1. Els conceptes sobre les “coses” de Déu. .
Regne de Déu és una denominació ambigua. Parlem de Déu amb els nostres conceptes humans, no en tenim d’altres. Apliquem a Déu les nostres categories però ho hem de fer amb cautela: Un regne anàleg però no idèntic als regnes d’aquest món. Un regne regit per un rei executat en una creu, un gran fracassat. Una mort que ensorra els somnis imperialistes dels seus seguidors. Un regne que es regeix per a lògica de Déu, que és la lògica de l’amor; res que assembli a la lògica del poder d’aquest món. No és gens fàcil entrar-hi sense canviar el xip. Només els dons de l’Esperit Sant que hem rebut ho fan possible quan lliurement permetem que fruitin en nosaltres.
2.
El perdó, salconduit per a entrar-hi.
El Regne de Déu és allò que Déu vol donar a tots, allò a què ens ha predestinat. Jesús l'ha instaurat amb el preu de la seva sang. El seu servei a la pau i a la llibertat de l'home li van costar la mort en creu, perquè el poder no podia ni pot suportar una crida tan radical a l'amor i un acte d'amor tan radical. L’amor radical de Déu no només ens predestina al seu Regne definitiu sinó que ens hi facilita l’accés pel perdó dels nostres pecats. Qui ho havia de dir, que el “primer” a fruir del Regne fora un delinqüent i no pas un apòstol o algun bon fariseu. Absolutament consolador. Tota la realitat, pel perdó, serà transformada d'arrel fins a esdevenir la nova realitat, compacta i aglutinada en Jesús.
1. Un
Regne diferent.
Al llarg de la història els cristians hem manipulat el Regne de Déu. Ja els apòstols, abans de rebre l’Esperit Sant, no havien entès Jesús perquè vivien amarats de la lògica del poder. Ha de ser un delinqüent, ironia i fins i tot sarcasme de Lluc, el primer que va entendre la naturalesa del Regne de Déu: “Recorda’t de mi quan arribis al teu regne”; un delinqüent sonat que connecta amb la lògica d’un Déu també sonat als ulls del món. El Regne de Déu és l’imperi de l’amor respectuós a les persones i tot el que se n’aparti és manipulació interessada o niciesa.
2.
L’esperança és la virtut del Regne.
Ja des d'ara en l'Església de Jesús, que és el seu cos,
nosaltres vivim en l'esperança aquest Regne de Déu. És un goig enorme. Donem-ne
gràcies abandonant-nos a l'amor de Déu, que ens obre aquest enorme horitzó
absolutament insospitable i inimaginable i esforcem-nos a actuar en allò que
ens correspon. Cal que fem nostra l’actitud del “bon lladre”; contemplar-la pot
esdevenir un exercici fructífer i gratificant de pregària.
Josep Esplugas i Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge