dimarts, d’agost 23, 2022

DIUMENGE XXI DURANT L'ANY


  1. L’accés a la salvació passa per una porta estreta, en dos sentits.

Primer perquè en el Regne del Cel tot és petit, sense pretensions (un gra de mostassa, un polsim de llevat); tot lliga amb les benaurances. Les portes amples són les del temple o les dels palaus i difícilment poden portar a la salvació.

En segon lloc perquè l’opció pel Regne perquè exigeix la renúncia a la concepció utilitarista, materialista o bancària de la vida. La porta estreta comporta l’opció de l'entrega generosa als altres, en el servei fraternal des de la humilitat; comporta l'acceptació de les contrarietats de la vida, posant la confiança en Déu en tota ocasió, i assumint el dolor com una participació en el dolor redemptor de Jesús. No es tracta de buscar el dolor i les dificultats per ells mateixos, d'una manera masoquista, es tracta d'encarar-s'hi amb la confiança que tot dolor, tot mal, àdhuc la mateixa mort han estat vençuts per Jesucrist.

  1. La salvació és universal,

Una oferta oberta a tothom, perquè tothom és fill de Déu. Si algú es pensa que tal religió o tal ètnia o tal poble tenen l’exclusiva de la salvació va ben errat. Tant Isaïes com Jesús insisteixen que en el banquet escatològic hi haurà gent d’arreu i potser els que es pensen elegits en quedaran fora. Els exclusivismes i els tancaments religiosos o polítics de qualsevol signe sempre comporten violència i odi: palestins i jueus, catòlics i protestants, etc. Quants crims en nom de Déu! Per tant és deure urgent ajudar els germans en la consolidació de l’opció cristiana i esforçar-se en el diàleg intercultural i interreligiós sense renunciar a res.

  1. Acollir la salvació és urgent,

No fos cas que fem salat. Atenció, però, la salvació no és només el cel; és també i en primer lloc la vida a la terra. Només la persona que estima i serveix es pot sentir feliç i viure amb sentit. “Fa més felñiç donar que rebre” (Ac 20,35)

4.      Epíleg.

Donem gràcies a Déu perquè ens ofereix la possibilitat real de compartir el Regne i demanem-li gràcia per superar les dificultats, sobretot les que posem nosaltres mateixos, que ens priven de passar per la porta estreta.

Josep Esplugas i Capdet, prevere.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Publica un missatge