1. Déu és inabastable.
Als humans no ens és possible conèixer el
Déu de Jesucrist. Com a molt podem filosofar, és a dir, podem esforçar-nos a
comprendre la realitat més enllà d’allò que és evident als sentits, al món
físic. Pel camí de la mera raó els filòsofs han reflexionat sobre el fonament
de la realitat i l’han trobat més enllà de la matèria, li podem dir Déu,
omniscient i omnipotent. Gràcies per l’esforç absolutament necessari dels
filòsofs, però no n’hi ha prou.
2. Déu mateix es dona a conèixer
definitivament en Jesucrist.
El Déu de Jesucrist és incomprensible a la
raó humana, Ell mateix s’ha fet conèixer, s’ha revelat, donant al món a poc a
poc, el seu logoV, la
seva paraula, el seu ser, el seu designi sobre el món i, plenament i
definitivament en Jesucrist. La
revelació de Déu és un procés llarg i prolix i també ho és la comprensió.
Jesús, el Déu Fill unigènit, que està en el si
del Pare, és el qui l'ha revelat del tot. Ell és el portador de la gràcia i la
veritat de Déu. El misteri de Déu revelat esdevé llum, això és, sentit que dona
raó i coherència a tota la realitat i a la vida mateixa dels humans. Per
Jesucrist podem entendre tot el que ens és possible d’entendre de Déu.
3. Acollir la Revelació.
Confrontat amb la Bona Notícia de Jesús,
llum, gràcia i veritat, correspon a cadascú d’acollir-la i conformar la seva
vida al do rebut. De fet "El món no
l'ha reconegut i n'hi ha que no l'han acollit".
Conformar la vida al do de Déu vol dir
aprofundir en el coneixement de la Revelació a través de la pregària i de la
meditació de l'Escriptura; conformar la vida al do de Déu exigeix adoptar la
lògica de Déu, la lògica de l’amor, i deixant de banda la lògica del món, la
lògica del poder.
4. Adiar la revelació.
Jesús tanca el procés de la Revelació, però
els creients hem d’anar reinterpretant allò que hem rebut d’acord amb el
progrés dels coneixements de tota mena. Això és llegir el missatge en el
context en què es va redactar, descobrir-ne el contingut i aplicar-lo a nostre
propi context històric.
5. Conclusió.
Conformar la vida al do de Déu vol dir viure
joiosament la donació de si, com Jesús, oberts a l'esperança de la glòria i de
l'heretatge que compartim amb Jesucrist. Déu, infinitament
bo, predestina cada ésser humà a la plenitud de la santedat, més encara, ens fa
fills seus per Jesucrist. Déu-n’hi-do! Ens adonem del do que hem rebut? Això és
el que celebrem per Nadal. Donar-ne gràcies no és suficient, cal viure d’acord
amb el do rebut.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
