Benvolguts germans i
germanes!
Hem encetat un nou any i
ben segur que en el nostre cap i en el nostre cor hi ha un bon grapat de
propòsits que voldríem fer realitat.
Avui l'evangelista Joan, a diferència de
Mateu i Lluc, no ens parla explícitament
del naixement i la infància de Jesús, però en el pròleg del seu evangeli, que hem
escoltat, ens explica el sentit del Nadal: l’encarnació del Verb. Ens remet ni més ni menys que a l’origen de
l’univers, narrat al·legòricament en el primer llibre de la Bíblia, el llibre
del Gènesi: “Al
principi, Déu va crear el cel i la terra” I ho feu amb la seva
Paraula: “Déu digué: -Que existeixi la llum. I la llum va existir” i així successivament anà creant totes
les coses fins arribar a l’home.
Déu mostra la seva saviesa i la seva
Paraula al poble escollit d’Israel i primerament ho farà valent-se dels
profetes i manifestarà la seva presència en el temple de Jerusalem, tal com se’ns
diu al llibre de Jesús, fill de Sira, posant en boca de la Saviesa aquestes paraules: ”El Senyor de l’univers em donà una
ordre, el qui em va crear i m’assenyala on plantaré la meva tenda”
L’evangelista Joan afegeix que el “El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre
nosaltres el seu tabernacle”.
Aquell infant és doncs l’encarnació
fràgil de la Saviesa divina, aquell en qui trobem la vida eterna, la llum que
il·lumina les tenebres i que ens beneeix amb tota mena de béns espirituals i
celestials. Perquè en el Nou Testament, la Saviesa ja no és entesa com el
llibre de la Llei de Déu, la Torà, sinó com algú: Jesucrist de Natzaret.
Maria infantà Jesús en un pessebre i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l’hostal. Sant Joan ho expressa amb aquestes paraules: ”Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit”. Déu s’abaixa fins a l’extrem, experimentant en el seu Fill, ja de bon començament, el rebuig i la duresa de cor. I són els més senzills els qui contemplen la seva glòria, la que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat
Sigui com sigui, l’Església,
tots nosaltres, som cridats a donar testimoni
de que Déu és amb nosaltres gràcies a l’encarnació en Jesucrist. Per això la Paraula
de Jesús és la Paraula del Pare revelada a través de la qual rebem la seva saviesa i anem trobant el
sentit de la vida.
Tal i com ens recorda Sant
Pau, Déu ens ha beneït en Crist i per amor ens ha destinat a ser fills seus,
ens elegí abans de crear el món, perquè fóssim
sants, irreprensibles als seus ulls.
Per això, benvolguts/des,
demanem a Déu, com ho fa el mateix Pau, que il·lumini la mirada interior del
nostre cor, perquè coneguem a quina esperança ens ha cridat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge