La primera temptació que Jesús rebutja és un
terrible engany: confondre salvació amb benestar, pensar que estem bé quan
tenim coberts tots els nostres desigs materials. Però mirem en el nostre cor:
qui pot afirmar que està bé perquè té el rebost ben ple? Qui es pot sentir
feliç només perquè té moltes coses? Jesús ens recorda que la nostra vida té un
origen diferent: la nostra vida no depèn en primer lloc del pa que mengem, no
depèn de les coses que tenim, sinó de Déu, el Pare, de qui venim! Hi ha molt
més a la vida que quedar saciats: només hi ha un aliment que ens pot realment
alimentar, un aliment de vida eterna: Jesús! Només en la relació amb Ell i amb
la seva Paraula podem estar realment saciats, ja que només Déu sacia el nostre
cor!
En la segona temptació, el diable proposa a
Jesús que es torni en un Messies popular i potent: llençat, els àngels et
recolzaran! Va, enllueix-te, així tothom et creurà: demostra qui ets! Una
temptació, aquesta, que es repetirà sota la creu, quan li diran que baixi del
patíbul si és realment el Fill de Déu. Però Jesús no l’escolta: Ell és humil,
no és cridaner ni teatral. Al darrera
d’aquesta temptació s’amaga una falsa fe que aixafa la verdadera fe, que és
recerca humil, llibertat, capacitat de confiar en l’Evangeli. Fa falta molt de
valor per confiar en el Senyor, per escoltar la seva Paraula i la Església,
sense pretendre plasmar-la segons els nostres desigs.
I finalment, el diable tempta a Jesús amb el
poder, el domini: mira, és tot teu, fes-ne el que vulguis, però agenolla’t
davant meu! Aquest és el preu que s’ha de pagar pel poder i l’èxit:
agenollar-se davant la mentida, deixar de banda la pròpia dignitat. Quants, per
obtenir el poder, empesos pel seu orgull, traeixen els seus amics, cauen a la
corrupció i es disfressen segons l’ocasió?
Doncs, en les seves temptacions es concentren
totes les temptacions a les que està sotmèsa la humanitat: la satisfacció dels
plaers corporals desordenats, el desig de poder fer allò que ens agrada, amb la
pretensió que Déu intervingui per recolzar-nos, i finalment l’ànsia de poder i
de èxit.
I ara, com podem resistir a aquestes
temptacions? Estem en condició de resistir? En realitat, no en som plenament
capaços: és per això que caiguem repetidament. Només podem resistir per la
gràcia d’Aquell que ens proposa seguir el seu camí. I per això tornem a la
muntanya, a les paraules del Papa Francesc: L’ascesi quaresmal és un compromís,
animat sempre per la gràcia, per a superar les nostres faltes de fe i les
nostres resistències a seguir Jesús en el camí de la creu. Era precisament el
que necessitaven Pere i els altres deixebles. Per a aprofundir el nostre
coneixement del Mestre, per a comprendre i acollir plenament el misteri de la
salvació divina, realitzada en el do total d’ell mateix per amor, hem de
deixar-nos conduir per Ell.
D’aquesta manera, fent servir els tres
instruments que defineixen el camí quaresmal, que son la pregària, el dejuni i
l’almoina, Jesucrist ens aixeca de la pols i de la cendra, espolsa l’angoixa
que habita en nosaltres i també ens treu la por i la feblesa que ens
paralitzen.
Aquest Fill obedient al Pare i solidari amb
nosaltres, si volem, ens pot treure del fang de les nostres misèries, del qual
no podem fugir sense la seva ajuda; és Ell, només Ell aquell que ens pot regenerar,
que pot donar-nos una nova vida, acompanyant-nos en aquesta ascesi, en aquest
camí de conversió que ens allunya de les coses del món i ens apropa a les coses
del cel.
Paolo Petrolillo, diaca permanent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge