DIUMENGE XXIII DE DURANT L’ANY 07-08/09/2024

 

• Primera Lectura: Is35,4-7a
• Salm 145
• Segona Lectura: Jm 2,1-5
• Evangeli: Mc 7,31-37

Benvolguda família de famílies, gns/nes:  Quan vam rebre el baptisme, el sacerdot va reproduir els mateixos gestos i paraules de Jesús, tocant-nos les orelles i la boca amb el dit colze. Escoltar i parlar, juntament amb veure, són facultats necessàries per viure humanament i cristianament. De vegades, davant el panorama que ens envolta, ens desanimem, pensem que no hi ha res a fer  i tenim la temptació de recloure'ns en nosaltres mateixos, és com si restéssim cecs, muts i sords  davant la Paraula de Déu,  oblidant el do de la fe  i  la força de l'Esperit Sant que hem rebut pel baptisme. 

Per això són ben adients les paraules que el profeta Isaïes ens adreça: Sigueu valents, no tingueu por. Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia....Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s'obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig...  Els cecs, els sords i els muts d'aquell temps, eren persones marginades de la societat, com avui ho són aquells que fugen dels seus països buscant refugi i són tractats quasi com empestats...I  moltes altres persones ben a prop nostre, poden sentir-se excloses pel fet que no tenen treball, habitatge ni el mínim per viure i han d'acudir als serveis socials i a Càritas, per a poder sobreviure. 

Quin és el nostre capteniment amb aquestes persones?  Els veiem, els escoltem, els parlem, els ajudem com ho faríem amb persones que tenen salut  i la vida ben resolta? Sant Jaume ens recorda que si creiem en Jesucrist no hem de comprometre la nostra fe amb diferències entre les persones.. Si Déu  fa una opció preferencial és en favor dels pobres i dels desvalguts. És la manera de ser i de fer de Jesús, el Senyor. Ell ens estima a tots, sense descartar ningú. Ho hem escoltat avui, quan en terra de pagansacull aquell sord i mut que li porten perquè li imposi les mans. I amb la paraula Efatà, obre't,  i el gest de tocar-li les orelles i la boca, Jesús el cura. No busca l'aplaudiment, sinó la conversió dels cors de les persones amb qui es troba.  

La seva Paraula i el seu obrar són evangeli, bona notícia també pels pagans, que a diferència dels jueus, reconeixen que tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin".  I nosaltres, com acollim Jesús i el seu Evangeli? Fins a quin punt volem escoltar-lo, anunciar-lo i testimoniar-lo? I ara que comencem un nou curs, com podem ajudar personalment i comunitàriament  a que altres persones s'apropin o retornin a Jesús i li obrin el cor? Benvolguts/des, fem del nostre testimoni cristià en favor dels pobres,  la millor "bona notícia", l'evangeli, que podem oferir, agraïm a Déu  tot el bé que de forma anònima, però eficaç, es fa;  no deixem mai de  treballar per a què no restem cecs, sords ni muts davant les necessitats dels nostres germans més desvalguts i siguem cada vegada més solidaris amb ells.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 08/09/2024

 

DIUMENGE XXII DURANT L’ANY

 

• Primera Lectura: Dt 4, 1-2.6-8                
• Salm 14
• Segona Lectura: Jm 1, 17-18.21b-22.27  
• Evangeli: Mc 7, 1-8a.14-15.21-23

0.    Dues prèvies.

a)   La carta de Jaume és el complement necessari de la doctrina de Sant Pau de la salvació per la fe, només per la fe, en Jesucrist. Les obres no són mèrits salvadors, sinó expressió necessària de la fe, que no consisteix en una pura adhesió intel·lectual, sinó en l’adhesió amorosa a la persona de Jesucrist.

b)   Rentar-se les mans o banyar-se no era una qüestió d’higiene, sinó un acte de purificació ritual.

1.    Plantejament.

Novament se’ns planteja la tensió entre una religió que relliga a un Déu que és amor i la que relliga a un Déu que és poder ni que sigui poder misericordiós. L’evangeli ens presenta una disputa de Jesús amb el fariseus. Aquests estan obsessionats pel culte pel compliment minuciós dels preceptes rituals. Jesús, en canvi està per l’amor que allibera. Demanem el do la conversió per entendre-ho.

El judaisme i les religions en general són del segon tipus, religions formals i ritualistes. A Israel és evident la tensió entre el temple i els profetes. Jesús és el gran i definitiu profeta, que ès expressió d’un Déu humil, sorprenentment humil, que exigeix un culte que va més enllà de les nostres litúrgies.

2.    La veritable religió.

L’evangeli és principalment una ètica arrelada en Déu, al servei dels seus fills – mirem Mateu 25,31-46--  Les lectures d’avui ens conviden a donar un culte autèntic a Déu, un culte que consisteixi en el servei abnegat als altres. “La religió pura i sense taca als ulls de Déu Pare consisteix en això: ajudar els orfes i les viudes en les seves necessitats i guardar-se net de la malícia del món” (Jm 1,27). El culte, doncs, és important però secundari, és una necessitat del creient per viure amb alegria la filiació vers Déu i referenciar la fraternitat precisament en el fet que tots els altres són tan fills de Déu com jo mateix.

3.    Estimar surt car.

“Ajudar els orfes i les vídues en llurs necessitats” L’amor no surt mai gratis. O què ens pensem? A Jesucrist li va sortir caríssim estimar, li va costar la mort en creu. La justa distribució de la riquesa demana que els rics no s’enriqueixin tant perquè els pobres siguin menys pobres; demana l’eliminació de la corrupció arreu i, especialment, al tercer mon. Una corrupció tolerada, àdhuc fomentada, per fer negoci a costa del que sigui: violències físiques, desplaçaments de poblacions, destrucció del medi natural....  Tot s’hi val. La pela és la pela i als pobres que els bombin i ja està.

4.    Conclusió.

En primer lloc viure d’acord amb l’evangeli  i després assumir el deure de crear opinió política per a un repartiment més just de la riquesa, per una situació de pau segura, per renunciar al plus insultant de riquesa que tenim a l’hemisferi nord.

Josep Esplugas Capdet, prevere.