Benvolguts gns./nes: La celebració de Tots Sants és la festa de l'amor, de l’esperança i de la comunitat. Ens fa mirar cap el final del camí que hem emprés com a deixebles de Jesucrist: la glòria del cel. I ens fa mirar cap allà convençuts que aquesta gloria la viuen ja multitud de germans nostres. Una multitud com la que ens narra l'Apocalipsi de Sant Joan:...gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües...drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven...”Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell”, que ens convida a no etiquetar la salvació: no ens pertany a nosaltres confeccionar llistes, establir criteris, estendre bitllets d'ingrés, i molt menys jutjar. El contrast entre els creients i el “món” existeix, i és fort, però la línia divisòria no la trobem a la pertinença jurídica; sinó que passa per l'interior del cor i només el Senyor el coneix. El papa Francesc ens recorda a l’exhortació “Gaudete et Exultate” que “el Senyor ens vol sants”. I podem preguntar-nos que és la Santedat? El Pare Jesuïta R.Negre ens dona una bona resposta: “És viure en l’amor. Un amor sincer i actiu al Déu de les Benaurances i als germans. Un amor pacient, gratuït, sacrificat, generós, altruista desinteressat, que empeny a servir i a no ser servits, a comprendre més que a ser compresos, a perdonar, a acceptar, a escoltar, acollir, ajudar i alliberar”. I és en les benaurances, l’ADN de Jesucrist i el nostre carnet d’identitat, on trobem el camí per assolir-la, conscients que “la santedat està en la porta del costat”, no només en els que l’Església ha proclamat sants, sinó també en tantes persones senzilles i també properes, que fidels en la fe al Senyor, viuen i donen testimoni de les benaurances en el dia a dia, sent llum i sal enmig del món. Així, la primera benaurança, la pobresa d’esperit, neix de la confiança en Déu i de l’amor als germans. Déu dóna als pobres el seu Regne, aquesta és la bona nova: els que ploren, els que sofreixen la injustícia i l'opressió, reben el consol de Déu; els humils s'inclinen davant Déu, i en conseqüència, són pacients, no s'irriten, refusen tota violència; els que tenen fam i set de justícia,desitgen acomplir la voluntat de Déu de manera autèntica i efectiva, de ser-li fidel, sabent que la seva voluntat és alliberar als oprimits; els compassius ajuden al que passa necessitat i perdonen als que els ofenen; els nets de cor es comporten sincerament; i els que treballen per la pau, reben l'amor del Pare. Benvolguts gns./nes, com deia el Papa Benet “no es comença sent cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb una Persona, que dona un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva”. JESUCRIST. Esforçar-nos en viure les benaurances, ens portarà a la veritable felicitat, encara que ens compliqui la vida, i a fer un tast aquí a la terra de com serà el cel: sobretot, quan les vivim estimant, i deixant que l'Esperit Sant ens guiï en cada situació de la vida. ¡Bona festa de Tots Sants!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge