- 1a. Lectura: Ac 9,26-31
- Salm: Sl 21
- 2a. Lectura:1Jn 3,18-24
- Evangeli: Jn 15,1-8
- Benvolguts germans i germanes!
A Jesús li agrada agafar
imatges de la vida quotidiana per presentar el seu missatge i la seva missió.
Diumenge passat ens deia: “Jo sóc el Bon Pastor”, que coneix,
que estima la seves ovelles, nosaltres, i que dóna la vida per elles, guiant-les
per camins segurs. Avui, diumenge V de Pasqua, ens diu: “Jo
sóc el cep veritable”. Fixem-nos: el cep és fort, ben
arrelat a terra, d’on creix el tronc, arrugat i aspre, però alhora ple de
bellesa...
Jesús és el cep de la
nostra existència, l’eix i el tronc del nostre viure, on trobem l’encaix i la vida,
com les sarments.
Units a ell, trobem sentit a allò que vivim. Units a ell som capaços de donar
fruit abundant. Separats d’Ell, com les sarments, ens assequem, defallim. La Paraula que rebem de Jesús i el seu Esperit són la
saba que penetra en el nostre interior que fa sortir de nosaltres mateixos bons
fruits, capaços de fer el bé als qui els reben, però això és així nomes si
estem ben empeltats al Senyor: “Qui
està en mi i jo en ell dóna molt de fruit, perquè sense mi, no podríeu fer res.”. Perquè els fruits dels quals ens parla
Jesús es manifesten en actituds de servei, d’estima i encoratjament, d’acompanyament
pacient i compromís solidari amb els altres
Ens cal ser humils i adonar-nos que no
ens podem refiar només de les nostres forces i capacitats, dels nostres
coneixements i voluntats. Ens necessitem els uns als altres, ens és bo
sentir-nos membres de la gran família dels deixebles de Crist, l’Església i
sobretot, units a Jesús Ressuscitat, l’únic que, amb la força del seu Esperit,
fa plenament rendible el fruit que puguem donar. Per a ser bons sarments,
donadors de fruit bo, hem de reconèixer al Pare com el vinyater, que amb
paciència vetlla per a que el procés de creixement de la vinya sigui correcte. Per
això, si fa falta l’esporga i la neteja. És un vinyater excel·lent, que es
desviu per la seva vinya, que ple d’amor fa tot el que calgui perquè les
sarments fruitin abundantment.
Déu ho dóna tot per la vinya, ho fa tot
per nosaltres i alhora n’espera molt. Ben units al cep, Jesucrist, que no ens
sàpiga greu deixar-nos esporgar tot allò
que ens separa d’Ell i dels germans, que ens fa mal i fa mal: el pecat. Això
permetrà que donem fruit abundant, especialment el fruit de l'amor, que com ens
diu Sant Joan a la seva primera carta, "no ha de ser només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat". També el papa
Francesc a FT ens diu: “Tots els creients necessitem
reconèixer, la primera cosa és l’amor, allò que mai ha d’estar en risc és l’amor.
El perill més gran és no estimar...l’amor implica llavors alguna cosa més que
una sèrie d’accions benèfiques. Les accions brollen d’una unió que inclina més
i més cap a l’altre considerant-lo valuós, digne, grat i bell, més enllà de les
aparences físiques i morals. L’amor a l’altre per ser qui és ens mou a buscar el
millor per a la seva vida. Només en el conrei d’àquesta manera de
relacionar-nos farem possible l’amistat social que no exclou ningú i la
fraternitat oberta a tothom” (nº 92 i 94).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge