0.
Dues prèvies.
a)
La carta de Jaume és
el complement necessari de la doctrina de Sant Pau de la salvació per la fe,
només per la fe, en Jesucrist. Les obres no són mèrits salvadors, sinó
expressió necessària de la fe, que no consisteix en una pura adhesió
intel·lectual, sinó en l’adhesió amorosa a la persona de Jesucrist.
b) Rentar-se les mans o banyar-se no era una qüestió d’higiene, sinó un acte de purificació ritual.
1.
Plantejament.
Novament se’ns planteja la tensió entre una religió que
relliga a un Déu que és amor i la que relliga a un Déu que és poder ni que
sigui poder misericordiós. L’evangeli ens presenta una disputa de Jesús amb el
fariseus. Aquests estan obsessionats pel culte pel compliment minuciós dels
preceptes rituals. Jesús, en canvi està per l’amor que allibera. Demanem el do la
conversió per entendre-ho.
El judaisme i les religions en general són del segon
tipus, religions formals i ritualistes. A Israel és evident la tensió entre el
temple i els profetes. Jesús és el gran i definitiu profeta, que ès expressió
d’un Déu humil, sorprenentment humil, que exigeix un culte que va més enllà de
les nostres litúrgies.
2.
La veritable religió.
L’evangeli és principalment una ètica arrelada en Déu, al
servei dels seus fills – mirem Mateu 25,31-46--
Les lectures d’avui ens conviden a donar un culte autèntic a Déu, un
culte que consisteixi en el servei abnegat als altres. “La religió pura i sense taca als ulls de
Déu Pare consisteix en això: ajudar els orfes i les viudes en les seves
necessitats i guardar-se net de la malícia del món” (Jm 1,27). El culte, doncs, és important
però secundari, és una necessitat del creient per viure amb alegria la filiació
vers Déu i referenciar la fraternitat precisament en el fet que tots els altres
són tan fills de Déu com jo mateix.
3.
Estimar surt car.
“Ajudar els orfes
i les vídues en llurs necessitats” L’amor no surt mai gratis. O què ens
pensem? A Jesucrist li va sortir caríssim estimar, li va costar la mort en
creu. La justa distribució de la riquesa demana que els rics no s’enriqueixin
tant perquè els pobres siguin menys pobres; demana l’eliminació de la corrupció
arreu i, especialment, al tercer mon. Una corrupció tolerada, àdhuc fomentada,
per fer negoci a costa del que sigui: violències físiques, desplaçaments de
poblacions, destrucció del medi natural....
Tot s’hi val. La pela és la pela i als pobres que els bombin i ja està.
4.
Conclusió.
En primer lloc viure d’acord amb l’evangeli i després assumir el deure de crear opinió
política per a un repartiment més just de la riquesa, per una situació de pau
segura, per renunciar al plus insultant de riquesa que tenim a l’hemisferi
nord.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge