1a. Lectura: Ex 22,20-26
Benvolguts
gns/nes.:
La
pregunta que avui el mestre de la Llei fariseu li fa a Jesús per provar-lo,
també ens la pot fer a nosaltres qualsevol persona, i no pas amb mala intenció,
per copsar a on fonamentem la nostra fe.
Mestre, ¿quin
és el manament més gran de la LLei. Qui pregunta, teòricament, és un expert
en la Llei. Per tant, bon coneixedor de l'Aliança que Déu havia fet amb el
poble d'Israel, alliberant-lo de l'esclavatge d'Egipte, de la mà de Moisès i
donant-li els deu manaments, per a que visqués amb sentit i feliçment. Però amb
el temps, els mestres de la llei havien afegit més preceptes fins arribar als
613, dels quals 365 eren prohibicions i 248 obligacions. I la resposta de Jesús
és clara i contundent, molt clarificadora, posant les coses en el seu lloc: "Estima el Senyor, el teu Déu,
amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament
més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com
a tu mateix. Tots els manaments escrits en el llibre de la Llei i dels Profetes
vénen d'aquests dos".
De manera que
el fonament és l'amor a Déu i als germans, i tota la resta deriva d'aquests
dos. Jesús hi afegirà encara un manament nou que completarà els anteriors: Estimeu-vos els uns als altres tal i
com jo us he estimat. I la mesura del seu
amor serà l'entrega de la seva vida, deixant-se executar a la creu per
salvar-nos de la mort i el pecat, alliberar-nos del mal, amb la seva
resurrecció i l'enviament del seu Esperit Sant.
I
això, veritablement, constitueix el moll de l'os de la nostra fe i per tant del
nostre ser cristià, deixebles del Crist. Déu és qui té la iniciativa, és Ell
qui ens estima primer. En el llibre de l'Èxode podem trobar com el seu amor
s'adreça a nosaltres i d'una manera preferencial, als més dèbils i desvalguts:
els immigrats, les vídues i els orfes. Això ens
hauria de fer reflexionar sobre com és la nostra relació amb als immigrants,
amb les persones d'altres religions, amb les persones que demanen el nostre ajut...
No maltractis ni oprimeixis
els immigrats, que també vosaltres vau ser immigrats al país d'Egipte. Ni cap
viuda ni cap orfe.
Perquè
a Déu l'estimem estimant els altres, i no només amb els qui estem units per
vincles de sang i d'amistat, sinó també amb tota la humanitat, pel sol fet de
compartir la dignitat de criatura de Déu. També s'imposa una reflexió sobre quin ús donem als nostres béns, si tenim present el bé
comú, si estem disposats a compartir els neguits i les preocupacions dels
altres, propers i llunyans, especialment dels qui s'han quedat o estan apunt de
quedar-se al marge del camí, potser a causa del nostre ritme de vida
desenfrenat; i a ser solidaris amb ells: diners, treball, aliments, habitatge,
temps...Tot això, és el que dóna un
contingut real al manament de l'amor. Perquè si de nosaltres només surten paraules
boniques i bones intencions, però que no es concreten en la nostra manera de
fer i de ser, estem fent volar coloms i donem un pèssim testimoni de la nostra
fe.
Benvolguts gns/nes, seguint l'exemple de la comunitat de Tessalònica, que van acollir la Paraula de Déu enmig de moltes adversitats, plens del goig de l'Esperit Sant i abandonaren els ídols i es convertiren a Déu, per adorar només el Déu viu i veritable i esperar del cel Jesús, el seu Fill salvador, renovem la nostra fe en Crist i participem, de la missió de l'Església donant a conèixer Crist i el seu Evangeli a tothom amb el nostre testimoni, perquè “TOTS SOM GERMANS” (F.T.).
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge