- L’agraïment, expressió de la fe.
Una de les expressions més importants de la fe és l'agraïment. Avui la
litúrgia ens presenta dues mostres d'agraïment: Naaman a Eliseu i el leprós
samarità a Jesús. I l'un i l'altre són precisament de pobles enemics dels
jueus, el primer un arameu (un sirià) el segon un samarità. En tots dos relats
s'hi endevina un fet sorprenent per als jueus coetanis de Jesús: la salvació
arriba a tots els pobles, més encara: els altres pobles són capaços d'assumir,
d'acceptar i d'agrair la salvació que ve de Déu, més que ells mateixos..
- A qui he de
donar gràcies?
Em sembla molt més raonable que tot plegat, inclòs jo mateix, sigui
causat per un ésser intel·ligent que no pas per l’atzar. I agrair al Déu de
Jesucrist perquè no només m’ha fet, sinó que, a més, m‘estima. Això no és tan
evident però, què vol que li digui? Em sento millor amb un Déu que estima que
amb un Déu simplement totpoderós i omniscient.
- Agrair, què?
3.1.
Abans que res l'existència de la realitat. Imperfecta i inacabada,
injusta i misteriosa... però és. I jo soc perquè hi ha realitat. Encara més;
potser he d’agrair la imperfecció de la realitat perquè em permet fer-me
persona col·laborant amb Déu al perfeccionament de la creació.
3.2.
Immediatament després que Déu m’ha creat intel·ligent i lliure a imatge
d’Ell mateix. No soc Déu però en soc imatge. Gràcies a la llibertat i a la
intel·ligència em puc adherir al pla que Déu es proposa i em proposa per a
realitat sencera i per a mi mateix. En altres paraules em puc deixar estimar
per Déu fins al punt que Ell mateix em pugui donar la perfecció que ara em
manca.
3.3.
I encara el do de Jesucrist: la
seva vida, la seva mort i la seva resurrecció inseparablement. La resurrecció
de Jesús em palesa que la realitat té sentit més enllà d’ella mateixa. La
finalitat de la creació és l’accés al segon estadi de la creació: la vida nova
en Déu. Tot obra de Déu amb el meu consentiment pel que fa a mi mateix. Però
obra de Déu, que em lleva la immundícia de la lepra i em permet viure en la
llibertat dels fills de Déu. Encara més, agrair la capacitat de poder agrair:
Jesús guareix la lepra, però només l’agraïment salva l’ésser humà.
3.4.
I moltes més coses concretes
podem agrair; molts detalls més o menys insignificants del viure diari, només
cal que cadascú examini la pròpia memòria personal. I en aquestes coses
concretes també hi incloc les limitacions. Si no hi hagués mal, hi podria haver
bé?
- Epíleg.
Confiem en Jesucrist, ens recorda 2Tm perquè ell és fidel encara que nosaltres no en siguem. És cert que el podem negar i quedem al marge de la salvació mentre mantinguem la negació (ell també ens nega, és clar), però és prou fidel per acceptar-nos de nou si deixem de negar-lo.
Josep Esplugas i Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge