Segurament
coneixem persones que sense tenir una formació intel·lectual determinada, ens
donen tota una lliçó de vida, perquè són sàvies, en el sentit més genuí, perquè
la seva vida traspua valors que els fan per a nosaltres tot un exemple
d'honestedat, de fermesa, de prudència, de solidaritat. Persones que són com
llànties enceses amb l'oli de la seva manera de ser, de fer i de creure, que ens
generen confiança.
Des de sempre,
la persona ha cercat la saviesa, per a poder prosperar en la vida. Però la
veritable saviesa ve de Déu que obra a través d’Ella, com obra a través del seu Esperit, de manera
que acollir-la equival a ser dòcils a l'Esperit. Per això esdevé un tresor
superior a tot. Això explica que, avui la primera lectura ens parli d'una
trobada entre la Saviesa personificada i la persona que l'estima i la desitja.
És un do de Déu, que pren la iniciativa, que surt a l'encontre de qui la cerca.
Jesús és per
nosaltres mestre de la saviesa, o millor encara, és la saviesa de Déu, que es manifesta enmig
nostre, és el seu rostre humà. És qui ens
mostra l'amor sense mesura d'un Déu a qui hauríem de cercar amb el mateix delit
que el salmista: Tot jo tinc
set de vós, per vós es desviu el meu cor, com terra eixuta sense una gota
d'aigua, .
Jesús vol
compartir amb nosaltres la seva saviesa, el seu coneixement del Pare. I hem
d'estar atents, vetllar i perseverar en la nostra fe i confiar plenament en Ell.
Això és el que
avui ens proposa, a través de la paràbola del Regne del cel i el banquet de
l'Espòs, a on s'adrecen deu noies, cinc de prudents i cinc de desassenyades,
que no s'han proveït d'oli.
I
nosaltres, quina actitud prenem davant Jesús, el nuvi. Què fem amb la llàntia de la nostra vida?: l'omplim de
l'oli de l'amor, del servei, de la solidaritat, i per tant dona llum; o bé ens
deixem portar per la corrent, la mediocritat, deixem que els altres facin la
feina, fins el punt que la nostra llàntia s'apagui per manca d'oli?. Si Jesús és l'espòs, nosaltres, personalment i com Església podem
sentir-nos representats en aquells dos grups de noies, p.e: Quan ens oblidem que Jesús és la roca, el fonament sobre
el qual hem d'edificar la nostra vida, ens oblidem de l'oli per a les nostres
llànties i ens allunyem del convit, fins el punt que podríem arribar tard i trobar
les portes tancades. Però, si perseverem en la fe en Ell i vetllem per viure
com Ell ens proposa: estimant, servint, cercant la pau i la justícia, aleshores
no hi mancarà oli a les nostres llànties i
estarem a punt per a rebre el nuvi i entrar a la festa, encara que arribi de
nit,: Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.
Benvolguts
gns./gnes: vetllem, tinguem la llàntia de la nostra vida encesa amb l'oli de
les benaurances, deixem que l'Esperit de Jesús ens guiï per a ser fidels
testimonis seus. I sentim-nos convidats a aportar allò que estigui al nostre
abast en la diada de germanor d'aquest diumenge, per ajudar a que com Església,
no depenguem econòmicament dels poders d'aquest món sinó de la generositat dels
seus fills. El diner, que generalment és font de divisions, volem que en
l'Església sigui font de "Germanor":
“Som allò que tu ens ajudes a ser. Amb tu som una gran Família”.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge