- Primera Lectura: Is 8, 23b.9,3
- Salm 26
- Segona Lectura: 1Co 1,10-13.17
- Evangeli: Mt 4,12-23
Benvolguda família de famílies, germanes i germans: La llum és un element de la nostra vida, que de tant quotidià, no el valorem ni l’apreciem suficientment. Quan quedem a les fosques, ens és difícil moure’ns, avançar: la por, la desorientació, els obstacles... tot plegat ens paralitza i anhelem que torni la llum.
Com a cristians, també necessitem llum, una llum interior, per a fer camí. Aquest diumenge III de durant l’any, que el papa ha anomenat el DIUMENGE DE LA PARAULA DE DÉU, la Paraula de Déu ens confirma, que trobem la llum en Jesús, el Fill de Déu, que ens il·lumina i ens salva. Una llum oferta a tot el món, de manera que Jesús acompleix les promeses de Déu Pare, anticipades pel profeta Isaïes tal i com ens recorda l’evangelista Mateu: ”El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós”.
Hauríem d'estar contents i agraïts, i s’hauria de notar en la nostra manera de viure, justament per correspondre a la crida que Jesús ens fa des de bon començament: ”Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”.
Nosaltres com els primers deixebles, tenim necessitat de conversió, de canviar les actituds contràries a la proposta de vida que ens fa Jesús, per poder acollir i compartir aquest Regne del cel, Regne de Déu, Regne d’amor, de pau, de justícia i també de llibertat. No som titelles, tenim la responsabilitat d’usar bé el gran do de la llibertat. No ens ha de fer por optar per viure l’evangeli, amb alegria, seguint les petjades de Jesús: ¿qui em pot fer por?*Sigues valent! Que el teu cor no defalleixi. Espera en el Senyor!
Aquesta és la nostra missió com a cristians, com a batejats. Jesús és la nostra llum i és el nostre mestre. Un mestre, que com ens diu Mateu, predica caminant vora el llac, i que és qui té la iniciativa i crida en la vida de cada dia als seus deixebles, com ho va fer amb aquells senzills pescadors: Simó i Andreu, i Jaume i Joan: “Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes”, i immediatament abandonaren les barques, és a dir les seves seguretats i zones de confort, i el seguiren.
Benvolguts gns/gnes, deixem que la llum de Crist il·lumini el nostre camí, que la seva Paraula ressoni en els nostres cors i es faci vida, disposats a continuar amb alegria la missió de fer créixer el Regne de Déu, d’amor, de pau, de justícia i de veritat, allà on siguem i en el que fem, permeteu-me dir-ho així: que siguem evangelis amb potes.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge