- L’accés a
la salvació passa per una porta estreta, en dos sentits.
Primer perquè en el Regne del Cel tot és petit, sense pretensions
(un gra de mostassa, un polsim de llevat); tot lliga amb les benaurances. Les
portes amples són les del temple o les dels palaus i difícilment poden portar a
la salvació.
En segon lloc perquè l’opció pel Regne perquè exigeix la
renúncia a la concepció utilitarista, materialista o bancària de la vida. La
porta estreta comporta l’opció de l'entrega generosa als altres, en el servei
fraternal des de la humilitat; comporta l'acceptació de les contrarietats de la
vida, posant la confiança en Déu en tota ocasió, i assumint el dolor com una
participació en el dolor redemptor de Jesús. No es tracta de buscar el dolor i
les dificultats per ells mateixos, d'una manera masoquista, es tracta
d'encarar-s'hi amb la confiança que tot dolor, tot mal, àdhuc la mateixa mort
han estat vençuts per Jesucrist.
- La
salvació és universal,
Una oferta oberta a tothom, perquè tothom és fill de Déu.
Si algú es pensa que tal religió o tal ètnia o tal poble tenen l’exclusiva de
la salvació va ben errat. Tant Isaïes com Jesús insisteixen que en el banquet
escatològic hi haurà gent d’arreu i potser els que es pensen elegits en
quedaran fora. Els exclusivismes i els tancaments religiosos o polítics de
qualsevol signe sempre comporten violència i odi: palestins i jueus, catòlics i
protestants, etc. Quants crims en nom de Déu! Per tant és deure urgent ajudar
els germans en la consolidació de l’opció cristiana i esforçar-se en el diàleg
intercultural i interreligiós sense renunciar a res.
- Acollir
la salvació és urgent,
No fos cas que fem salat. Atenció, però, la salvació no
és només el cel; és també i en primer lloc la vida a la terra. Només la persona
que estima i serveix es pot sentir feliç i viure amb sentit. “Fa més felñiç
donar que rebre” (Ac 20,35)
4.
Epíleg.
Donem gràcies a Déu perquè ens ofereix la possibilitat
real de compartir el Regne i demanem-li gràcia per superar les dificultats,
sobretot les que posem nosaltres mateixos, que ens priven de passar per la
porta estreta.
Josep Esplugas i Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge