Benvolguts germans i
germanes!
Encara que pugui semblar
una contradicció, avui celebrem un dels misteris més coneguts, com a tals: el
misteri de la Santíssim Trinitat, que Déu és Pare, és Fill i és Esperit Sant, i
que a través de la comunió d’aquestes tres persones, Déu ens estima, ens
acompanya i ens salva. Ja ho deia Sant Tomàs d’Aquino, que “de Déu no podem saber tant qui és, com qui
no és”. Però el cert és que en aquesta festa s’afirma la dimensió
trinitària i comunitària de Déu. Només començar ens hem senyat invocant-lo sota
aquesta fórmula: EN EL NOM DEL PARE I DEL FILL I DE L’ESPERIT
SANT.
I
acabarem la celebració amb la benedicció: QUE US BENEEIXI DÉU PARE,
FILL I ESPERIT SANT, i quan ens van batejar, en el moment de tirar-nos al cap
l’aigua beneïda, el sacerdot digué en veu ben alta: ...JO ET BATEJO EN EL NOM DEL
PARE, I DEL FILL I DE L’ESPERIT SANT.
L’Evangeli que hem escoltat ens recorda
precisament això darrer, que al començar la nostra vida com a cristians, vàrem
ser batejats “en el nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant”, ja
que aquesta fou la missió que reberen els apòstols per part de Jesús. És a dir,
des del bon començament estem segellats per l’amor trinitari de Déu, que és un
profund misteri de comunió.
Així doncs, des del senyal de la creu,
fins l’oració del “Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant", fins al Credo,
tota la nostra fe i la nostra pregària són sovint trinitàries. Ens hi havíem
fixat? Afirmar la Trinitat de Déu, és afirmar un Misteri, que com a tal mai
l'acabarem d'entendre, però en cap cas no és una pura teoria abstracte i
allunyada. Només cal que mirem la nostra
societat actual, i ens adonarem com el rostre amorós i trinitari de Déu té moltes coses a oferir.
Davant
l’autoritarisme i el paternalisme, la dependència, la indiferència i la
manca de respecte de l'autonomia i llibertat de les persones i dels pobles, Déu
es mostra:
*com
un Pare misericordiós que ens estima amb
bogeria, però que respecta la nostra llibertat;
* com un Fill, Jesucrist,
depenent del Pare en tant que home com nosaltres, però conservant íntegra la
seva autonomia de Fill de Déu;
* com un Esperit
Sant defensor, sempre present, simbolitzat pel vent i el foc, que ens
ofereix els seus dons de ciència, enteniment, consell, saviesa, pietat,
fortalesa i temor de Déu perquè puguem donar bons fruits de: caritat, joia,
pau, paciència, benignitat, bondat, dolcesa i temprança.
El nostre Déu no és un Déu solitari,
aïllat, sinó un ésser en comunió ; i nosaltres,
creats a imatge i semblança seva, estem cridats també a ser éssers en comunió i
en comunitat els uns amb els altres, de tal manera que les nostres famílies i
les nostres comunitats haurien de ser un reflex de la comunió trinitària de
Déu, model màxim de tota convivència humana.
Benvolguts germans/nes, posem
fil a l’agulla i revisem com són les nostres relacions personals i
comunitàries, per tal d’anar millorant-les, compartint el que som i el que tenim, i
sobretot, estimant-nos. Deixem-nos guiar per Déu Pare, Fill i Esperit Sant, que
ens estima amb bogeria i per això Jesús ressuscitat serà amb nosaltres cada dia
fins a la fi del món. Que així sigui.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge