Benvolguda família de famílies, germans/nes: Avui Déu, a través de la seva Paraula ens adreça una invitació, una crida, una vocació fonamental: SER SANTS, BONS DEL TOT. Ho fa des de l’AT, en el llibre del Levític, a la 1ª lectura, quan diu a Moisès: Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant.(Lv), i des del NT, en boca del seu fill Jesús, a l’Evangeli de Mateu: Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial”(Mt).
Com ens pot demanar això, sabent
de la nostra fragilitat i infidelitat?.. Humanament és impossible que igualem la seva
santedat i la seva bondat. Però tant important és la meta, com el camí que hem de fer, el desig d’acollir la
seva Paraula i fer-ne vida, d’acollir Jesús el seu Fill, i seguir les seves
petjades, vivint allò que diu i fa. El llibre del
Levític ja ens dóna pistes molt concretes: No tinguis
malícia als teus germans dins del teu cor.
Reprèn els altres, si cal.. No et vengis ni guardis rancúnia contra
ningú del teu poble. Per tant: Estima els altres com a tu
mateix.
Déu ens considera
temples del seu Esperit, i en el seu fill Jesucrist, trobem la saviesa
veritable, molt diferent a la saviesa dels homes. Per això, Sant Pau ens recorda
que no ens hem de gloriar de ser seguidors de cap home, sinó de Crist, que ha
donat la vida per nosaltres per amor.
Crist no ve a anular la Llei de Déu, sinó a completar-la i a purificar-la. Vol que anem més enllà de la seva lletra. Ens ho ha dit per activa i per passiva aquests diumenges, en el sermó de la muntanya, presentant-nos tot un seguit d’antítesis, entre el “ja sabeu” i “Doncs jo us dic”, o en altres paraules, la contraposició entre la lògica humana, pragmàtica i limitada; i la lògica de Déu, sempre nova i perfecta. Aquest diumenge ens presenta les dues darreres: *Ja sabeu que, als antics, els van dir: “Ull per ull, dent per dent”. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra...Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell...Dóna a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar.
Contraposa la coneguda llei del Talió,
“ull per ull, dent per dent”, que havia suposat un avenç, perquè es basava en
el principi de la proporcionalitat, en el rescabalament conforme al bé lesionat;
amb la proposta de Jesús, que condemna la venjança, sigui quin sigui el seu
grau de violència i la substitueix per la llei del perdó.
Però encara és més exigent la darrera antítesis: Ja sabeu que van dir: “Estima els altres”, però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els
enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del
vostre Pare del cel: que fa ploure sobre bons i dolents, sobre justos i injustos. És la manera més autèntica
d’imitar Déu, la seva santedat i la seva bondat. És el que es troba en el moll
de l’os de les benaurances i que ha d’estar en el cor del deixeble de Crist. Jesús
no nega que els enemics siguin enemics, però a més són germans, fills del
mateix Pare que tu i que jo. I això ha de fer
canviar la nostra posició davant de
l’altre. I així, la pregària pels qui ens persegueixen és la primera resposta
per a crear noves relacions amb qui es mostra hostil amb nosaltres. A la
pregària caldrà afegir-hi gestos que responguin a la nostra relació de fills
amb el Pare.
Benvolguts germans/nes,
donem gràcies a Déu per confiar tant en nosaltres, i demanem-li que ens ajudi a avançar en el
camí de santedat que ens proposa, amb la força del seu Esperit, procurant
estimar i perdonar com Jesús, el seu Fill, responent al mal amb un bé més gran.
Que així sigui!.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge