dimarts, de setembre 24, 2024

DIUMENGE XXV DE DURANT L’ANY 21-22/09/2024 Festa Mare de Déu Vallivana.

 


Benvolguda família de famílies, gns./nes: Un any més celebrem la festa de la Mare de Déu de Vallibana, patrona de l’Associació cultural “El Maestrat” de Terrassa. Rebeu també una salutació molt especial  tots els qui en formeu part! A la llum de la Paraula de Déu podem trobar resposta a tres preguntes que ens podem fer:      

1.Quina hauria de ser l’actitud bàsica d’un deixeble de Jesús?:La resposta la trobem a l’evangeli d’avui: el SERVEI.  És un dels trets fonamentals de JESÚS, que no ha vingut a ser servit sinó a servir, i així ens mostra fins a quin punt ens estima.  Ell que és Déu encarnat, es despulla de la seva condició divina i abraça la nostra naturalesa humana per mostrar-nos el camí, sense que  Déu Pare li estalvií el patiment, el dolor, ni la creu.                                       

2.Quin és l’anunci fonamental de Jesús, el kerigma? Jesús vol instruir als seus deixebles, preparar-nos per aquest anunci, pel Kerigma, el fonament de la nostra fe, i és la segona vegada que ho fa a l’evangeli: "El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies".                                                                                

3. Els deixebles de Jesús ho entenen i ho practiquen?: Però els deixebles no l'entenen, i els preocupen altres coses, mundanes.  Altra vegada han caigut en la temptació de la vanitat, de voler ser els primers, els més important, els primers a ser servits, honorats i lloats. No passa això també avui entre nosaltres? D'aquí neixen les gelosies i les rivalitats, la pertorbació i les maldats de tota mena, a les que fa referència Sant Jaume. Quelcom que el llibre de la Saviesa ja ens explica que succeïa, davant el comportament del just, de l'humil, del servidor. No és el que li passa a Jesús, tal com ell mateix anticipa als deixebles, i el que els hi ha passat a tantes persones que s'han mantingut fermes en favor de la justícia, del bé comú, de la solidaritat amb els més desvalguts i han estat martiritzades? 

Conclusió: Prenem nota de quines és la 1ª lliçó fonamental que Jesús ens dona amb l'autoritat del seu exemple: Si algú vol ser el primer, ha ser el darrer i el servidor de tots.  O dit d'una altra manera, qui vulgui ser el primer, sigui el primer a servir, a donar-se, a treballar pels altres. Estaria bé que aquest fos el nostre capteniment personalment i com Església, i fos especialment el d'aquells que tenen a les seves mans la responsabilitat de governar o dirigir els destins d'una família, d'una comunitat, d'una empresa, d'un poble, d'un país...?                                                                         

 Som cridats doncs, a viure en actitud de servei, que aquesta esdevingui el nostre senyal d'identitat i la mostra d'una saviesa interior que té com a font el mateix Jesús i la força del seu Esperit Sant, saviesa que en paraules de sant Jaume: ve de dalt i  que abans que tot és pura; és també pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de bons fruits, imparcial i sincera  i que un d'aquests bons fruits és el de la justícia, que neix de la llavor que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau.                                                                       

Benvolguts gns./gnes: Jesús ens dona una 2ª) lliçó quan abraça aquell noi, símbol de les persones vulnerables, i ens mana acollir-les com a Ell mateix. Demanem, amb la intercesssió de Maria, sota l’advocació de Vallivana que aquesta sigui la nostra manera d’actuar com Església: acollir i servir als altres amb amor, caminant junts, sense vanitat i amb humilitat. Que aquesta Eucaristia ens hi ajudi!

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 22/09/2024

 

dilluns, de setembre 23, 2024

dijous, de setembre 19, 2024

DIUMENGE XXIV DE DURANT L’ANY 14-15/09/2024

 


Benvolguda família de famílies, gns/nes: Quan ens trobem per primera vegada amb una persona, normalment necessitem una mica de temps per fer-li confiança, ens fixem en com parla, com actua, com es relaciona, i també si allò que diu i allò que fa concorda, si és coherent, si diu la veritat, si és humil o fatxenda etc...  Quan Jesús va sortir a l'encontre d'aquells pescadors de Galilea, i els va convidar a deixar-ho tot i a ser pescadors d'homes, l'evangeli ens diu que ho deixaren tot i el seguiren. 

Jesús no vol enganyar a ningú vol que els seus deixebles el coneguin a fons i comprenguin quina és la seva missió. Per això, passat un cert temps,  de camí cap a Cesarea de Felip, aprofita per preguntar-los: *¿Qui diuen la gent, que soc?. i la resposta  evidencia que la gent encara no el coneix prou. Però, ara vol saber que hi diuen ells, que han estat a prop seu,  l'han escoltat a cau d'orella i l'han vist obrar:   I vosaltres, ¡qui dieu que soc?   La resposta de Pere és la més encertada: "Vós sou el Messies", però no entén el que això significa veritablement, i se sorprèn quan Jesús comença a instruir-los, amb tota claredat, anunciant-los que: El Fill de l'home ha de patir molt, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà. 

És el que amb altres paraules, havia anunciat el profeta Isaïes  amb la figura del servent sofrent,  perseguit i menyspreat a causa de la paraula que ha d'escoltar i d'anunciar al poble de Déu desanimat; que  es manté ferm. Pere, malgrat haver vist com actuava Jesús, pensava que seria un Messies triomfador, capaç d'imposar la seva força als opressors, digne d'honors i glòries humanes. Jesús l'ha de corregir severament: Fuig d'aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes. 

I nosaltres, que pel baptisme, hem rebut l'Esperit Sant, el do de la fe i ens alimentem de la seva paraula i del seu cos: Qui diem que és Jesús? En quin Messies creiem? Com es nota en la nostra vida?  Estem disposats personalment i comunitàriament, com Església, a seguir el seu camí d'amor, de servei, de donació i també de sofriment i menyspreu humà? Perquè la fe no la podem viure només interiorment i en la intimitat; sense que es noti en la nostra manera de ser i de fer

Ens diu Sant Jaume: si algú deia que té fe i no ho demostrava amb les obres, ¿de què serviria? Si no hi ha obres, la fe tota sola és morta. Tinguem clar, però, que el cristià no és un masoquista que s’acontenta amb donar la vida per causa de Jesús  i de l’Evangeli; sinó que creu que, donant-la, la salvarà, i amb aquesta perspectiva afronta el sofriment present.  

Benvolguts gns/nes: Agraïm el do de la fe en Jesús que hem rebut, i en conseqüència esforcem-nos per continuar caminant entre els qui viuen a la seva presència, amb obres, carregant  la nostra creu, les dificultats i contratemps que esdevinguin, ben units a la de Crist, que ens diu: Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi”.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

dilluns, de setembre 09, 2024

DIUMENGE XXIII DE DURANT L’ANY 07-08/09/2024

 


Benvolguda família de famílies, gns/nes:  Quan vam rebre el baptisme, el sacerdot va reproduir els mateixos gestos i paraules de Jesús, tocant-nos les orelles i la boca amb el dit colze. Escoltar i parlar, juntament amb veure, són facultats necessàries per viure humanament i cristianament. De vegades, davant el panorama que ens envolta, ens desanimem, pensem que no hi ha res a fer  i tenim la temptació de recloure'ns en nosaltres mateixos, és com si restéssim cecs, muts i sords  davant la Paraula de Déu,  oblidant el do de la fe  i  la força de l'Esperit Sant que hem rebut pel baptisme. 

Per això són ben adients les paraules que el profeta Isaïes ens adreça: Sigueu valents, no tingueu por. Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia....Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s'obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig...  Els cecs, els sords i els muts d'aquell temps, eren persones marginades de la societat, com avui ho són aquells que fugen dels seus països buscant refugi i són tractats quasi com empestats...I  moltes altres persones ben a prop nostre, poden sentir-se excloses pel fet que no tenen treball, habitatge ni el mínim per viure i han d'acudir als serveis socials i a Càritas, per a poder sobreviure. 

Quin és el nostre capteniment amb aquestes persones?  Els veiem, els escoltem, els parlem, els ajudem com ho faríem amb persones que tenen salut  i la vida ben resolta? Sant Jaume ens recorda que si creiem en Jesucrist no hem de comprometre la nostra fe amb diferències entre les persones.. Si Déu  fa una opció preferencial és en favor dels pobres i dels desvalguts. És la manera de ser i de fer de Jesús, el Senyor. Ell ens estima a tots, sense descartar ningú. Ho hem escoltat avui, quan en terra de pagansacull aquell sord i mut que li porten perquè li imposi les mans. I amb la paraula Efatà, obre't,  i el gest de tocar-li les orelles i la boca, Jesús el cura. No busca l'aplaudiment, sinó la conversió dels cors de les persones amb qui es troba.  

La seva Paraula i el seu obrar són evangeli, bona notícia també pels pagans, que a diferència dels jueus, reconeixen que tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin".  I nosaltres, com acollim Jesús i el seu Evangeli? Fins a quin punt volem escoltar-lo, anunciar-lo i testimoniar-lo? I ara que comencem un nou curs, com podem ajudar personalment i comunitàriament  a que altres persones s'apropin o retornin a Jesús i li obrin el cor? Benvolguts/des, fem del nostre testimoni cristià en favor dels pobres,  la millor "bona notícia", l'evangeli, que podem oferir, agraïm a Déu  tot el bé que de forma anònima, però eficaç, es fa;  no deixem mai de  treballar per a què no restem cecs, sords ni muts davant les necessitats dels nostres germans més desvalguts i siguem cada vegada més solidaris amb ells.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 08/09/2024

 

diumenge, de setembre 01, 2024

DIUMENGE XXII DURANT L’ANY

 


0.    Dues prèvies.

a)   La carta de Jaume és el complement necessari de la doctrina de Sant Pau de la salvació per la fe, només per la fe, en Jesucrist. Les obres no són mèrits salvadors, sinó expressió necessària de la fe, que no consisteix en una pura adhesió intel·lectual, sinó en l’adhesió amorosa a la persona de Jesucrist.

b)   Rentar-se les mans o banyar-se no era una qüestió d’higiene, sinó un acte de purificació ritual.


1.    Plantejament.

Novament se’ns planteja la tensió entre una religió que relliga a un Déu que és amor i la que relliga a un Déu que és poder ni que sigui poder misericordiós. L’evangeli ens presenta una disputa de Jesús amb el fariseus. Aquests estan obsessionats pel culte pel compliment minuciós dels preceptes rituals. Jesús, en canvi està per l’amor que allibera. Demanem el do la conversió per entendre-ho.

El judaisme i les religions en general són del segon tipus, religions formals i ritualistes. A Israel és evident la tensió entre el temple i els profetes. Jesús és el gran i definitiu profeta, que ès expressió d’un Déu humil, sorprenentment humil, que exigeix un culte que va més enllà de les nostres litúrgies.

2.    La veritable religió.

L’evangeli és principalment una ètica arrelada en Déu, al servei dels seus fills – mirem Mateu 25,31-46--  Les lectures d’avui ens conviden a donar un culte autèntic a Déu, un culte que consisteixi en el servei abnegat als altres.La religió pura i sense taca als ulls de Déu Pare consisteix en això: ajudar els orfes i les viudes en les seves necessitats i guardar-se net de la malícia del món” (Jm 1,27). El culte, doncs, és important però secundari, és una necessitat del creient per viure amb alegria la filiació vers Déu i referenciar la fraternitat precisament en el fet que tots els altres són tan fills de Déu com jo mateix.

3.    Estimar surt car.

Ajudar els orfes i les vídues en llurs necessitats” L’amor no surt mai gratis. O què ens pensem? A Jesucrist li va sortir caríssim estimar, li va costar la mort en creu. La justa distribució de la riquesa demana que els rics no s’enriqueixin tant perquè els pobres siguin menys pobres; demana l’eliminació de la corrupció arreu i, especialment, al tercer mon. Una corrupció tolerada, àdhuc fomentada, per fer negoci a costa del que sigui: violències físiques, desplaçaments de poblacions, destrucció del medi natural....  Tot s’hi val. La pela és la pela i als pobres que els bombin i ja està.

4.    Conclusió.

En primer lloc viure d’acord amb l’evangeli  i després assumir el deure de crear opinió política per a un repartiment més just de la riquesa, per una situació de pau segura, per renunciar al plus insultant de riquesa que tenim a l’hemisferi nord.

Josep Esplugas Capdet, prevere.