dilluns, de juny 21, 2021

MISSA DEL DIUMENGE XII DE DURANT L’ANY. 19 i 20/06/2021


Benvolguts germans i germanes!     

Una de les imatges que sovint fem servir per descriure l’Església, és la d’una barca. I com en la barca de la humanitat, hi ha moments de tot, de bonança i de tempesta, de pau i joia i de sofriment, de dolcesa i d’amargor.

Jesús, a l’evangeli, dalt la barca, convida als seus deixebles a passar a l’altra riba. Els proposa un canvi d’ubicació i de perspectiva, així podran veure les coses de manera diferent. També nosaltres, a la nostra vida, des de la riba on estem, veiem les coses de manera diversa de com les veu qui està en un altre lloc. I si filem prim, ens adonem que no és el mateix veure les coses a la llum de la fe, que sense ella. 

Amb Jesús, passar a l’altra riba, és una nova oportunitat que se’ns dóna per recomençar, per a tornar-ho a intentar,  per a no rendir-nos i donar-ho tot per perdut o impossible.

Fixem-nos, però, que podem trobar la riba del món segons el pla i el projecte de Déu, però també la riba del món concebut des de l’egoisme i des del  individualisme, des de la injustícia i la desigualtat, i a les dues ribes ha d’anar a desembocar, per entendre’ns, la mar de la humanitat i la mar de l’Església. Una mar, però, on tots hi estem ficats i que no ens estalvia, que de vegades hàgim de patir, fortes tempestes i contratemps.

Jesús, s’adona que els apòstols tenen por, reaccionen covardament davant la prova de la tempesta: “Per què sou tant porucs?”, els etziba.

La por  és sovint un fre per la fe, i encara més, evidencia  la mateixa manca de fe.

La fe suposa sempre vèncer moltes pors: por al compromís que comporta; por als canvis; por a l’opinió dels altres; por en el si mateix de l’Església; i por sovint al mateix Déu, imaginant-lo com un Déu malcarat, inquisidor i gens misericordiós...

En els temps que correm, gens favorables a la fe ni a l’Església, podríem tenir la temptació dels apòstols de recriminar-li a Déu: “No veieu que ens enfonsem?”. Ben segur que la resposta que rebríem seria la mateixa que hem escoltat a l’evangeli d’avui: “¿Encara no teniu fe?”.

Benvolguts/des, la fe mai és seguretat, sinó com deia un pensador, “és la capacitat de superar els dubtes”.

Refermem doncs, la nostra fe en Jesús. Ell que ens ha demostrat com ens estima, morint a la creu i ressuscitant per tots nosaltres, Tal i com ens diu Sant Pau, si vivim en Ell, fent nostre el seu Evangeli, serem una creació nova, portarem esperança i un aire nou al nostre voltant, perquè Crist ha vençut la mort i el mal amb el seu amor, Ell és el que ens permet passar a l’altra riba, i si ens agafem a Ell,  mai no deixarà  que ens enfonsem. 
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Publica un missatge