DIUMENGE XXVIII DURANT L’ANY

 

• Primera Lectura: Sv 7, 7-11
• Salm 89
• Segona Lectura: Hb 4,12-13
• Evangeli: Mc 10, 17-30

 1.      El do de la saviesa.

Déu ens ha concedit la possibilitat de posseir la saviesa, la seva saviesa, sense la qual cauríem efectivament en poder de la perversa saviesa del món que és la saviesa de la lògica del diner i del poder. El do, però no és automàtic, l’hem de demanar i alimentar i ens adonarem que omplirà de sentit i felicitat la nostra vida. La “saviesa que ve de dalt” (carta de Jaume) ens permet interpretar Paraula viva i eficaç de Déu  en clau d’amor.

2.      Discernir i triar.

L’home ric ha de triar. Nosaltres hem de triar. El poder de la riquesa és massa fort per resistir-s’hi. La lògica del diner és la mestressa del món sempre i, potser, avui més. El diner ens priva l’entrada en la dinàmica del Regne. Pobre home ric! Nosaltres què hem triat?

3.      L’ofuscació dels deixebles.

Estan situats en l’òrbita de la lògica del diner i del poder. Un ric, beneït de Déu, no pot entrar en el Regne de Déu, doncs nosaltres, pobrissons de mena, encara menys. Ells encara no han entès les benaurances. Estem segurs que nosaltres, hores d’ara, les hem enteses? I si les hem enteses, tenim la força de viure-hi d’acord?

4.      El premi del Regne.

Si renunciem a l’adoració al diner, què obtindrem? A veure si el seguiment de Jesucrist és el negoci de Robert amb les cabres! Recordem els d’Emmaús, que tornen a casa desencisats pel “fracàs” del seu Messies. Observem la pregunta de Pere. Jesús anuncia la recompensa  des de la lògica del Regne: Cent per u, o sigui la plenitud de la vida i del sentit, incloses les persecucions i, a més, el regal de la vida eterna, que és quelcom que ningú no es pot guanyar. Els homes no poden, però Déu ho pot tot.

Conclusió: Deixem-nos amarar per la saviesa de Déu i confiem en el seu poder, que ve del seu amor.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

Concert d'orgue commemoratiu del 92 è aniversari de la creació de la Parròquia.

 

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 13/10/2024

 

DIUMENGE XXVII DE DURANT L’ANY 5-6/10/2024

 

• Primera Lectura: Gn 2,18-24
• Salm: Sl 127
• Segona Lectura: He 2,9-11
• Evangeli: Mc 10,2-16

Benvolguda família de famílies, gns./nes:   L'ésser humà és un ésser en relació. Si  creiem que Déu ens ha fet a imatge i semblança seva,   quan més estimem més ens hi assemblarem,

La família fruit de la unió matrimonial esdevé un dels àmbits privilegiats per a viure l'amor que ens té el Senyor. Ell ens beneeix i seguint els seus camins podem assolir la felicitat veritable. Quan l'home i la dona es donen i reben mútuament amb fidelitat, amb el desig de compartir-ho tot per sempre, oberts a la nova vida que neixi del seu amor, i sensibles a les necessitats dels qui els envolten, són feliços i fan feliços als altres. És aquest l'ideal que se'ns proposa i que hem de voler fer realitat sempre, tot treballant per a adquirir aquella fortalesa i paciència que, com a dons de Déu, han d'ajudar-nos a vèncer les dificultats que apareixen en la convivència humana.     

Déu ha volgut que l'amor humà fos digne del seu amor, un amor present en l'home i la dona. En l'origen  i en la realització de l'amor, Déu hi és sempre present i és font constant de l'amor que realitza la nostra felicitat. Precisament, en aquest projecte hi ha el d'una humanitat que necessita ser redimida, renovada en la seva arrel més profunda, ja que  la imatge de Déu i el seu amor mateix poden arribar a ser malmesos i negats. Per a explicar-nos-ho, tot referint-se  a Jesús, la carta als hebreus ens ha dit que "Déu, que ens estima, va voler que morís per a tots"  i que "tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare, i per això no s'avergonyeix d'anomenar-los germans".

Demà, dia 7 d’octubre, escau la Jornada Mundial  pel Treball Decent, amb el lema: “PER TU, PER MI, TREBALL DECENT”. La fraternitat de la que ens parla la carta els hebreus també es manifesta en aconseguir que tothom pugui accedir a un treball digne i que s’acabin els abusos, les corrupcions i l’aprofitar-se d’aquelles persones que perquè no disposen de tots els permisos legals, se’ls dona un treball en unes condicions precàries, amb horaris desorbitats i remuneracions de misèria. 

Déu és solidari amb el gènere humà. El seu amor infinit l'ha portat a fer realitat en nosaltres la possibilitat de la salvació, per a tothom i especialment pels més vulnerables.

Així mateix, la veritat de Jesús sobre l'amor conjugal i el seu refús del divorci no nega l'altra veritat de Jesús mateix, la seva obertura misericordiosa a tothom, l'acolliment de tots i la crida constant a la conversió i a la vida cristiana.

Benvolguts gns./nes, demanem  a l'Esperit Sant que ens   acompanyi i il·lumini, per a que com Església sapiguem donar resposta als nous reptes que avui es plantegen en les famílies cristianes, que sapiguem acompanyar-les i que l’amor de Crist envers l’Església, el seu exemple de donació total ens ajudi a estimar com Ell ho fa, tenint una especial atenció envers els més petits, els infants, l’actitud dels quals, senzilla, confiada i natural, Jesús ens la posa com a model per a rebre i entrar en el Regne del Cel.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 06/10/2024

 

DIUMENGE XXVI DURANT L’ANY

 

• Primera Lectura: Nm 11, 25-29             
• Salm: Sl18
• Segona Lectura: Jm 5, 1-6
• Evangeli: Mc9, 38-43.45.47-48

1.   L’Esperit Sant és lliure.

L’Esperit no es deixa dominar. És lliure. Josuè pretén condicionar-lo, però Moisès, que té molt més seny, respecta que actuï com vulgui. Una altra cosa és que els qui el coneixem permetem que actuï en el nostre interior i que reconeguem i respectem la seva acció en els altres, encara que aquest altre no el reconegui. Demanem-li que ens doni el seny i la humilitat de Moisès i que ens allunyi dels criteri. s de domini de Josuè. Que sapiguem la bondat i la saviesa vinguin de qui vinguin.

Les actituds de Josuè i Moisès es reprodueixen en l’episodi de l’evangeli d’avui. Joan i Jesús són com Josuè i Moisès. El problema que es planteja avui és que molts es pensen posseir el monopoli de la veritat o que l’Església el posseeix i vinga croades i persecucions i exclusions. Tots som germans, encara que no tothom vegi la realitat com la veu Jesucrist.

2.   La vivència de la fraternitat.

La fe ens obliga a estar per les persones i, com més dèbils, amb més dedicació. L’acció redemptora de Jesucrist per l’acció de l’Esperit en el cor de cada ésser humà abasta tothom qui es deixa captivar per ell. Qui fa les obres de la fe, encara que sense fe, és amb nosaltres i tot aquell que no és amb nosaltres per la seva injustícia, encara que digui que té fe, se situa contra nosaltres. En quina banda ens situem?

3.   El perill de la riquesa.

Jaume commina a la justícia social. Un advertiment als poders d’aquest món que estan espoliant les zones més pobres del planeta, causant violència a les persones que hi habiten i al medi ambient. Déu no és indiferent a la injustícia. Què hem de fer amb les persones que fugen de la pobresa, la fam o el subdesenvolupament? Què hem de fer amb els que fugen de la violència pura i dura? Ens hem de conformar amb el silenci, tot esdevenint còmplices de la barbàrie dels diners? Portem el neguit per la justícia a la nostra pregària personal i deixem-nos inspirar per l’Esperit Sant per actuar amb justícia.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

AVISOS PARROQUIALS SETMANALS

 

FULL DOMINICAL 29/09/2024