Benvolguts germans i
germanes! Déu, Pare, Fill i Esperit Sant, és un Déu que és amor, que és
relació, ho recordàvem diumenge passat en celebrar la festa de la Santíssima
Trinitat. Avui, celebrem la festa del Cos i la Sang de Crist, la prova més gran
del seu amor i la confirmació de l’aliança definitiva que fa amb nosaltres.
En la primera lectura de l’Èxode hem
escoltat com Déu ratifica la seva primera Aliança amb el poble escollit
d’Israel fonamentada en l’obediència a la Llei revelada i entregada a Moisès,
els deu manaments. És la contrapartida a que Déu hagi alliberat als oprimits de
l’esclavatge egipci. I fixem-nos, el signe de l’aliança és la sang dels vedells
immolats, amb que Moisès aspergí el poble. L’animal partit per la meitat
simbolitza les dues parts contraents que s’obliguen radicalment i accepten de
sofrir la sort d’aquest animal, sinó compleixen el compromís.
Sant Pau a la carta als hebreus, ens diu
que ara ja no és la sang dels animals, la que segella l’aliança de Déu amb la
humanitat, sinó que és Crist, el gran sacerdot, La sang és vida, donar sang és
donar vida. Crist ens dóna la seva sang,
ens dona la seva vida. Precisament per això, la solemnitat d’avui, duu el nom de “El Cos i la Sang” de Crist. És una festa, que
complementa a la del Dijous Sant, perquè és eminentment eucarística.
Per això se’ns proclama a l’Evangeli un
dels relats del Sant Sopar, enguany en la versió de Sant Marc. Jesús en el pa
partit i en la sang compartida, es lliura totalment a si mateix. L’Eucaristia,
el sagrament cimal, la font d’aigua fresca pels cristians. Ens és un
misteri, un gran regal del Senyor,
aliment de vida espiritual i estímul de compromís cristià. En ella experimentem
la presència de Crist en els signes del pa i del vi consagrats, reproduint el
misteri de la seva mort i la seva resurrecció. Com a Cristians, necessitem
alimentar-nos del pa i del vi de l’Eucaristia, del pa de vida i de la sang de
la salvació, Crist mateix que se’ns dóna i es fa present permanentment en
aquests signes.
El pa, però, es posa a taula per
partir-lo, repartir-lo i compartir-lo. Per això l’Església, que som tots,
uneix el sagrament de l’Eucaristia al
sagrament de la caritat. No es pot separar l’Eucaristia del compromís
personal i comunitari. Combreguem per a convertir-nos en pa per als altres.
El Senyor ens convida a
tots al banquet de l’Eucaristia, amb una especial predilecció envers els pobres
i els qui pateixen. No ens podem oblidar
del germà necessitat, perquè en ell hi ha Crist. Aprenguem del bon samarità que
no mira ni la raça, ni la creença ni el color de la pell d'aquell home
apallissat, simplement s'atura, canvia els seus plans i l'ajuda, se'n fa
càrrec. És el que fa Càritas, i també és el que som cridats a fer tots els qui
ens diem cristians, enguany amb el lema SER
MÉS POBLE AMB LES MANS ESTESES, disposats a ser testimonis de la nostra fe, a compartir el banquet de la Vida de
Jesús ressuscitat, sent signe de consol, de denúncia i d’esperança enmig d’una
societat trencada i ferida. Benvolguts/des,
la festa d'avui ens fa memòria que som convidats a viure en l'amor lliurat, com el de Crist, que es parteix i es
deixa menjar, perquè puguem viure gràcies a Ell. Si ens hi comprometem ben
segur que contribuirem a fer un món millor.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge