dimarts, d’agost 24, 2010
El Camí de Santiago
Coincidint amb el Xacobeo 2010, una trentena de joves de la nostra parròquia vam formar part del grup de més de 400 joves de les diòcesis catalanes que es van desplaçar a Galícia per pelegrinar a Santiago de Compostel•la i participar en la Trobada Europea de Joves (PEJ).
Vam sortir en autocar la nit del 31 de juliol i vam arribar a Tui l’endemà a la tarda. Després d’esmorzar i fer una pregària vam sortir d’aquesta població el dia 2 d’agost per començar el nostre camí a Santiago, i durant cinc dies vam recórrer a peu un centenar de quilòmetres. Es tractava de caminar uns 20 Km diaris durant el matí, i les tardes es dedicaven a activitats tipus tallers o xerrades. Cada vespre es feia una missa per als 450 joves catalans que fèiem el camí junts. Ens allotjàvem en escoles i poliesportius de les poblacions on acabava cada etapa: Tui, Redondela, Pontevedra, Caldas de Reis, Padrón i Santiago de Compostel•la.
El divendres dia 6 d’agost arribàvem a Santiago, on estava previst participar en tota una sèrie d’actes de la PEJ. El dissabte a la nit va tenir lloc a l'estadi de San Lázaro una vetlla de pregària i el diumenge una Eucaristia multitudinària de cloenda, amb més de 12.000 joves, concelebrada per tots els bisbes que hi van participar.
Ha estat una experiència molt positiva i recomanable que, a més de l’esforç del camí i del seu sentit religiós, ha servit per enfortir la relació amb els companys i establir nous lligams d’amistat.
Xavi Borràs
Afegim a l'experiència tan fantàstica dels nostres joves, el testimoni en vídeo d'una persona que va fer, ja fa anys, el Camí en solitari, per ajudar-nos a reflexionar sobre què pot representar fer aquest esforç en el camí de la nostra vida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Xavi, felicitats per l'experiència i gràcies per compartir la teva vivència amb nosaltres. L'entrevista feta pel Sergi d'Assís al R.Ribera és molt interessant. Ja fa molt temps que vull fer el camí de Santiago; ara em moro de ganes!. Gràcies pels testimonis.
ResponEliminaMarisa
Sí que és fantàstic el que explica el Xavier que van viure, segur que és una experiència, pel que fa a la seva profunditat, semblant viscuda pel Ramon Ribera. Els marcarà tota la seva vida...
ResponEliminaJo també tinc moltes ganes de fer Camí, a veure quan ens animem!!!
M'he deixat de signar:
ResponEliminaMarta
Xavi ets el millor vas poder!!
ResponElimina