- La darrera epifania.
El baptisme de Jesús és la darrera epifania preparatòria
de la missió de Jesús. Primer els pastors, després els mags, finalment Jesús
mateix rep la manifestació del seu Pare del cel en presència de Joan. Jesús ha
arribat a la seva maduresa en adquirir consciència de la vocació de què és
objecte de part de Déu. La narració dels fets per part dels evangelis no és una
crònica sinó l'expressió d'un fet molt elaborat per la teologia de la primitiva
comunitat.
- La condició humana de Jesús.
El bateig és expressió de la condició humana de Jesús.
Jesús rep el baptisme de Joan, un baptisme de conversió, a partir del qual
emprèn una nova vida: passa a desenvolupar la seva missió profètica. També
nosaltres pel bateig i la confirmació rebem la vida nova de Déu i la missió
d'ésser corredemptors amb Jesucrist, precisament des de i en la nostra condició
humana, dèbil i pecadora.
- Déu a l’abast.
El cel esquinçat és l’expressió de l’aproximació de Déu a
l’ésser humà, la superació de les barreres entre Déu i el món. Jesús és el cel
a la terra, Jesús és Déu entre els ésser humans. Déu ja no és més quelcom
llunyà i inabastable per a l’ésser humà, en assumir la condició humana ha
trencat totes les barreres que podien existir, fent-se un dels nostres ens ha
transportat a la seva esfera divina, ens ha divinitzat.
- Do de l’Esperit.
Déu es manifesta a Jesús, donant-li l'Esperit i
revelant-li la seva filiació divina a través de la veu del Pare: "Aquest
és el meu fill, el meu estimat, en qui m'he complagut". El do de l’Esperit
obre l’enteniment a entendre la realitat i la voluntat per procurar
transformar-la.
- Conseqüència per a
nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge