Benvolguda família de
famílies, germans/nes:
Les lectures d’aquest
diumenge ens situen davant allò que constitueix
el fonament de la nostra fe, el kerigma: LA RESURRECCIÓ DELS MORTS, GRÀCIES
A LA MORT I RESURRECCIÓ DE JESÚS.
Davant d'aquest fet, hi ha postures
contraposades, que Jesús mateix experimenta amb un dels grups més influents d’aquella
societat, els saduceus, que negaven la resurrecció dels morts, i que
l’Evangelista Lluc, situa al cor de Jerusalem, al costat del Temple, centre de
la fe jueva. Els saduceus venen a trobar a Jesús amb la intenció de desacreditar-lo, formulant-li
una pregunta amb trampa, "trampa saducea". Li parlen de la Llei de Moisès, del precepte
del Levirat i li pregunten: Mestre, Moisès ens va prescriure que
si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt
per donar descendència al seu germà. Si es casa
successivament amb els 7 germans i tots moren abans que ella i finalment la
dona mort l’última,
¿de qui dels set marits serà esposa? Perquè tots set s’hi havien
casat. Ells traslladen les categories de la vida terrena a la
hipotètica nova vida eterna, que neguen,
després de la resurrecció.
També avui dia, en ple segle XXI, moltes persones consideren que amb la mort s’acaba tot. I s’aferren a teories científiques que neguen l’existència d’un Déu que és amor i que es fa un dels nostres encarnant-se en el seu Fill Jesucrist, que dóna la seva vida a la creu, per salvar-nos vencent la mort. Alguns prefereixen creure que tot és fruit de l'atzar. En el fons, tota persona humana, en un moment o altra s’ha formulat de bona fe la pregunta, dels saduceus: ¿Hi ha vida després de la mort? ¿Com serà?.
Jesús, vol recordar-nos una vegada més
que Déu és la font de la vida i que el seu amor envers nosaltres perdura per
sempre, com la bardissa que no es consumia i davant la qual Moisès sentí com li
parlava dient-li que era el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob, no
un Déu de morts, sinó de vius .
Aquesta
convicció és la que sosté a tants homes i dones que per fidelitat a Crist han donat i
donen la seva vida estimant, per abraçar la vida eterna. Ja a l’Antic Testament,
hi trobem homes i dones amb la mateixa disposició, fidels a l’aliança amb Déu i a la seva Llei donada a Moisès, com aquella mare i els set fills, que malgrat
les amenaces i les tortures del Rei Antioc IV, no renuncien a la seva fe. I nosaltres? Fins a quin punt la nostra fe en la
resurrecció de Jesús fonamenta la nostra
vida de cristians? En què es nota? Podem dir com el salmista: Els
meus llavis no abandonen els camins prescrits, avancen segurs per
les vostres rutes.?
Benvolguts/des, fem nostres les paraules de Sant Pau als Tessalonicencs: “Jesucrist mateix, el nostre Senyor, i Déu, el nostre Pare, que ens ha estimat tant, i ens ha concedit per la seva gràcia un consol etern i una bona esperança, conforti els vostres cors i els faci constants en tota mena d’obres bones i de bona doctrina”. Que aquesta Eucaristia, aliment i penyora de la vida eterna que Jesús ens ha guanyat, ens doni forces per a treballar perquè els valors del Regne de Déu es facin cada vegada més presents arreu, sentint-nos membres compromesos de la seva Església, disposats a col·laborar-hi, i que siguem agraïts per dir, com ens proposa la campanya de Germanor d’aquest any: “Gràcies per tant”.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge