Benvolguts/des:
Crec que a tots ens fa ve el
testimoni de persones que amb la seva vida ens demostren que són honrades, en
el sentit de que allò que diuen i viuen els surt del cor, que no enganyen ni
volen aparentar el que no són, que reconeixen sense embuts les seves mancances
i saben demanar perdó i perdonar, exercir i rebre la correcció fraterna. Diria que es tracta
d’un valor i una virtut que va més enllà de l’honestedat, això és, limitar-se
el mer compliment del que està prescrit per les lleis.
Pels cristians, Jesús és la referència
fonamental, el camí, la veritat i la vida, i ens demana que l’acollim i el
seguim honradament, confiant plenament que és el Fill del Déu viu, el Messies,
que ha vingut a complir la voluntat del Pare, que no és la nostra. Aquesta és una de les primeres preguntes que ens hem de
fer, com a deixebles seus: Som honrats amb Ell? Ens el creiem des del cor? O bé
només intentem ser honestos, complint el que està manat sense encarnar-ho?
Jesús, diumenge passat va manar als seus
deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies. Ha de preparar-los
amb pedagogia per el que esdevindrà la seva missió fonamental i ho fa amb
honradesa, dient-los: “que havia
d'anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables,
dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei i que havia de ser mort i de ressuscitar
el tercer dia”.
La persona sàvia (saviesa de la vida), diu,
la que no ho és, opina. I Pere, que diumenge passat va encertar a
identificar a Jesús com el Messies, el Fill de Déu viu, encara no ha adquirit
la saviesa necessària, i pretén imposar
el seu criteri, i opina: de cap
manera, Senyor, a vós això no us pot passar!" . També nosaltres podem caure en el parany d’opinar
alegrement, sense escoltar i valorar honradament allò que se’ns diu. D’aquí
el seriós correctiu que Jesús adreça a Pere: "Fuig d'aquí Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes".
Ens vol ajudar a reaccionar, a escoltar el
que ens diu, per a que no ho prenguem com una mera opinió, sinó que esdevingui
una manera de viure honrada i des del cor:
Si algú vol venir amb mi, que es
negui a ell mateix, que prengui la seva creu i m'acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà,
però qui la perdi per mi, la retrobarà”
Ens creiem honradament això? Estem
disposats a negar-nos a nosaltres mateixos (ABNEGACIÓ), prendre la pròpia
creu i acompanyar-lo, assumint-ne les conseqüències, encara que anem
contracorrent i ens compliqui la vida? O ens conformarem en complir honestament
el que està prescrit, i ens limitarem només a guardar les aparences, com feien
molts dels fariseus i mestres de la llei del temps de Jesús i d'avui?. Pere anirà fent aquest procés de conversió, gràcies,
sobretot, a deixar-se conduir per l’Esperit Sant. L’Esperit que hem rebut també
nosaltres i que ens fa germans de Jesús
i fills de Déu, amb qui hem de dialogar, escoltant-lo atentament, deixant-nos
seduir, com va fer el profeta Jeremies
Benvolguts/des, fem nostres les
paraules de Sant Pau als Cristians de Roma, procurem ser cada dia més honrats per l'amor entranyable que Déu ens té, oferint-li tot el que som. Això ha de ser el nostre culte veritable I per
tant no ens emmotllem al món
present; transformem-nos renovellant la nostra manera
de veure les coses perquè puguem
reconèixer quina és la voluntat de Déu: ESTIMAR
COM ELL ENS ESTIMA. Que així sigui!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge