Benvolguda famílies de
famílies, germans/nes:
La persona humana, per
molt que de vegades vulgui autodefinir-se com atea o no creient, porta inscrita
dins seu la necessitat de creure en quelcom que vagi més enllà d’ella mateixa. La
fe és un do i una virtut, tant gran i tant necessària, que l’hem d’acollir
agraïdament i cuidar, treballar, perquè creixi. Quan ens tanquem en nosaltres
mateixos, pensant que davant les circumstàncies de la vida ens ho podem fer
sols, caiem en l’orgull, l’egoisme i això ens fa mal i fa mal. Aleshores notem
que la nostra vida fa tentines. Ho diu molt bé el profeta Habacuc:
L’home d’esperit orgullós se
sentirà insegur, però el just viurà perquè ha cregut
Ens cal reconèixer que
necessitem Déu a les nostres vides, que
ens cal creure-hi, ser humils per
adonar-nos que només Ell pot guiar-nos cap a la veritable felicitat, pel
camí del bé, de l’amor i de la pau. El salmista n’ha fet experiència i per això
ens proposa:
Veniu, prosternem-nos i
adorem-lo, agenollem-nos davant el Senyor, que ens ha creat, ell és el nostre
Déu, i nosaltres som el poble que ell pastura, el ramat que ell mateix guia
Déu vol estar al nostre costat, i ho ha
demostrat encarnant-se en Jesús. Jesús ens revela l'amor de Déu Pare-Mare, carregant damunt seu, dalt la creu, el nostre
mal, el nostre pecat i la mort, per a
vèncer-los amb la seva resurrecció, i guanyar-nos
la salvació i la vida eterna. Però, a més ens dóna el seu Esperit Sant, per a
que no defallim a l’hora de seguir les seves petjades, estimant i lluitant quotidianament
contra el mal i les injustícies. Així, Sant Pau ens exhorta amb aquestes paraules:
Procura revifar la flama del
do de Déu que portes en virtut de les meves mans. L’Esperit que Déu ens ha
donat no és de covardia, sinó de fermesa, d’amor i de seny...viu en la fe i en
l’amor de Jesucrist. El tresor que t’ha estat confiat és valuós. Guarda’t amb
la força de l’Esperit Sant que viu en nosaltres
Els apòstols, escollits per Jesús, per
ajudar-lo en la seva missió evangelitzadora, s’adonen de les seves pors,
covardies i limitacions, i per això li demanen: Doneu-nos més fe”. També ho hem de fer
nosaltres, apòstols dels segle XXI. No és fàcil obrar com Jesús ho fa. Per les
nostres pròpies forces no ens en sortim, som massa fràgils, i si no estem ben
arrelats a ell, sovint, a la primera dificultat o problema que ens ve, ens
enfonsem. En el fons, encara no
som prou conscients del gran do de la fe que hem rebut:
Només que tinguéssiu un fe
menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: “Arrenca’t de
soca-rel i planta’t al mar”, us obeiria
I com s’ha de notar que
tenim fe? En la discreció i en la senzillesa de procurar fer bé la missió que cadascú
tenim encomanada, no pas com a amos, sinó com a servidors, especialment dels
més desvalguts. Servir sense exigir ni esperar res a canvi, doncs ja ho hem
rebut amb el do de la fe, disponibles, atents
al que espera el Senyor de nosaltres per acomplir-ho amb responsabilitat.
Aquest ha de ser el nostre distintiu com a cristians.
Quan haureu complert tot allò que Déu us mana,
digueu: “Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el
nostre deure”
I no hem de patir, perquè tenim el millor amo: Déu, que és amor.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge