Benvolguts
gns/nes: Aquests darrers diumenges hem llegit dos fragments del capítol 18 de
l’Evangeli segons Sant Mateu, que té com a eix central, l’experiència del perdó. Un perdó vinculat a la comunitat, que com
escoltàvem diumenge passat, pot i ha de poder dir al “pecador” que està
trencant la unitat dels germans, que està trencant l’Esglèsia , que l’ha de
deixar, si no s’esmena. És el que anomenàvem la correcció fraterna, practicada amb
caritat, amb l’objectiu que tota
persona, especialment la més fràgil, pugui sentir-se acollida i acompanyada per avançar en el camí cap el Regne de Déu. Doncs bé, al costat d’aquest criteri que serveix per a
salvaguardar la identitat de la comunitat, de l’Església, aquest diumenge,
l’evangelista Mateu ens mostra com Jesús estableix un altre criteri fonamental
per a practicar EL PERDÓ MUTU. El
trobem en el diàleg amb Pere: Pere, preguntà a Jesús:”Senyor, ¿quantes vegades hauré de perdonar
al meu germà el mal que m’haurà fet? ¿Set vegades?. Jesús li respon: “No et dic
set vegades, sinó setanta vegades set”. És a dir: SEMPRE. Jesús ens revela a Déu com un Pare que és
amor i misericòrdia i actualitza la lloança que en fa el salmista: El Senyors és compassiu i
benigne, lent per al càstig, ric en l’amor. (ens) perdona les culpes. En aquest context podem entendre la Paràbola
del rei que es compadeix i perdona al seu ministre un deute immens, esperant que el deutor faci
el mateix amb qui li deu molt menys. Aquest perdó immerescut, absolut,
incondicionat, de Déu que s’expressa de manera gratuïta en el perdó entre els
homes, esdevé el centre del missatge de Jesús. És l’experiència clau de la Pasqua:
Déu ha perdonat als assassins del seu Fill, començant amb ells (els perdonats)
un camí de perdó i esperança sobre el món. Per això, la comunitat,
l’Església que pot arribar a expulsar els pecadors és la mateixa comunitat,
Església, que ha de perdonar-los sempre. En aquesta línia podem situar les
paraules del Llibre del Siràcida (1ªLectura): Perdona als altres el mal que t’han fet, i Déu et perdonarà els
pecats quan tu el preguis, que són molt semblants a les que Jesús
ens ensenya en la pregària del PARENOSTRE: i perdoneu les
nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors... Ningú no és perfecte, i en l’exercici de la
nostra llibertat i responsabilitat, podem ser deutors o creditors dels altres i
de l’Altre. És clar doncs, que si volem
ser perdonats també hem de ser capaços de perdonar, no segons el nostre
criteri, sinó segons el que Jesús avui ens proposa: SETANTA VEGADES SET-
SEMPRE. El perdó alegra i guareix els cors, retorna la pau i l’harmonia i
desvetlla un ferm desig de fer comunitat i construir un món més fratern. Benvolguts
gns/nes, deixem que les paraules de Jesús, penetrin en el nostre interior, per
a vèncer rancúnies paralitzadores, i esforcem-nos a perdonar i demanar perdó de tot cor, sabedors que això
és imprescindible per a construir un món i unes comunitats millors.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge