• 1a. Lectura: Ac 9,26-31 
• Salm: Sl 21
• 2a. Lectura:1Jn 3,18-24
• Evangeli: Jn 15,1-8  
• 
  
• Benvolguts germans i germanes!     

A Jesús li agrada agafar imatges de la vida quotidiana per presentar el seu missatge i la seva missió. Diumenge passat ens deia: “Jo sóc el Bon Pastor”, que coneix, que estima la seves ovelles, nosaltres, i que dóna la vida per elles, guiant-les per camins segurs. Avui, diumenge V de Pasqua, ens diu: “Jo sóc el cep veritable”. Fixem-nos: el cep és fort, ben arrelat a terra, d’on creix el tronc, arrugat i aspre, però alhora ple de bellesa...

Jesús és el cep de la nostra existència, l’eix i el tronc del nostre viure, on trobem l’encaix i la vida, com les sarments. Units a ell, trobem sentit a allò que vivim. Units a ell som capaços de donar fruit abundant. Separats d’Ell, com les sarments, ens assequem, defallim. La Paraula que rebem de Jesús i el seu Esperit són la saba que penetra en el nostre interior que fa sortir de nosaltres mateixos bons fruits, capaços de fer el bé als qui els reben, però això és així nomes si estem ben empeltats al Senyor: “Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit, perquè sense mi, no podríeu fer res.”. Perquè els fruits dels quals ens parla Jesús es manifesten en actituds de servei, d’estima i encoratjament, d’acompanyament pacient i compromís solidari  amb els altres

Ens cal ser humils i adonar-nos que no ens podem refiar només de les nostres forces i capacitats, dels nostres coneixements i voluntats. Ens necessitem els uns als altres, ens és bo sentir-nos membres de la gran família dels deixebles de Crist, l’Església i sobretot, units a Jesús Ressuscitat, l’únic que, amb la força del seu Esperit, fa plenament rendible el fruit que puguem donar. Per a ser bons sarments, donadors de fruit bo, hem de reconèixer al Pare com el vinyater, que amb paciència vetlla per a que el procés de creixement de la vinya sigui correcte. Per això, si fa falta l’esporga i la neteja. És un vinyater excel·lent, que es desviu per la seva vinya, que ple d’amor fa tot el que calgui perquè les sarments fruitin abundantment.  

Déu ho dóna tot per la vinya, ho fa tot per nosaltres i alhora n’espera molt. Ben units al cep, Jesucrist, que no ens sàpiga greu deixar-nos esporgar  tot allò que ens separa d’Ell i dels germans, que ens fa mal i fa mal: el pecat. Això permetrà que donem fruit abundant, especialment el fruit de l'amor, que com ens diu Sant Joan a la seva primera carta, "no ha de ser només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat". També el papa Francesc a FT ens diu: “Tots els creients necessitem reconèixer, la primera cosa és l’amor, allò que mai ha d’estar en risc és l’amor. El perill més gran és no estimar...l’amor implica llavors alguna cosa més que una sèrie d’accions benèfiques. Les accions brollen d’una unió que inclina més i més cap a l’altre considerant-lo valuós, digne, grat i bell, més enllà de les aparences físiques i morals. L’amor a l’altre per ser qui és ens mou a buscar el millor per a la seva vida. Només en el conrei d’àquesta manera de relacionar-nos farem possible l’amistat social que no exclou ningú i la fraternitat oberta a tothom” (nº 92 i 94).

Benvolguts germans i germanes, que la nostra pregària i el nostre obrar personal i comunitari estigui ben empeltat en Crist, el cep; i ben treballats pel Pare vinyater, per a donar bon fruit, de manera que l’amor que ens dóna a vessar en Crist el sapiguem anunciar i compartir abastament, plens del seu Esperit, amb llibertat i valentia, com va fer Sant Pau,  amb els germans i germanes de tot arreu.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.