotografies
excel·lents de Joan Guerrero i textos del bisbe Pere al Centre Cultural Terrassa.
I també la resta d’activitats que es fan fins el 10 de juliol. No us ho perdeu!
Carme Ticó
1)
El
Josep Maria Font em fa notar encertadament que, encara que al documental no hi surt -crec que és una
mancança-, caldria recordar que a
Terrassa també hi va haver capellans i parròquies que se la van jugar: Sant
Llorenç, Sant Cristòfor, Bustamante, Rofes, Daura, Garrit...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge