Benvolguda família de families,
germans/es:
Som conscients que una de
les eines que tenim els humans per relacionar-nos pacíficament i per a fer un
món més just és el diàleg, parlar i escoltar, amb atenció i respecte. I si això és bo a nivell humà, ho és encara
més que dialoguem amb qui ens ha creat a imatge i semblança seva i que ens
estima amb bogeria: Déu. Al diàleg amb
Déu en diem PREGÀRIA. Jesús, el seu Fill, ens n’ensenya i ens fa adonar que la
pregària és fonamental per la nostra vida, en tot moment i en tota
circumstància. Les lectures que hem escoltat aquest diumenge ens esperonen,
precisament, a PREGAR CONFIADAMENT I SENSE DEFALLIR.
Hi ha dos personatges. D’una banda un
jutge, que no té temor de Déu ni consideració als homes. Podríem considerar-lo
una radiografia del nostre moment actual, quan la nostra societat, inclosos
nosaltres mateixos, no fem cas de les demandes de justícia que ens fan els
nostres germans/nes que pateixen necessitat.
Per l’altra, una viuda, que juntament
amb l’estranger, l’emigrant i l’orfe són a la Bíblia exemples dels més
necessitats, pels quals Jesús té una especial predilecció.
Ella, que no té a ningú en qui
recolzar-se, demana amb constància, sense desanimar-se, a aquell mal Jutge que
li faci justícia contra qui li ha posat un plet, volent-se aprofitar de la seva
indigència, i gràcies a la seva perseverança, ho aconsegueix. Així doncs, si
aquell jutge indigne, accedeix finalment a fer-li justícia, davant la seva
insistència, com no ho farà Déu, que ens estima i
que està sempre disposat a escoltar-nos, a dialogar amb nosaltres, a acollir la
nostra pregària?
Ens podem comptar entre els seus
elegits, si bé ho són preferencialment les viudes d’avui, els pobres, els senzills,
els humils. Convé, doncs, que revisem com és la
nostra pregària. És pacient i constant?.
O només ens n’enrecordem de Déu quan van maldades?. Confiem
de debò en què Déu ens escolta i obra sempre amb justícia?. Déu és amor
i per això és JUST. Compte amb nosaltres, no només amb la nostra pregària
confiada i constant sinó també amb la nostra disponibilitat per a posar-nos
mans a l’obra, amb les mans alçades com Moisès dalt del turó, per a fer guanyar
la pau, la justícia, el perdó, la veritat, la solidaritat, enfront el
conflicte, la injustícia, la venjança, la mentida i l’egoisme. No podem restar
impassibles, passar de llarg o fer el sord com aquell jutge injust davant
tantes necessitats de germans/nes nostres que s’apropen a Càritas o d’altres
entitats solidàries, perquè no tenen res ni tant sols per menjar. Hem d’acollir
el consell de Sant Pau a Timoteu: Obrar el bé, estimant, no de qualsevol
manera, sinó a la manera de Déu, rebel·lada per
Jesucrist, a l’Evangeli.
Benvolguts/des, Jesús avui ens fa una pregunta fonamental: Però quan el Fill de l’home vindrà, ¿creieu que trobarà fe a la terra? Que aquesta Eucaristia ens ajudi a respondre positivament, mantenint-nos pacients i constants en la pregària, en el nostre diàleg amb Déu, Pare bo i just, que ens estima i que obra amb misericòrdia, i que confia en el nostre testimoni personal i comunitari per a fer la seva voluntat aquí en la terra com es fa en el cel, guiats pel seu fill Jesús, i la força del seu Esperit Sant.
Joan Làzaro i Padrós. pevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge