Segona lectura: 2Tm 1,8b-10
Evangeli: Mt 17,1-19
Benvolguda família de famílies, que és la comunitat, gns./nes: En aquest temps de Quaresma, propici per a revisar la nostra vida a la llum de l’Evangeli, segurament recordarem moments que ens han marcat, que han estat experiència de llum, de trobada íntima amb Jesús, el Senyor, moments de transfiguració. I com a conseqüència, n’han sorgit processos de canvi personal o de consolidació d’opcions preses. És bo que en fem memòria i en donem gràcies.
I avui, diumenge II de Quaresma, hem escoltat
precisament l’Evangeli de la Transfiguració,
un tast de la Pasqua, en que es destaca la llum i el seu sentit més pregon. Jesús
s’endú Pere, Jaume i Joan a la muntanya, sis dies més tard d’haver-los
anunciat que calia anar a Jerusalem, on
havia de ser maltractat pels notables, els grans sacerdots i els mestres de la
Llei, havia de morir i de ressuscitar el tercer dia. Ho fa perquè allà vol
manifestar-los la seva glòria,
transfigurant-se davant d’ells, per a que no vacil·lin en la fe. Jesús ja els
havia dit temps enrere: “vosaltres sou la llum del món”. Avui Jesús es presenta com la llum, i la seva
figura i tot l’ambient es transfigura. Als apòstols Pere, Jaume i Joan, els cobreix “ un núvol lluminós” i les paraules del Pare il·luminen els passos
dels deixebles que segueixen Jesús cap a Jerusalem: “Aquest és el meu Fill, el meu
estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo”.
Aquestes paraules també
van adreçades a nosaltres, i en aquest temps quaresmal, serà bo que ens
preguntem fins a quin punt deixem que Jesús il·lumini la nostra vida, fins a
quin punt l’escoltem. I per tant, com ens diu el Papa Francesc en el seu missatge,
fins a quin punt ens posem en camí, un camí costa amunt, que requereix esforç,
sacrifici i concentració, com una excursió a la muntanya, però que no fem sols,
perquè caminem amb els qui el Senyor ha posat al nostre costat com a companys
de viatge.
És el que va fer el patriarca Abraham, pare
i model en la fe. Déu el convida a deixar-ho i seguir-lo, prendre un nou camí. Abraham obeeix, confia plenament en la Paraula
de Déu.
Aquesta llum de glòria que veieren els
apòstols segons ens narra l'Evangeli, i que nosaltres contemplem avui amb els
ulls de la fe, és inseparable de la realitat humana de Jesús de Natzaret, del
seu camí d'obediència al Pare, del servei als homes i dones i és inseparable de
la seva vida i la seva mort. No podem separar la muntanya
de la transfiguració de la muntanya de la crucifixió del Senyor, perquè aquest
Jesús a qui veiem avui transfigurat és
el mateix que va de camí a Jerusalem, on serà crucificat, des d’on ressonen amb
força les seves paraules: “aixequeu-vos no tingueu por”, convidant-nos a retornar
a la vall de la vida de cada dia, per procurar donar testimoni del seu amor, sabent-lo
sempre a prop nostre.
Benvoguts Gns/nes: Som cridats a seguir les petjades de Jesús, agraint que, com ens diu Sant Pau, sigui “el nostre salvador que ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la Bona Nova de l’Evangeli ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat”. Demanem-li a Déu Pare que ens ajudi a escoltar-lo, a deixar que la seva llum, el seu amor, guiï els nostres passos, i que es reflecteixi amb la nostra manera de ser i de fer concreta i quotidiana, procurant acollir, perdonar, servir i sobretot, estimar, tal com Ell ho fa.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge