Benvolguts germans i
germanes:
Hem escoltat la Paraula de
Déu, que avui ens fa veure que malgrat que les persones de vegades podem pensar que
tot depèn de nosaltres, que som imprescindibles, no hi ha ningú imprescindible, si bé tots som necessaris pel
Senyor. Especialment a l'hora de fer
créixer el Regne de Déu, a fi que
l'Evangeli, la Bona Noticia arribi i arreli arreu.
Sant Pau ho va poder comprovar en la seva
persona. Malalt i pobre, havia predicat sovint l'Evangeli, i se sorprenia de
com, malgrat les dificultats i la seva petitesa, la fe arrelava en aquells que
l'escoltaven.
Ell mateix era perseguit i empresonat
per anunciar-lo, i els fidels que el seguien eren mal vistos pels qui manaven,
però els qui havien escoltat la Paraula la guardaven al cor com un tresor i
n'anaven fent vida, tot i els entrebancs. S'acomplien de les paraules que hem
escoltat. Pau havia sembrat en ells la llavor de l'Evangeli, i començava a
germinar, a créixer, a donar fruit.
I nosaltres també podem constatar-ho
quan amb alegria veiem com la vida de molts dels nostres germans s'obra a
l'amor i al servei seguint l'estela de
Jesús, malgrat que l'ambient sigui advers. Un
cop la Paraula és sembrada, l'Evangeli, la bona notícia sobre Jesús -el Fill de
Déu que ens estima, que ha mort per nosaltres i ens salva- és coneguda per una
persona, aquesta comença un procés de creixement en la fe, d'amor a Jesús i de
conversió a Ell fins a començar una vida nova.
Els cristians, els qui creiem en Jesús,
tenim el repte, la missió d'anunciar-lo,
de sembrar la llavor de la seva Paraula, d'oferir l'Evangeli, a qui ens
envolta. Hem de dir als homes i dones del nostre temps i entorn, amb humilitat
i convicció, que Jesús és el millor regal que Déu Pare ens ha fet per salvar la
nostra vida. Per això hauríem de preguntar-nos
primer a nosaltres mateixos si veritablement hem crescut en la fe, com la
llavor que es llença a terra, o el gra de mostassa que es fa un gran arbust. També
ens hauríem de preguntar si estem donant fruits de bones obres, deixant-nos
guiar per l'Esperit de Jesús, i si els altres veient-nos com obrem se senten
atrets a seguir el mateix camí.
Sigui com sigui li hem de demanar a
Jesucrist que ens hi ajudi, que siguem persones acollidores i entregades a fer
el bé als altres, a ser mediació per a què
tothom amb qui ens relacionem vulgui apropar-se a Ell, conèixer-lo i estimar-lo
més i viure com ens proposa, pas a pas, conscients
que és el rellotge de Déu i no el
nostre, el que marca el ritme.
Benvolguts germans i germanes, demanem a Déu Pare que ens ajudi a escoltar-lo i parlar d'Ell pacientment, amb el nostre humil testimoni. Que en aquesta Eucaristia i en cada Eucaristia rebem la seva gràcia, perquè puguem ser fidels col·laboradors de la seva obra salvadora enmig del món.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge