Primera Lectura: Èx 17, 3-7
1. Dos nivells de llenguatge.
És una constant
en Joan la dualitat del llenguatge de Jesús i el llenguatge dels altres (Samaritana,
Nicodem, Pilat i el regnat de Jesús). Situar-se en el llenguatge de Jesús
demana la conversió del cor, l’acceptació de la persona de Jesús i
l’aprofundiment en el coneixement del seu missatge i del missatge de tots dos
testaments. L’exercici quaresmal és això. Hem entrat en el llenguatge de Jesús?
Per convertir-nos necessitem parlar el mateix idioma que ell. I, si no el
parlem, l’hem d’aprendre.
2. Jesús és l’aigua de la vida.
Jesús és l’aigua
viva que, instal·lada en el nostre cor, fa que nosaltres esdevinguem aqüeductes
de gràcia per als altres perquè tots tinguin vida eterna. L’aigua d’aquest món
és figura de l’aigua de l’eternitat. La samaritana demana l’aigua encara que no
hagi entès de què va la cosa perquè intueix que Jesús li fa bé.
3. El do de Déu.
Allò que fa
possible la recepció de la novetat fresca de Jesús és l’Esperit Sant. L’Esperit
que ens fa entendre la magnitud de l’amor de Déu, que ens salva no pas perquè
som bons sinó, precisament perquè som pecadors. La samaritana no és un angelet,
reconeix les seves limitacions i acollint Jesús es fa apta per a beure l’aigua
viva de la gràcia.
4. Receptors i portadors de l’aigua viva.
La samaritana,
que s’ha trobat amb l’aigua viva, esdevé aigua viva per als seus compatricis,
però com a mediació de Jesús. El creient, l’església, porta l’aigua (el
baptisme) a la humanitat, però no per a
atreure-la cap a ella, sinó per dur-la a Jesús.
5.
Justos
per pura gràcia.
Jesús dona vida
perquè dona la seva vida per nosaltres que érem i, en cert sentit, encara som
pecadors, però per gràcia, només per gràcia, hem estat fets justos i hem
obtingut la pau amb Déu i esperem la glòria de Déu, com la samaritana. Pensem
si som persones agraïdes per la vida sempre
fresca i renovada que rebem de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge